Resultats de la cerca

Els deserts i subdeserts càlids del Vell Món Els deserts càlids del Vell Món es distribueixen pel continent africà Àfrica septentrional, meridional, de l’E i Madagascar, la península Aràbiga i el subcontinent indi El més gran és el Sàhara, amb 9 milions de km 2 , que s’estén des de la mar Roja fins a la costa atlàntica, i des de les ribes meridionals de la Mediterrània fins a uns 10° N Lògicament, en una extensió tan immensa el paisatge és molt variat hamades, ergs, regs, zones muntanyoses, etc i hi ha gran diversitat de climes, tal com s’aprecia en els climogrames de tres localitats…

Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d…

La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…

La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu el bestiar…

Situació Un detall de l’exterior de la capçalera des de llevant Hi és perfectament visible el plantejament de l’edifici, amb una nau inicial, ampliat a tramuntana per una altra nau la del costat de migjorn, que en bona lògica havia de completar el projecte, no fou mai construïda, bé que sí començada, segons que sembla F Tur El lloc de Requesens, a la serra de l’Albera, format per masies disperses sota el puig Neulós, era el cap de l’antic terme, centrat pel castell medieval i l’antiga parròquia i després santuari de Santa Maria i que comprènla capçalera del riu d’Anyet Avui forma part del…

Situació Una vista de Sant Andreu del castell de Tona, enfilada dalt el cingle, damunt el pla, des del costat nordoriental J Pagans-TAVISA L’antiga església parroquial de Sant Andreu del Castell de Tona és situada vora la torre i les restes del castell, al cim d’un planell que domina la vila de Tona Aquesta església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,7 —y 34,0 31 tdg 357340 Per arribar-hi, cal dirigir-se, des de dins la vila de Tona, a l’església de Santa Maria del Barri, des d’on surt el camí que, en un curt…

Peça de seda Fragment de la capa de sant Ermengol conservada al Museu Diocesà d’Urgell cedida per J Ainaud El Museu Diocesà d’Urgell conserva, dins el gran grup de teixits procedents de la catedral, una peça de seda núm 1 604 trobada, en diversos fragments, l’any 1939 dins l’arca que guarda les suposades despulles de sant Ermengol, bisbe d’Urgell 1010–1035, juntament amb una altra peça núm 1 602 Segons sembla, aquest teixit correspon a una casulla o capa litúrgica L’estat de conservació és força dolent L’any 1966 fou restaurat pel Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, i retornà a la Seu…

Situació Perspectiva del conjunt del castell des del sector ponentí, part restaurada recentment, on es fa patent la forma de vaixell que literàriament s’acostuma a atribuir al castell ECSA - J Bolòs Vista aèria del castell i la collegiata coronant el seu característic serrat ECSA - M Catalán El castell de Mur és al cim d’un turó, juntament amb la canònica de Santa Maria, en una posició eminent Mapa 33-12290 Situació 31TCG229639 Per a anar-hi hi ha una pista en bon estat, que surt de la carretera de Guàrdia a Sant Esteve de la Sarga JAA Història La seva situació estratègica i la seva…

Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art…

Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…