Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
Els minerals i les roques industrials als Països Catalans
Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…
Les bacidiàcies
Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes transversals, i la…
el Pallars
el Pallars Vista aèria de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí…
les Corberes
Conjunt orogràfic del Llenguadoc i Catalunya, de límits i estructura discutits.
Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…
llac

Llac
© Fototeca.cat-Corel
Hidrografia
Acumulació d’aigua, d’alguna extensió, situada en una depressió a l’interior dels continents.
Hom calcula l’extensió total de tots els llacs actualment existents en uns 2,5 milions de km 2 , que suposen un 2% de la superfície total de la Terra Malgrat llur escassa extensió, els llacs han adquirit recentment una gran importància, entre altres raons per llur interès ecològic En aquest sentit s’ha desenvolupat, parallelament a la limnologia, una nova ciència, l’aqüicultura, molt desenvolupada al Japó, on hom obté, amb els seus principis, elevats rendiments en la producció de peixos, mariscs i algues La cria de peixos en llacs, badines i pantans naturals o artificials és important en…
Les col·lematàcies
Comprenen líquens de tallus foliaci, subfruticulós o crustaci, d’estructura homòmera, que tenen com a fotobiont cianofícies del gènere Nostoc El tallus és de color negrós, bru grisenc o blavós en estat sec, però pot absorbir molta aigua i tornar-se més o menys gelatinós i polpós, amb un color que tira més a verd L’aspecte macroscòpic del tallus és molt variable podem trobar des de tallus petits, poc desenvolupats, d’aspecte esquamulós o crustaci, fins a tallus foliacis força extensos En moltes espècies es presenten isidis, la forma dels quals s’utilitza per a reconèixer-les En secció, els…
serra de Pàndols
La serra de Pàndols
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica, una de les anelles que componen el braç interior dels dos en què s’obre, a partir de la cubeta de Móra, la Serralada Prelitoral catalana.
Situada entre la serra de Cavalls i la d’Espina, manté l’orientació NE-SW de la primera, s’integra en l’esquenall de la Terra Alta que domina el curs de l’Ebre en el pas de Barrufemes Està formada per calcàries liàsiques amb nuclis triàsics delimitades per dues falles paralleles que cavalquen damunt l’Oligocè que inicia la Depressió de l’Ebre Malgrat la seva altitud moderada 707 m al puig Cavaller, al sud de Gandesa, la serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s’escorre cap al pas de Barrufemes El ferrocarril ara…
serralades Bètiques
Serralada
Serralades del sud de la península Ibèrica, que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.
Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica, formada sobretot per…
Àtica
Divisió administrativa
Regió de Grècia Central que comprèn els actuals nomoí
de l’Àtica i del Pireu.
Envoltada per la Beòcia al nord, el golf de Corint a l’oest, el golf Sarònic al sud i la mar Egea a l’est En el paisatge es combinen el relleu del litoral amb les planes alluvials i les muntanyes com les serres de Citeró i Parnes al nord, el massís cristallí del Pentèlic al nord-est i altres serres calcàries al sud i a l’oest Els principals recursos econòmics són l’agricultura blat, oli d’oliva, vi, fruita i les mines de Làurion al sud plom, zinc, ferro De la primitiva població només són conservades algunes restes de l’edat de pedra i de bronze i algun topònim Els seus habitants, que s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina