Resultats de la cerca

L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical braç radial , i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs braç tangencial El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta Prolongant-se més enllà del seu suport, els braços…

S’inicià en aquesta especialitat l’any 2002, a través de les assignatures de piragüisme a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya de Lleida Ràpidament aprengué les tècniques de l’estil lliure i l’eslàlom i obtingué bons resultats en competicions estatals i internacionals En estil lliure, es proclamà campió de Catalunya 2005 i aconseguí la medalla de bronze en el Cam-pionat d’Espanya 2008 Formà part de l’equip estatal i participà en el Campionat del Món 2007 Es llicencià en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i obtingué les titulacions d’entrenador de piragüisme i …

Format al restaurant Relais, de Poitiers, el 1974 fou designat cap de cuina de l’Hôtel Concorde Lafayette, de París, i el 1976 la seva tasca en aquest restaurant fou reconeguda amb el títol de Meilleur Ouvrier de France El 1978 passà a encapçalar la cuina de Les Célébrités, a l’Hôtel Nikko de París El 1981 fundà en aquesta ciutat el seu propi restaurant, el Jamin, que obtingué un gran reconeixement amb tres estrelles Michelin 1984, i que regentà fins el 1994 Posteriorment fundà sota el seu nom, a França i en nombroses ciutats arreu del món Tòquio, Macau, Hong Kong, Las Vegas, Nova York,…

S’inicià en l’excursionisme al Club Excursionista de Gràcia CEG i també fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, on exercí el càrrec de secretari i de vicepresident 1976-84 Participà en rallis de muntanya, marxes d’orientació i de regularitat, i impulsà la Comissió de Jovent del CEC amb l’organització, durant una quinzena d’anys, d’activitats i cursos de monitors de muntanya Mostrà des de sempre molt interès per la natura, i en concret per l’estudi dels bolets i les orquídies Fou soci fundador de la Societat Catalana de Micologia i, dins del CEC, del Grup d’Estudis Botànics Ramon…

L’entitat nasqué arran d’una escissió, l’any 1975, del Moviment Escolta i Guia de Mallorca, inserida dins l’escoltisme catòlic, per discrepàncies en aspectes com el tractament de la religió, la coeducació i la democràcia interna del collectiu Entre el 1977 i el 1978 aquest collectiu fundà l’associació Escoltes de Mallorca, que no registrà els seus estatuts fins el 1979, amb Josep Quevedo i Garcia com a president Els anys vuitanta era formada pels grups Gabriel Alomar i Villalonga, Nuredduna i Club d’Esplai de Son Gotleu El 1995 l’entitat entrà a la Federación Española de Guidismo, que forma…

Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg Suïssa i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem Prengué part activa en els estudis bíblics  de Montserrat especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques 1958 i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau En la versió de la Bíblia de Montserrat en…

Gràcies a la seva posició acomodada no exercí mai la professió i es dedicà en canvi a l’excursionisme, que practicà des d’un vessant més pròpiament geogràfic que no pas esportiu, especialment al Pirineu Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya  CEC des del 1897, en fou un dels grans animadors Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta El 1907 feu les primeres ascensions estatals a la Forcanada i al Posets Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran 1906, reeditada el 1933…

Treballà a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova És autor d’un Breu compendi d’Història de Catalunya 1901 El 1899 establí a Vilanova una impremta que esdevingué famosa amb el nom d' Oliva de Vilanova publicà un famós Anuari Oliva el 1907, i, entre moltes altres, les obres Les filigranes del paper i Les rajoles catalanes i valencianes i que fou continuada pels seus fills Demetri Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1886 — Barcelona 1966 i Víctor Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1884 — Sant Feliu de Codines, Vallès Occidental 1948, que la…

Després d'estudiar als Estats Units, començà una existència itinerant que la portà a estudiar a Perusa i Siena, i a treballar a Roma, on féu de guia turística, a Londres, com a redactora de textos publicitaris, i a Suïssa, l’Iran, la Xina i l’Aràbia Saudita, on fou professora d’anglès El 1981 s’establí a Venècia, on treballà a la delegació de la Universitat de Maryland en una base militar dels EUA fins el 1992, any que publicà la seva primera novella, Death at La Fenice , amb la qual inicià una sèrie de més de 30 volums protagonitzats pel comissari Guido Brunetti, els casos del…

Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons , i començà a exercir professionalment l’any 1963 Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa —gairebé sempre el flamenc— i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge Collaborà assíduament en diversos mitjans de comunicació Feu nombroses exposicions i illustrà llibres, com ara Luces y sombras del flamenco 1973,  Guia secreta de Barcelona 1974, Els cementiris de Barcelona 1982 o L’eixample de Barcelona 1982 en collaboració amb Pilar Aymerich , amb qui també publicà Amigos 1992 Amb els també…