Resultats de la cerca
Es mostren 14955 resultats
Construcció propera al mas Salla (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació En la roca més propera hi ha nombrosos forats fets per l’home perquè servissin com a suport de les bigues d’un edifici de fusta, potser d’una torre J Bolòs Forats que havien de suportar les bigues d’una construcció, situats a la cara superior d’una roca propera al trencall que porta al mas Salla de Viver Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 02,5 —y 44,5 31 TDG 025445 Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navars a Viver 1,5 km abans d’arribar a l’església de Viver, s’ha d’agafar la…
Castell proper a Fustegueres (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Pany del mur en el qual encara és ben visible l’aparell J Bolòs Hi ha restes d’un castell al cim de dos petits turons situats a l’extrem d’un serrat proper a la casa de Fustegueres Per anar-hi, cal seguir la carretera que va de Torà de Riubregós a Solsona Cap al punt quilomètric 5, abans d’arribar al primer trencall de Fustegueres, veiem a mà dreta, a l’altra banda de la riera i al cim d’una muntanya, les restes d’un castell Podem deixar el cotxe, baixar fins al fons de la vall i enfilar-nos fins a la fortificadó per algun dels corriols que hi menen Castell La part més important de…
Castell de Pi
Art romànic
Bé que el lloc de Pi és conegut des de mitjan segle X i n’hi ha notícies sovintejades al llarg dels segles XI i XII, el castell o força de Pi nasqué al final del segle XII L’any 1194, l’abat del monestir de Sant Pere de Camprodon, senyor del lloc, concedí a Guillem, rector de Pi, i al seu germà Arnau, batlle, l’alou que posseïa en els límits de Sant Pau de Pi, al serrat de la Coramina, sobre l’església Donà autorització a aquests homes per a installar-hi una força o fortificació El document afegeix que el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia donat aquesta fortia al monestir Els…
Mètode assistencial postnatal
Pel que fa a la situació concreta del nadó en el centre sanitari, es poden seguir diversos criteris Fins fa pocs anys, el més normal era que si l’infant no tenia cap trastorn romangués tot el temps al seu bressol, a l’habitació de la mare D’aquesta manera es podia mantenir ininterrompudament el vincle entre mare i fill des del moment del naixement, i es podien fer les primeres mamades sempre que l’infant ho demanés No obstant això, amb aquest sistema, la mare està sempre pendent de l’infant, com és natural, i no pot descansar tant com necessita, després de l’esforç del part També és fàcil que…
Capacitat d’invasió dels microorganismes
Patologia humana
Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en les…
El que cal saber del tumor de testicle
Patologia humana
És anomenat tumor de testicle el desenvolupament anòmal d’un conjunt de cèllules procedents de les estructures testiculars que es reprodueixen més activament del que és normal i formen una massa o tumor En molts casos els tumors de testicle són cancerosos i s’infiltren per les estructures adjacents, es disseminen per altres òrgans del cos i arriben a causar complicacions mortals si no són tractats a temps Cal consultar el metge si els testicles d’un infant no es troben a l’escrot, perquè es podria tractar d’un cas de criptorquídia, un trastorn que predisposa el desenvolupament de tumors…
Infart renal
Patologia humana
És anomenada infart renal la mort o necrosi dels teixits d’una zona del ronyó deguda a un defecte d’irrigació sanguínia causat per una oclusió de les artèries corresponents L’oclusió arterial causant de l’infart pot ésser deguda a una embòlia, és a dir, l’obstrucció sobtada de l’artèria per un coàgul sanguini o un altre cos estrany procedent d’una altra part de l’organisme arriba als vasos sanguinis renals a través de la circulació general La majoria d’embòlies són causades per coàguls formats a conseqüència de trastorns cardíacs com ara estenosi mitral, fibrillació auricular, endocarditis o…
Disfàgia
Patologia humana
És anomenada disfàgia la dificultat a empassar-se el bol alimentari La disfàgia s’acompanya de sensació de cos estrany a la faringe o l’esòfag, provocada justament per la detenció del mateix bol alimentari a l’interior d’aquests òrgans Segons la porció en què es produeix la detenció del bol alimentari, es diferencien dos tipus de disfàgia la faríngia i l’esofàgica La disfàgia faríngia es caracteritza per la dificultat a empassar-se tant els aliments sòlids com els líquids, i pel fet que es presenta al cap d’1 segon o 2 d’haver-se empassat els aliments, és a dir, durant el temps…
creu
Crist en la Creu, obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) representant Jesús clavat a la Creu
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Creu en la qual Jesús fou clavat i mort.
La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa…
Llibre de memòries de la parròquia de Sant Joan de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica redactada pels successius escrivans de la catedral de Perpinyà, de la qual és titular i patró sant Joan Baptista.
Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…