Resultats de la cerca

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…

Invertebrats fòssils Les restes de teixit nerviós es troben rarament preservades en artròpodes fòssils, particularment en les formes més arcaiques, com ara les que daten del principi del Cambrià Tanmateix, nous exemplars fòssils de Fuxianhuia protensa , una forma xinesa que pertany a un grup d'artròpodes primitius que daten de fa uns 520 milions d'anys, preserven les restes neuronals més completes d'aquest període Aquests fòssils inclouen el cervell i els lòbuls òptics La neuroanatomia del cervell relativament complex de F protensa dóna suport a la hipòtesi cladística que els…

El conjunt de pobles bantús, de característiques antropològiques i culturals molt diverses, habita l’Àfrica, al sud d’una línia que va des de la costa de l’Atlàntic, al nivell de Douala, fins a l’embocadura del Juba, a l’Índic, exceptuant principalment la part sud-occidental del continent, ocupada pels khoisànids i els europeus Els bantús arribaren a la regió actual a través de successives migracions, l’origen de les quals és encara incert Segons les escoles alemanya i sud-africana, els bantús són originaris del Kurdofān o de l’alt Nil, al nord de la regió dels Grans Llacs Els altres…

Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple,…

Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de…

Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una ulterior…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 27 és un còdex d’escriptura carolina tinta i vermell, integrat per 237 folis i de mides notables 48 x 35 cm Porta el número II de l’ordre de Villanueva i és un manuscrit de la Catedral de Vic Inventariat amb el número 7521 * Segons Gudiol és producte del segle XI i possiblement una creació ausetana, perquè figurà des d’antic a la biblioteca capitular de Vic * Homiliae Sancti Augustini… que Eduard Junyent situava en el primer terç del segle XI, encara que sense donar el número de catàleg * , i que són la base d’una illustració recollida en les capitals…

Situació Sant Vicenç de Camós, ara església parroquial, molt transformada després dels terratrèmols del segle XV, en la qual ressalta l’esvelt campanar romànic A Bramon L’església parroquial de Sant Vicenç és propera al nucli de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 815589 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós, i deixar-la un cop passades les escoles de Camós a 2 km de Banyoles, prenent a la dreta un camí senyalitzat…

Situació Absis de l’església, la part més genuïna d’aquesta construcció ECSA - MÀ Font El llogaret de Gavarret 1 100 m s’alça en un coster dels vessants esquerres de la vall de Sirès, a ponent del tossal de Miravet Mapa 32-10213 Situació 31TCG115987 Al barri d’Aragó del Pont de Suert surt una pista de terra que mena a Sirès, tot remuntant el barranc del mateix nom en uns 4 km de recorregut Un quilòmetre escàs abans de Sirès un brancal en molt mal estat a mà dreta du en dos quilòmetres al nucli abandonat de Gavarret, on hi ha l’església de Sant Pere També s’hi pot arribar des de Bonansa MAF-…

Amb una escriptura pròpia alfabet siríac , tingué com a centre la ciutat d’Edessa, a l’Osroene, i es difongué per tots els territoris de l’antiga Síria, especialment la Síria septentrional i la Mesopotàmia Gràcies a l’expansió missionera de l’Església Siríaca oriental o nestoriana, coneguda també per Església Caldea , el siríac arribà a l’Àsia central s’han conservat inscripcions del segle VII i fins a les regions de l’actual Pequín, com també a les costes del Malabar, a l’Índia del SW En retrocés davant la llengua dels dominadors àrabs, acabà desapareixent, pràcticament, al segle XIV i, a…