Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
bàscula

bàscula biestable:, sortides) a, esquema teòric; b, representació simbòlica (E, entrada; S i S’
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que té dos estats d’equilibri i és capaç de bascular de l’un a l’altre alternativament.
És anomenada també basculador Si tots dos estats són d’equilibri estable, es tracta d’una bàscula biestable , anomenada també circuit d’Eccles-Jordan o flip-flop Les bàscules biestables, molt utilitzades actualment en nombrosos circuits electrònics, han evolucionat amb l’aparició dels circuits integrats N'hi ha de quatre tipus fonamentals, anomenats SR, JK, D i T El tipus bàsic és el SR, que té dues entrades, S set o posada a 1 i R reset , posada a 0, i dues sortides complementàries, Q i Q aquesta bàscula constitueix una memòria d’1 bit En la bàscula SR síncrona hi ha a més…
node
Astronomia
Cadascun dels dos punts en els quals l’òrbita d’un astre talla el pla de l’eclíptica.
La línia que uneix aquests dos punts rep el nom de línia dels nodes , i és la intersecció del pla de l’òrbita de l’astre amb el pla de l’eclíptica El node pel qual l’astre travessa l’eclíptica en el sentit S-N rep el nom de node ascendent , i el node pel qual l’astre passa en el sentit N-S és anomenat node descendent En el cas que l’astre considerat no pertanyi al sistema solar, hom escull arbitràriament, en comptes de l’eclíptica, un altre pla de referència
tròpic
Astronomia
Cadascun dels dos paral·lels geogràfics de l’esfera terrestre situats a una distància de l’equador de 23°27’.
Un d’aquests cercles imaginaris, el tròpic de Càncer , és situat a l’hemisferi boreal, i l’altre, el tròpic de Capricorn , a l’hemisferi austral El dia 21 de juny el Sol es troba al zenit al migdia per a tots els punts geogràfics situats exactament sobre el tròpic de Càncer el 22 de desembre hom observa aquest mateix fet en els punts situats sobre el tròpic de Capricorn Aquests són els dos únics dies de l’any en què el Sol passa pel zenit als tròpics, mentre que a les regions situades a l’interior dels tròpics el nombre de dies en què això succeeix és superior, i augmenta a…
embragatge

Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
configuració cis- trans-
Química
Tipus d’isometria geomètrica per la qual un mateix compost presenta la forma cis-
, amb dos grups de la molècula del compost en un mateix costat, o la forma trans-,
amb tots dos grups en costats oposats d’un determinat pla molecular.
Per exemple, l’àcid butendioic presenta la forma cis- àcid maleic quan els dos grups carboxílics són al mateix costat del doble enllaç, i la forma trans- àcid fumàric quan són en costats oposats La configuració cis- trans- és representativa dels composts olefínics i dels sistemes alicíclics i és atribuïda sempre a la restricció total de rotació lliure entorn del doble enllaç, en els primers composts, i a la rigidesa dels enllaços que formen l’anell, en els segons
polifonemàtic | polifonemàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt o la seqüència fonemàtica formada per dos o més elements susceptibles de comparèixer separadament en un altre context.
La qualificació de polifonemàtica o monofonemàtica d’una seqüència depèn sovint de criteris teòrics adoptats d’antuvi En català, per exemple és possible de considerar, en seqüències de tipus qua- , dos o bé tres fonemes, respectivament, kw-á i k-w-á
taula de contingència
Matemàtiques
Taula de doble entrada, amb I línies i J columnes, relativa a dos caràcters qualitatius, els quals poden presentar respectivament I i J modalitats.
Siguin n i i n j els efectius totals de la i -èsima fila i de la j -èsima columna, respectivament, i sigui n i j l’efectiu de la casella corresponent, serà l’efectiu o nombre d’individus total observat La serà l’efectiu o nombre d’individus total observat La contingència decada casella és definida com és a dir, la diferència entre l’efectiu observat a la casella i el teòric que li correspondria en la hipòtesi d’independència dels dos caràcters Hom ha definit diferents coeficients que mesuren el grau de dependència entre dos caràcters qualitatius, entre ells els de…
baluard
Història
Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l’espai d’unió de dos panys de muralla.
Es compon de dues cares que formen un esperó angular, dos flancs d’unió i un accés situat a la part interior del recinte La seva aparició va vinculada al reajustament estratègic que determinà el perfeccionament i la sistematització de l’artilleria Insinuat ja en els recintes fortificats medievals, la seva construcció es consolidà al començament del s XVI A Barcelona s’inicià la construcció de baluards entre el 1513 i el 1553 Al s XVII Blaise-François Pagan perfeccionà el sistema, que atenyé la màxima eficàcia defensiva amb la contribució de Vauban, fundador de l’escola francesa de…
lateral
Fonètica i fonologia
Dit del so fricatiu que es caracteritza per una obertura lingual a un o, menys sovint, a tots dos costats de la boca.
En català, hi ha dos fonemes de realització lateral l i l lila, lloc
virolai
Música
Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes constituïdes per dos peus de dos o més versos cadascun a més d’una volta que repeteix completament, o en part, l’estructura del refrany.
Un dels seus esquemes bàsics pot ser AbbaA La seva estructura musical és molt variable, en funció del nombre de versos i dels diferents acabaments de la secció b, i pot ser monòdic o polifònic Amb el nom francès de virelai i juntament amb el rondeau i la ballade , és una de les formes fixes característiques de la cançó profana de l' ars nova francesa del segle XIV, i és la que té una estructura més complexa, a mig camí de les altres dues Com en la ballade , el refrany és utilitzat com a tal, però alhora forma part de la cobla, de la qual és el darrer element melòdic, com passa en el rondeau…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina