Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
Els antecedents i les primeres mostres de vidrieres narratives
Art gòtic
Detall d’un vitrall de la nau de l’església del monestir de Santes Creus, de vers mitjan segle XIII La decoració geomètrica s’enriqueix amb petits elements vegetals i decoració amb grisalla dibuixada a mà AIEC – RRoca L’origen del vitrall cal buscar-lo en terres orientals i és anterior a l’imperi Romà, i potser coincideix amb l’origen del vidre pla A Europa, les restes més antigues que se’n coneixen es van trobar a Ravenna i han estat datades dels segles VII-VIII Tot i això, els conjunts de vidrieres europeus més antics conservats in situ pertanyen ja al pas del segle XI al XII A Catalunya,…
Mitjans de comunicació 2016
Comunicació
Ràdio i televisió
La demografia, els nous comportaments i expectatives de les audiències i els desenvolupaments tecnològics van accelerar durant el 2016 la reinvenció de la indústria de la comunicació a escala global La personalització i la contextualització dels productes comunicatius, la fragmentació dels continguts i una transformació en els processos de creació amb l’emergència de nous actors són tendències que sustenten la imparable digitalització i renovació de la indústria de la comunicació arreu del món El ple de desembre de l’Ajuntament de Barcelona va decidir la internalització de 177 treballadors de…
història de les dones
Historiografia catalana
Matèria historiogràfica específica que sorgí a mitjan dècada del 1970 com a fruit, d’una banda, d’una potenciació del moviment feminista entre dones joves principalment i, de l’altra, de la participació de joves universitàries en els intents de renovació historiogràfica dels últims anys del franquisme i, sobretot, de la transició democràtica.
Ambdós fenòmens confluïren en la transformació de la història de les dones en «objecte de coneixement i de batalla cultural i política», en paraules de la historiadora feminista Maria del Carme García Nieto Primeres contribucions a la història de les dones És exagerat, però habitual, insistir en la pràctica inexistència de la història de les dones abans de l’època esmentada Hi ha antecedents clars en les reflexions i crítiques de les feministes, difoses en forma d’assaig o d’escrit divulgatiu en periòdics i revistes, principalment des de les primeres dècades del segle XX Això significa que, a…
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
L’escultura de les primeres avantguardes
Durant les primeres dècades dels segle XX, i parallelament al Noucentisme, Catalunya va viure una de les etapes més creatives i innovadores de la història de l’art contemporani Es tracta de l’època de les avantguardes, en la qual l’esperit renovador i les noves propostes estètiques van aparèixer, com va assenyalar Joaquim Molas, no com a culminació d’un procés autòcton, sinó com a resultat d’una ruptura Era la voluntat d’una generació que volia trencar amb els anacronismes de l’art oficial del segle XIX Però, per entendre els trets que identifiquen l’avantguarda amb la modernitat i el…
Entre la crisi econòmica i l’obertura conceptual
La crisi econòmica mundial va dificultar però no va impedir el desenvolupament del disseny Va coincidir amb l’obertura democràtica, que va generar illusió i va donar al país un nou impuls Catalunya i Espanya disposaven de noves institucions, que van ser favorables al disseny El 1977, el BCD presentà la primera exposició a l’estranger El 1980 va ser un any crític, però es va superar gràcies a l’ajut institucional Un cop superada la crisi de l’economia mundial, l’interès pel disseny va créixer considerablement, fins i tot popularment, fins al punt que es pot parlar de boom Al mateix temps es va…
El segle XII i la renovació de l’escultura catalana
Les relacions amb el Rosselló i el Llenguadoc van comportar, a l’inici del segle XII, un gir cap a una renovació que es mantingué al llarg de tota la centúria Els edificis del Conflent i del Rosselló –el monestir de Sant Miquel de Cuixà i el priorat de Santa Maria de Serrabona–, amb l’activitat escultòrica desplegada als claustres i tribunes, originaren un corrent escultòric renovador, caracteritzat per la talla del marbre i els contactes amb el nord d’Itàlia, de la qual cosa derivaren molts models de la banda meridional dels Pirineus, en l’activitat desplegada, per exemple, pels anomenats…
L’estructura dels materials hercinians
Tot i que en conjunt els materials del cicle hercinià ocupen una extensió força considerable de la superfície dels Països Catalans, la reconstrucció detallada de l’estructura que presenten, és a dir, de les relacions geomètriques entre les diverses unitats litològiques, és una qüestió que planteja força problemes Això és una conseqüència del fet que la major part dels Països Catalans, a diferència de la resta de l’anomenat Massís Ibèric, pertany a un sector de l’escorça directament implicat en l’orogènia alpina El conjunt de materials hercinians afloren avui en una sèrie de massissos…
Llívia
Vista general de Llívia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És un enclavament de la Baixa Cerdanya dins l’Alta Cerdanya i, per tant, de l’Estat espanyol dins l’Estat francès, produït com a conseqüència dels acords del tractat dels Pirineus El terme de Llívia és separat del de Puigcerdà, en el punt més proper entre ambdós, per només 1,8 km Amb forma com de mitja lluna, el terme és envoltat pels municipis de l’Alta Cerdanya Targasona a tramuntana, Estavar a llevant, Sallagosa al SE, Santa Llocaia a migdia, la Guingueta d’Ix al SW i, finalment, Ur i Angostrina i Vilanova de les Escaldes a ponent El perímetre va ser assenyalat per…
Pere III de Catalunya-Aragó
Pere III de Catalunya-Aragó, el Cerimoniós, en un retrat atribuït a Gonçal Peris
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87).
Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina