Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
ducató
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de valor d’un ducat i mig, encunyada a Nàpols i a Gaeta per Alfons el Magnànim i coneguda a Catalunya amb el nom d’alfonsí d'or
.
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Empremta, marca estampada o impresa amb un segell.
Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre,…
Vicent Usó i Mezquita
Literatura catalana
Escriptor.
Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novella, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història, amb una clara inclinació per arguments i ambients del gènere negre o afins En novella ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent premi Ciutat de Vila-real de narrativa 1992 i 1995, respectivament, novelles publicades el 2002 en edició revisada en el volum La memòria del vent , La mirada de Nicodemus finalista del premi Andròmina, 1994, i premi Ciutat d’Elx…
,
Jordi Llavina i Murgadas

Jordi Llavina i Murgadas
© Departament de Filologia Catalana - Universitat de Barcelona
Literatura catalana
Escriptor, poeta i crític literari.
Feu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial S’ha dedicat a la crítica literària i a la divulgació en diversos mitjans escrits i audiovisuals Avui , El Temps , La Vanguardia , Catalunya Cultura i televisió Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novella La matèria del temps 1994, a la qual han seguit La mà tallada 1999, Nitrato de Chile 2001, premi Josep Pla i El llaütista i la captaire 2013 Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia 2001, Ningú ha escombrat les fulles 2008 i Londres nevat 2009 Per als infants, és autor dels contes de La capa d’…
,
bibliotecari | bibliotecària
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té al seu càrrec la formació, la conservació, la catalogació i el funcionament d’una biblioteca.
Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries Escola Universitària Jordi…
Andreu Rei d’Artieda
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Vida i obra Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis Abandonà la carrera jurídica i es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia , escrites amb motiu de la visita de Felip…
,
medalla
medalla modelada per Eusebi Arnau per a les Festes de la Mercè (1902)
© Fototeca.cat
Art
Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, preferentment d’or, bronze o argent, treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació o condecoració a algú determinat.
Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…
Joan Pere Segura i de Lago
Historiografia catalana
Arquitecte i erudit local.
Fou conegut també com a Pere de Puigvert Nasqué en el si d’una família benestant amb forta tradició intellectual i científica, on abundaren metges i apotecaris amb inclinacions literàries i historiogràfiques Realitzà els estudis d’arquitectura a Madrid, on es llicencià el 1940 i obtingué el doctorat el 1966 Fou arquitecte municipal d’Algemesí des del 1941, i exercí el mateix càrrec als municipis de la Llosa de Ranes la Costera, el Puig i Puçol l’Horta Nord, Sedaví l’Horta Sud i Sollana la Ribera Baixa Participà en la restauració del monestir de Santa Maria del Puig 1943, i a ciutat de…
Cristòfor de Virués
Portada d’El Monserrate segundo, de Cristòfor de Virués (reed. 1602, Milà)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i militar.
Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Feu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià…
,
Frederic Furió i Ceriol
Cristianisme
Literatura catalana
Filosofia
Assagista i erasmista.
Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria , arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Joan Lluís Vives , que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa, no només a l’oratòria i considera que la paraula és el millor mitjà per a l’acció política i el bon govern, enfront de la violència Fou un humanista compromès amb la societat del seu temps Fou autor…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina