Resultats de la cerca

Situació Fortalesa característica per la seva esvelta torre, envoltada en el seu tram inferior per les restes d’un recinte trapezial que devia protegir un espai fortificat entorn seu ECSA - J Bolòs Castell situat en una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana Fou construït en un punt avançat de la frontera, amb la possibilitat de tenir una relació visual amb castells com el de la Girbeta, Viacamp, etc, que controlaven el pas de Mont-rebei També és situat, però, amb relació a un poble que s’estén al llarg d’un carrer, sota la roca on s’alça el castell Mapa 33-12289 Situació 31TCG122615 S…

Situació Forats excavats a la penya que constitueix un dels escassos vestigis de l’antic poblat d’aquesta força ECSA - J Bolòs Es tracta de restes d’una fortificació i de diversos habitatges medievals situats prop de la capella de Sant Francesc, al costat occidental del poble d’Araós, a la Vall Ferrera Mapa 34-9182 Situació 31TCH571111 Des d’Araós surt un camí que porta cap a la capella de Sant Francesc Havent sortit del poble es bifurca el camí de dalt ens portarà fins al cim del castell Les restes dels habitatges són al vessant sud JBM-JJBR Història La senyoria d’Araós, com la resta de la…

El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que fins a la vall…

Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres…

Característiques generals Els cnidaris fòssils poden prendre aspectes molt diversos pel fet que poden correspondre a pòlips individuals o bé a colònies de morfologia variada La fotografia correspon a una colònia típica del grup dels favins, de l’espècie Hydnophyllia scalaria × 3,5, força repartida per tot l’Eocè superior català, i procedent en aquest cas de Castellolí Anoia Hom hi pot reconèixer les sèries de calzes, més o menys meandroides, que convergeixen cap al centre de la colònia, cosa que caracteritza l’espècie Noteu que els septes de dues sèries veïnes s’ajunten a dalt de les carenes…

La vall del Xúquer limita el massís de la mola de Cortes pel nord, en un tram força abrupte que actualment és ocupat per tota una sèrie d’embassaments Rafael Paulo La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera 112, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric En el territori definit pels rius Reconque-Cantabán, Xúquer i Cànyoles pot definir-se la successió de tres grans conjunts de muntanyes la mola de Cortes, el Caroig i la serra d’Enguera Es tracta de l’extensió de terrenys amb materials continus del Cretaci més àmplia de tot el País Valencià, sols interrompuda per…

Situació i presentació El límit oriental del terme és el mateix Llobregat, divisòria amb Molins de Rei el famós pont de Molins de Rei, bastit en temps de Carles III i enderrocat fa pocs anys, pertanyia en part a Sant Vicenç i Sant Feliu de Llobregat El municipi comprèn una zona plana, propera al riu, i una major extensió accidentada pels contraforts més orientals dels massissos de Garraf-Ordal Així, el límit de ponent amb Cervelló passa per Puig Castellar 189 m, per Puig Perdiguer i pel turó de les Canals 257 m després el termenal travessa el camí del Mas Vila la capella del qual és dins el…

Els templers reberen l’any 1142 d’Hug, canonge de la seu barcelonina i capellà de l’església de SantPere de Gelida, i Bartomeu, prevere de la mateixa església, el mas de SantPere Tot i que no es tenen notícies documentades de com s’administrava la comanda, es té constància que el 1202 tenia comanador, tot i que del 1246 i al 1250 i del 1254 al 1258 n’ostentà la titularitat el comanador de Palau-solità El 1281 la comanda de la Joncosa era la comanda principal del Penedès, de la qual depenia la de les Gunyoles El 1309 el rei Jaume II permutà…

Situació Tossal del pic de Sarroca, amb abundants vestigis d’aquestes edificacions Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les restes d’aquest despoblat i el castell es troben al cim del tossal del pic de Sarroca, prop d’on passava un antic camí que unia la comarca del Pallars Sobirà amb l’Alt Urgell Mapa 34-11253 Situació 31TCG495866 Per a arribar-hi cal seguir la pista de terra que des de Gerri de la Sal porta fins a Noves de Segre, ja dins de la comarca de l’Alt Urgell A uns 8 km de la sortida de Gerri, la pista passa pel costat mateix dels murs de la…

Situació Vista de la capçalera de l’església de Sant Just i Sant Pastor, amb el campanar restaurat recentment ECSA - M Catalán Vista aèria de la població de Son, amb l’església parroquial fortificada a l’extrem dret de la fotografia ECSA - JA Corbella L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor és a l’extrem de llevant del poble de Son, en una posició eminent sobre la vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH441207 Per a anar a Son, cal prendre una carretera que surt de la carretera d’Esterri d’Àneu a Viella, pel port de la Bonaigua, a uns 2 km de València d’Àneu JAA Història La vila de…