Resultats de la cerca
Es mostren 1278 resultats
taula de veritat
Filosofia
En lògica proposicional, procediment per a determinar la veritat o falsedat d’un enunciat sentencial d’acord amb els valors de veritat de les seves variables, les quals representen enunciats més bàsics.
La presentació més usual consisteix a posar a l’esquerra totes les combinacions dels valors del enunciats 2 n , essent n el nombre de variables i a la dreta el valor de veritat que rep la sentència per aquell valor de les variables Aquest valor és obtingut per derivació a partir de les taules de veritat de les funcions lògiques més bàsiques que determinen les connectives
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes,…
Pau Milà i Fontanals
Historiografia catalana
Pintor i teòric de l’art.
Germà de l’historiador i literat Manuel Milà i Fontanals, fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Durant cinc anys 1820-25 assistí a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica El seu estudi romà esdevingué un influent centre de discussió sobre la història i l’estètica de l’art Admirador de l’art italià i de la cultura medieval, quan el 1841 s’installà a Barcelona es dedicà a l’ensenyament de la…
Bartomeu Quetglas i Gayà
Historiografia catalana
Historiador, religiós i sociòleg.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, posteriorment, a l’Escola Normal de Mestres de Balears S’ordenà de prevere el 1924 i, l’any següent, fou director del diari El Adalid El 1935 fou nomenat viceconsiliari de la Federació Obrerocatòlica de Mallorca i creà el Secretariat d’Acció Obrera, que implantà sindicats catòlics a diferents pobles de l’illa El mateix any, fundà a Palma el Cercle Empresarial d’Estudis Socials que donà lloc a la creació de la Caixa Compensadora de Càrregues Familiars Aquesta entitat tenia com a objectiu establir el sistema de subsidis familiars a favor…
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…
amplificador
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a augmentar el valor d’una magnitud elèctrica.
Tot amplificador necessita un forniment exterior d’energia alimentador, generalment en forma de corrent continu, que procedeix de la font d’alimentació Segons el tipus de senyal elèctric que cal amplificar, els amplificadors poden ésser de corrent continu o altern Aquest segon cas, més freqüent, té nombroses aplicacions pràctiques, especialment en telecomunicacions, electroacústica, etc En realitat, un amplificador ideal hauria d’augmentar l’amplitud del senyal sense alterar la freqüència ni la fase, però com que a la pràctica això resulta impossible d’aconseguir per a totes les freqüències…
Escenari Joan Brossa
Teatre
Sala de teatre de Barcelona.
Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai Escènic Joan…
engranatge

Diversos tipus d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de rodes dentades que engranen les unes amb les altres de manera que el moviment de l’una es transmet a l’altra.
Els engranatges permeten de resoldre el problema de la transmissió d’energia d’un eix a un altre, mantenint una relació definida entre les seves velocitats de rotació Els cossos bàsics sobre els quals són entallades les dents de l’engranatge són de revolució Els engranatges solen ésser fabricats amb acer, niló, baquelita o bé fibres comprimides Per a entallar les dents hom empra fresadores especials, que ho fan automàticament Hi ha diverses classes d’engranatges, que reben diferents noms, segons llur forma i utilització Els engranatges cilíndrics de dents rectes són emprats per a…
La vall Ferrera i la vall de Cardós
Panoràmica des de l’estany de Naorte cap a llevant, amb els abruptes vessants dels Guins de l’Ase i els pics de Sotllo i dels Estanys Aquests cims formen part del mateix conjunt muntanyós que la pica d’Estats, màxima alçada del Principat de Catalunya Xavier Moreno La vall Ferrera i la vall de Cardós 22, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Per damunt de la població de Llavorsí, les valls d’Àneu, Cardós i vall Ferrera, d’orientació predominant N-S, són els tres eixos bàsics sobre els quals s’estructura l’Alt Pallars Les dues darreres, integrants d’…
Salvador Llobet i Reverter
Historiografia catalana
Geògraf.
Catedràtic de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Geografia Els seus treballs més coneguts tracten sobre el Montseny i Catalunya, però també té estudis bàsics sobre Andorra que fan atenció especial a la societat, a la vida pastoral tradicional i a les mutacions posteriors La seva tesi de geografia regional El medio y la vida en el Montseny 1947 feu escola i és una obra de referència Pensada i construïda sobre el model de les tesis regionals franceses de l’època, en la línia de Paul Vidal de la Blache, obrí a Espanya i a Catalunya una nova escola de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina