Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
Santa Maria d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals de l’església de Santa Maria d’Aguiló data de l’any 1051, en la donació que Alemany Hug de Cervelló, senyor del castell d’Aguiló, i la seva esposa Sicarda feren de l’alou de Lavit Civit a un grup de famílies per tal que el repoblessin A mitjan segle XII la trobem documentada novament, atès que figura en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic elaborades per a determinar la contribució de cada una d’elles durant el sínode diocesà La subjecció de l’església d’Aguiló al bisbat vigatà, igual com altres del rodal, va ésser discutida en restaurar-se…
Antonio Sartorio
Música
Compositor italià.
Vida Després d’estrenar a Venècia amb notable èxit les seves dues primeres òperes - Gli amori infruttuosi di Pirro 1661 i Seleuco 1666-, viatjà a Alemanya, on fou nomenat mestre de capella de la cort de Hannover, càrrec que ocupà fins el 1675 Feu freqüents viatges a Itàlia amb motiu de les representacions de les seves òperes, entre les quals destacà L’Adelaide 1672, la més reeixida Installat definitivament a Venècia el 1675, arribà a ser vicemestre de capella de Sant Marc, lloc on es mantingué fins a la seva mort Sartorio compongué òperes, cantates i música sacra Considerà l’òpera com un…
Santiago de Masarnau Fernández
Música
Pianista castellà.
Inicià la seva formació musical a Granada amb J Rouré i posteriorment continuà els estudis a Madrid amb J Nonó, A Inzenga i J Boxeras De molt jove feu un concert d’orgue per a Ferran VII aquest fet i la composició de diverses obres de tipus religiós li valgueren l’obtenció d’una pensió vitalícia proveïda per la casa reial, que perdé el 1823 Dos anys després marxà a París, on feu amistat amb J Melcior Gomis Per indicació d’aquest es traslladà a Londres 1826 amb l’esperança d’estudiar amb Cramer, però fins que Gomis no arribà a la capital anglesa no aconseguí introduir-se als cercles socials…
Alimentació complementària de l’infant
A partir d’una determinada edat, l’infant ha de començar a rebre de mica en mica altres aliments, perquè la llet ja no li proporciona totes les substàncies nutritives necessàries per al seu desenvolupament, i perquè s’ha d’anar acostumant a altres gustos i textures per a poder-se alimentar com les persones adultes Aquests aliments que el nodrissó rep com a complement o substitut parcial de la llet són anomenats alimentació complementària No hi ha cap criteri uniforme sobre el moment precís per a introduir l’alimentació complementària, ni sobre el tipus d’aliments que s’han d’anar afegint En…
Control de l’augment de pes de les embarassades
En cadascun dels exàmens periòdics, hom considera fonamental de procedir a la determinació del pes de l’embarassada, per a comprovar que aquest augmenta dintre els límits normals per al temps de gestació L’augment de pes durant aquest període respon no tan sols al creixement del fetus i la placenta, sinó també a l’increment de pes d’algunes estructures pròpies de l’organisme matern, com ara el volum de sang També influeix en l’augment de pes el desenvolupament de les mames, que prepara l’alletament, i el creixement de l’úter mateix En conclusió, l’increment de pes durant la gestació es…
Gammagrafia renal
Patologia humana
La gammagrafia renal és un mètode d’examen basat en l’ús de radioisòtops o isòtops radioactius, que consisteix en la representació gràfica de la intensitat amb què els ronyons capten i eliminen una substància radioactiva prèviament administrada Per a efectuar una gammagrafia s’administra una substància que emet radiacions gamma, o radioisòtop , i amb un dispositiu captador d’aquest tipus de radiacions, o gammacambra , es detecta la quantitat d’irradiació emesa per cada zona dels ronyons La gammacambra està connectada a un ordinador que interpreta els mesuraments efectuats i representa en un…
El que cal saber de la sarcoïdosi
Patologia humana
La sarcoïdosi és una malaltia de causa desconeguda que es caracteritza per la formació d’unes lesions, anomenades granulomes sarcoides, que es poden localitzar en nombrosos òrgans En general, però, es presenten especialment als pulmons És habitual que la sarcoïdosi no provoqui símptomes, de manera que sol passar inadvertida Per això no és estrany que es descobreixi casualment, per exemple en detectar lesions pulmonars característiques quan s’efectua una radiografia de tòrax en una revisió mèdica rutinària En aquest cas, la prova de la tuberculina negativa ajuda a orientar-ne la diagnosi Els…
El que cal saber de les deformacions del nas
Patologia humana
Són considerades deformacions del nas diverses alteracions de la forma del nas que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, com també originar problemes estètics Les deformacions nasals solen ésser degudes a un desenvolupament excessiu o insuficient de l’envà nasal o d’altres elements del nas, d’origen congènit Cal consultar el metge quan es produeix un traumatisme nasal, sobretot si es presenta durant el període de creixement, perquè pot originar una deformació del nas que en alguns casos és possible de prevenir o solucionar amb el tractament adequat La deformitat…
El que cal saber del limfoedema
Patologia humana
El limfoedema consisteix en la tumefacció dels teixits que es troben per sota de la pell, o teixit cellular subcutani, dels membres inferiors o superiors, a conseqüència d’una aturada en el flux de la limfa, el líquid que és drenat contínuament des de l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La causa més freqüent és l’obstrucció dels vasos que condueixen la limfa, o vasos limfàtics, a causa de processos inflamatoris o infecciosos repetits en la pell de les mans i els peus, però sovint se’n desconeixen les causes Aquest trastorn evoluciona lentament i es manifesta amb una…
despoblament
Sociologia
Disminució de la població d’un territori determinat.
Aquesta minva pot ésser deguda a un desplaçament de la població cap a uns altres llocs o a un augment de les defuncions per damunt dels naixements Als Països Catalans, la romanització comportà l’abandó progressiu dels nuclis de població encastellats Les invasions bàrbares segle V, en devastar les zones planeres, hi degueren produir un despoblament notable, fet que es repetí amb l’ocupació sarraïna segle VIII L’avanç de la conquesta cristiana cap al sud produí gradualment un despoblament temporal de les zones situades entre cristians i musulmans Fixada ja segle XIII la població en tota l’àrea…