Resultats de la cerca

Seguidor de la filosofia de la natura de Schelling Proclamà la importància essencial de l’inconscient en el coneixement de la vida conscient de l’ànima en el seu llibre Psyche 1846 La seva pintura, minuciosa i desigual, influïda per KD Friedrich, fou, en consonància amb les seves idees filosòfiques, onírica i fantasiosa, la qual cosa el fa un dels pocs precursors conscients del superrealisme Teòric destacat del Romanticisme pictòric — Briefe über Landschaftsmalerei ‘Cartes sobre la pintura de paisatge’, 1831—, preconitzà la integració humil de l’home en el paisatge

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular

Bon dibuixant, les seves figures tenen una perfecció formal molt notable És autor de la copa del Louvre amb Eos alada portant el cadàver de Mèmnon

Estudià a les escoles de belles arts de Liorna, Florència i Venècia El 1906 es traslladà a París, on rebé les influències de PCézanne, Hde Toulouse-Lautrec i PPicasso i visqué a Montparnasse una vida bohèmia de fam i misèria, compartida amb els seus amics ChSutine, JPascin, MKisling i Jeanne Hébuterne —la seva companya—, i morí tuberculós La seva obra, d’una temàtica molt limitada —nus i caps de dona, retrats dels seus amics—, revela una evolució molt lenta mitjançant un traç lineal subratllà les formes, pintades amb parquedat de tons ocres, ataronjats, blaus, blancs i negres, i creà un estil…

El 1906 es traslladà a París, on s’adscriví incondicionalment al cubisme, que tot just s’iniciava i que —a diferència del que seria per al seu amic Picasso— marcaria tota la seva personalitat Del 1908 al 1911 envià dibuixos a la revista catalana Papitu Considerà el quadre com a objecte independent, la referència del qual a la realitat és sols un pretext La seva obra —que comporta una minuciosa anàlisi descomposició i recomposició de l’objecte mitjançant les formes geomètriques, la línia i el cub— assoleix, en una primera etapa, una gran austeritat cromàtica amb predomini del gris i,…

El 1315 pintà el cèlebre fresc de la Majestat, per al Palazzo Pubblico de Siena, la seva primera obra coneguda, on, influït per Duccio di Buoninsegna, desenvolupa el tema, però en un estil aristocràtic i elegant, inspirat en el gòtic francès El 1317 fou cridat a Nàpols, on pintà Robert d’Anjou coronat per sant Lluís de Tolosa Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols Anà a Pisa 1319, on féu el Políptic de santa Caterina Museo Nazionale di San Matteo, Pisa, i a Orvieto 1320, i el 1324 tornà a Siena Al Palazzo Pubblico féu un altre fresc, Guidoriccio da Fogliano, capità victoriós senès…

Amic dels pintors cubistes, arribà a París el 1910 i s’interessà per la pintura impressionista Formà part de la primera escola de Ceret Creà un art de ritme precís, de colors vius i amb un deix decadent i sensual en retrats i natures mortes

Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí Assumpció de la Mare de Déu 1517, església de l’Annunziata, Davallament de Crist 1521, Pinacoteca, Volterra, Esposalles de la Mare de Déu 1523, església de San Lorenzo, on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals representants Vers 1524…

Format al taller de LGhiberti, conreà l’estil gòtic internacional Mare de Déu amb l’Infant, 1423 Kunsthalle, Bremen i fou alhora un dels renovadors de la pintura florentina quant a la representació naturalista de l’espai i la llum Mare de Déu amb l’Infant i Santa Anna , 1424 Galleria degli Uffizi, Florència Començà els frescs de la capella Brancacci església del Carmine, Florència, la continuació dels quals deixà a la responsabilitat de Masaccio, a causa d’un viatge a Hongria 1425 Vers el 1430 anà a Roma, on decorà la capella de Santa Caterina a la basílica de San Clemente,…

S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més de quinze…