Resultats de la cerca

La Bíblia presenta la benaurança de Déu com el símbol d’una situació a la qual tot home aspira Jahvè vol que els homes participin de la seva benaurança, i per això la promet al poble que el tindrà per Déu La font de la benaurança sempre és Déu, però el concepte evolucionà segons les èpoques Inicialment consistia en l’acumulació de béns terrenals Aviat hom s’adonà que aquesta benaurança era relativa, i que l’home no podia evitar l’angoixa per la brevetat d’aquest benestar Llavors començà a tenir cos la concepció d’una benaurança ultramundana i eterna La literatura sapiencial descobrí que la…

Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement admès com a…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona, Le Sabre Group França ARGUMENT La novella homònima 1933 de Georges Simenon GUIÓ Louis i Fabrice Gardel FOTOGRAFIA Carles Gusi Gevacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Llorenç Miquel MUNTATGE Albena Katerinska MÚSICA Beatrice Thiriet SO Antonietta Giorgieva INTERPRETACIÓ Juanjo Puigcorbé Adil Zeki, Ben Gazzara John, Estelle Skörnik Sonia, Carme Elias Nejla, Gricha Tchernev Fikret, Ilka Zafirova Madame Pendelli, Boris Loukanov Messieur Pendelli, Vasko Tchouchev Koline ESTRENA Barcelona, 09051997, Madrid,…

Iniciada el 1864 al collegi màxim de Tortosa, fou traslladada —amb les facultats de Teologia i Filosofia— successivament a Barcelona-Sarrià 1915 i a Sant Cugat del Vallès 1949 Especialitzada en sagrada escriptura, teologia, filosofia i història, posseeix també nombrosos fons humanístics, jurídics i literaris L’any 2003 constituïen el seu fons uns 380 000 volums uns 21 000 anteriors al s XIX, 42 incunables, 532 manuscrits, entre els quals destaca un important fons hebreu procedent de Tortosa, 42 lligalls, 1 127 llibres rars i especialment valuosos, a més d’unes 760 revistes que rep per…

Exemple 1 - JS Bach Preludi i fuga per a orgue en do m , BWV 549 © Fototecacat/ Jesús Alises En una forma sonata, el fragment conclusiu que tanca l’exposició En una fuga, el curt fragment melòdic que serveix per a enllaçar tonalment o mètricament l’entrada del subjecte amb l’entrada de la resposta, o viceversa En aquest darrer sentit, la finalitat del fragment consisteix, per tant, o bé a modular la tonalitat en què es produeix la següent entrada del tema ex 1 o bé a omplir l’espai de temps que pot quedar entre el final del subjecte i el començament de la resposta quan el primer acaba en…

Fundador de la Companyia de Santa Teresa o de les Teresianes Estudià humanitats, filosofia, física, química i teologia als seminaris de Tortosa i de Barcelona 1854-66 El 1867 fou ordenat de sacerdot El 1871 dirigí l’Associació Catequística i diverses publicacions, com el setmanari El Amigo del Pueblo i la revista Santa Teresa de Jesús Precursor de l’Acció Catòlica, el 1873 fundà una associació dita més tard Arxiconfraria Teresiana, que arribà a tenir, en vida del fundador, unes 100 000 associades, i el 1874 el Rebañito del Niño Jesús com a branca infantil El 1876 fundà la Germandat Josefina…

Convençuts que els evangelis escrits havien estat precedits per tota una tradició oral, aquests autors prepararen, independentment, un instrument de treball per a remuntar dels evangelis actuals a les primitives formes d’evangelització Així hom descobrí les variacions experimentades per les tradicions evangèliques en passar de Jesús als apòstols i d’aquests a les primeres generacions cristianes El mètode fou preparat, en part, per Hermann Gunkel, en determinar les formes estilístiques pròpies del material narratiu i poètic de l’Antic Testament sagues etiològiques, culturals i històriques,…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1890, aquest mateix any ingressà a la Companyia de Jesús Ordenat sacerdot el 1899, el 1901 fou destinat a València per ocupar la direcció de la Congregació Mariana del Patronat de la Joventut Obrera, institució que dirigí fins el gener del 1932, quan la Companyia de Jesús fou dissolta pel Govern de la Segona República Durant aquests anys dugué a terme diverses iniciatives, com ara les primeres colònies escolars de València 1906, la Casa dels Obrers 1908, l’equip de futbol Gimnàstic Patronat 1909 i el Parc Escola 1928 Morí assassinat per…

Estudià teologia, però no arribà a ser ordenat de sacerdot Italianitzà el seu nom per motius professionals, fet que ha provocat la seva confusió amb diversos compositors italians homònims L’any 1773 s’establí a Wallerstein, on es distingí com a contrabaixista de l’orquestra de la cort Anà a París el 1781, viatge que li permeté conèixer ChW Gluck i N Piccinni i escoltar la música de J Haydn El 1785 el príncep de Wallerstein el nomenà mestre de capella, càrrec que a partir del 1789 també ocupà a Ludwigslust al servei del duc de Mecklenburg-Schwerin Compongué simfonies, algunes de concertants,…

Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Quan en una melodia apareixien notes que no es podien cantar amb l’hexacord que s’estava utilitzant, calia adoptar l’hexacord que contingués els intervals generats per les noves notes Com que no coincidia l’àmbit de l’hexacord una 6a M que implicava sis elements contigus de la sèrie de quintes amb l’àmbit dels modes una 8a J que implicava set elements contigus de la sèrie de quintes, podia haver-hi dos tipus de mutació la generada simplement per la no-coincidència entre l’àmbit de la melodia amb l’àmbit de l’hexacord ex 1 o bé la generada per…