Resultats de la cerca

L’elaboració dels mapes és objecte de la cartografia, i la seva utilització, de primer especialitzada per a la geografia o per a la navegació marina o aèria carta , cada dia és més estesa en la illustració de tot allò que té una base espacial Amb el coneixement progressiu de l’Univers hom comença també a fer mapes d’altres astres, sobretot de la Lluna A causa de la complexitat de la realitat a representar, tot mapa comporta sempre una simplificació de les dades, mitjançant la selecció de la informació i la utilització de signes convencionals La simplificació, lògicament, és més gran com més…

La creació dels arxius dels departaments francesos és deguda a la llei del 5 brumaire an V 26 d’octubre de 1796 des de llavors, es procedí a reunir els arxius de les administracions i de les jurisdiccions suprimides per la Revolució Francesa Posteriorment, al llarg dels segles XIX i XX, es recolliren els documents produïts per les administracions i els diversos organismes públics amb seu en el departament nord-català La manca de personal competent —tot i la importància del gruix dels documents recollits— feu que els papers quedessin gairebé en un estat d’abandó —alguns es vengueren— fins el…

Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president de l’Ateneu…

Situació Dos detalls dels brancals esquerre i dret —segons l’espectador— de l’antiga porta d’entrada al temple, amb capitells decorats amb motius vegetals ECSA-E Pablo Aquesta església és la parròquia de Sunyer, poble situat al sector meridional de Segrià, sobre un tossal que domina una extensa plana de secà L’església és al centre de la població Mapa 32-15 388 Situació 31TBF992998 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior XEC Història Hi ha molt poques notícies sobre el lloc i l’església del lloc Sunyer apareix esmentat com a castell a l’inici…

Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, una construcció probablement del segle XIII J Bolòs Al cim de la carena, a l’anomenat puig de la Roca, uns 2 km a llevant de la població de Terrades, hi ha situades les restes de l’antic castell, anomenat també el Castellot de Terrades Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Sortint de Terrades, cal agafar la carretera de Llers Després d’una pujada, hom pot veure a davant l’ermita de Sant Sebastià al trencall següent, a mà dreta, cal agafar un camí carreter, que I travessa uns camps, passa pel costat d’una casa abandonada i segueix una carena coberta d…

Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…

Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140 Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic 1352-77 El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’ Episcopologio de Vich La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral El dels anys 1402-26 diu “Ítem dues capes de velluts vermells esteses amb fresadures d’or amb…

Després de la Patum 2005 i els Castells 2010, el 4 de desembre de 2013 Catalunya va aconseguir incloure el projecte Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera l’experiència del Montseny en el Registre de Millors Pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO El projecte en qüestió es va dur a terme entre el 2009 i el 2012, i fou impulsat pel Centre UNESCO de Catalunya, amb la collaboració del Parc Natural del Montseny, el Museu Etnològic d’Arbúcies i la Generalitat L’objectiu era relacionar…

Reafirmació dels castellers Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants a la seva ciutat © Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Soler El món casteller continua vivint la seva època més daurada i, amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, la seixantena de colles que hi ha en actiu continuen millorant els registres i consolidant-ne la globalització En aquest sentit, cal destacar que la colla vilafranquina va fer una estada a Nova York i que els castells que van aixecar a la ciutat dels gratacels van tenir un gran ressò als…

Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i bandade la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’…