Resultats de la cerca

Alumne de GA Fioroni i de GB Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini 1775 n’ocupa el càrrec de director Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta 1770 o San Giovanni in Conca 1775, i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama sobretot els motets per a veu…

Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L Compère Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians Un grup de composicions sacres,…

Estigué al servei dels Mèdici, i des del 1562 ocupà una canongia a Sant Llorenç de Florència El 1571 succeí a Francesco Corteccia, amb qui probablement estudià, com a mestre de capella d’aquesta església També exercí com a organista de diverses esglésies florentines i fou un important protagonista de la vida musical de la ciutat A partir del 1573 fou mestre de capella a Sant Joan Baptista, i des del 1577, de la catedral de Florència Fou amic d’Emilio de’Cavalieri i mestre de Jacopo Peri La seva obra conservada inclou alguns ricercari per a tecla i per a conjunt instrumental, tres volums de…

Es formà com a nen cantor a la capella imperial de Viena, on fou deixeble de Philippe de Monte La major part de la seva trajectòria musical es desenvolupà a Itàlia Cap al 1574 estava establert a Roma com a organista i compositor a Sant Lluís dels Francesos, i des del 1585, a Nàpols, primer al servei de Fabrizio Gesualdo da Venosa, pare del compositor Carlo Gesualdo, i després com a organista de la capella virregnal espanyola Ocasionalment ocupà el càrrec de mestre de capella També es feu càrrec de l’orgue de la Santa Casa dell’Annunciata El seu estil evolucionà des del conservadorisme…

D’origen humil, fou gairebé autodidacte Gràcies al seu talent musical pogué ordenar-se de sacerdot El 1768 fou nomenat director de cor de l’església de Santa Maria de la Visitació, càrrec en el qual romangué fins el 1808 A partir d’aquest any dirigí la capella de Sant Marc i gràcies a aquesta activitat pogué ampliar la seva formació sobre la música sacra, com mostra la creixent complexitat de les seves obres El 1811 l’Institut Filharmònic de Venècia, on exercia la docència, l’elegí mestre en contrapunt per unanimitat, cosa que indica l’estima amb què era tingut pels seus contemporanis Dedicat…

Fou alumne de Pietro Vinci entre el 1582 i el 1584 L’any 1588 inicià la publicació pòstuma d’obres de Vinci, juntament amb les pròpies Aquest any s’installà definitivament a Palerm, d’on no es mogué, llevat del període entre el 1601 i el 1605, que el passà a Venècia El 1600, a Palerm, en el debat teòric i la competició compositiva entre Achille Falcone, mestre de capella a Caltagirone, i Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm, prengué part com a partidari de Falcone Les seves composicions estan dedicades a personatges importants als quals serví com a mestre o compositor Mai no…

Sovint ha estat identificat amb Johannes Heygel ex Teckendorf, nascut a Deggendorf, però no hi ha cap prova que avali aquesta identificació Es formà a la Universitat de Leipzig Probablement fou deixeble de Thomas Sporer a Estrasburg Vers el 1535 entrà al servei de la cort de Kassel i arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella el 1547 Estigué actiu a Kassel durant prop de cinquanta anys, fins al moment de la seva mort En aquesta ciutat es conserven més de 500 composicions seves copiades en una dotzena de manuscrits pel mateix Heugel, juntament amb obres d’altres autors La major part de la…

Fou nen de cor a Sant Donat de Bruges entre el 1506 i el 1511 Poc després, l’any 1513, hi retornà com a sagristà i s’hi mantingué fins el 1515 Després d’ordenar-se de sacerdot, hi ingressà com a cantor el 1519 L’any 1521 s’ocupà del magisteri de capella a Notre Dame de Bruges, càrrec que exercí fins el 1523 Des d’aquest moment fins a la data de la seva mort es responsabilitzà de la direcció del cor de Sant Donat La major part de la seva obra està constituïda per composicions sacres S’han conservat tretze misses de paròdia, la part més substancial de la seva producció, quinze motets…

Quan era un infant formà part del cor de la capella de l’arxiduc Leopold a Alsàcia i el 1622 ja era tercer organista del príncep del Tirol a Innsbruck Viatjà per Itàlia i, en 1626-28, estudià a Venècia i a Roma El 1630 fou nomenat primer organista a Innsbruck, i el 1635, organista i mestre de cor a la cort de Munic De Piscator només s’ha conservat completa una collecció de trenta-dos motets a una i quatre veus, inclosos en la seva Quadriga musica 1632 Les obres més notables d’aquest volum són les d’una sola veu, que revelen la influència d’Alessandro Grandi La resta de les peces…

Filla adoptiva de Giulio Strozzi, llibretista collaborador de C Monteverdi Estudià amb Francesco Cavalli i a l’Accademia degli Unisoni, on el 1637 començà a fer els primers concerts com a cantant El 1664 aparegué el seu primer volum de madrigals de dues a cinc veus Dedicà les edicions de les seves obres a persones importants, com ara Ferran II d’Àustria o Eleanora de Mantova Fins el 1664 publicà vuit volums de motets, ariete , àries i cantates per a veu sola i continu, i algunes també per a corda En total publicà més de cent obres Les cantates opus 7 i 8, amb textos de…