Resultats de la cerca
Es mostren 904 resultats
Ricard de Millau
Cristianisme
Cardenal.
Legat dels papes a Catalunya i a la resta de regnes hispànics, fou abat de Sant Víctor de Marsella, bisbe d’Albano i arquebisbe de Narbona Era fill del vescomte Ricard II de Millau i de Gavaldà i de Ricsenda de Narbona Home zelós i actiu, fou un protegit de Gregori VII, que molt jove encara el féu cardenal i el trameté com a legat als regnes hispànics 1078 Com a legat reuní sínodes als diversos regnes, sobretot als castellans, on introduí la litúrgia romana Mort Gregori VII 1085, entrà en conflicte amb Víctor III, que l’arribà a excomunicar 1087, però serví de nou Urbà III i…
Nicolas Formé
Música
Compositor i cantant francès.
Rebé la seva primera educació musical a l’escola coral de Notre-Dame A vint anys ja destacà per la seva habilitat musical i fou admès com a clergue cantor a la capella reial, on el 1609 succeí Eustache du Caurroy com a vicemestre i compositor Fou protegit pel rei, que li concedí nombrosos càrrecs i honors, com per exemple el de canonge de la Sainte-Chapelle 1626, i morí essent un home ric Formé tan sols és conegut com a compositor de música religiosa, de la qual s’han conservat escassos exemples N’han pervingut dos motets, vuit Magnificats sur les 8 tons i una missa per a doble…
Emanuel Johann Joseph Schikaneder
Música
Llibretista, actor, cantant, dramaturg i empresari teatral alemany.
Vida Actor 1773-89 i, des del 1777, director de la companyia de FJ Moser, les seves interpretacions obtingueren una gran reputació El 1775 s’estrenà Die Lyranten 'Les tocadores de lira', òpera de la qual escriví el text i la música Amic de Mozart, és l’autor del llibret de La flauta màgica Protegit de Josep II 1784, el 1789 esdevingué director del Freihaus-Theater de Viena i, gràcies a l’estrena d’un gran nombre d’obres escrites i dirigides per ell, la major part operetes i singspiele , inicià una brillant trajectòria Entre aquestes composicions cal destacar Die Waldmänner 'Els…
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National…
Lesotho 2017
Estat
Thomas Thabane va tornar al poder, ja que el seu partit, la Convenció de Tot Basotho ABC, va obtenir la majoria en les eleccions legislatives celebrades al juny La seva formació va aconseguir 48 dels 120 escons del Parlament, mentre que el Congrés Democràtic DC, del primer ministre sortint, Pakalitha Mosisili, en va obtenir 30 Amb els pactes amb petites formacions, Thabane va consolidar una majoria de 63 parlamentaris El nou primer ministre, que havia viscut exiliat a Sud-àfrica durant tres anys, ja que va ser obligat pels militars a deixar el càrrec el 2014, va tornar a Lesotho el 2015 per…
Bernat Senesterra de Santaeugènia i de Caramany
Història
Militar
Militar.
Prengué part en la guerra de Castella 1363 S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibilla Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel 1379 Fet governador d’Oriola 1380, obtingué privilegi de noble 1381 Nomenat després governador de Càller 1383, fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries El rei li vengué el castell d’Estagell 1381 i alguns drets a Salses 1385…
Hipòlit Rovira i Meri
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià amb Joan Baptista Ravanals El 1724 anà a Roma i treballà al taller de Sebastiano Conca El 1731 s’establí a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans Posteriorment retornà a València, sota la protecció del marquès de Dosaigües, on morí amb les facultats mentals pertorbades Com a gravador, les seves obres principals són la làmina del sermó Las tres púrpuras de Alcira de Jaume Cervera 1707, la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi 1709, la primera del volum I del Museo Pictórico de Palomino 1715, els retrats del comte d’Alzira i del marquès de…
Jacint Díaz i Sicart
Filosofia
Cristianisme
Humanista i sacerdot.
Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina de la…
Del Mercat Comú Europeu a la Unió per la Mediterrània. 1957-1995-2008
A partir de la Conferència de la Haia del 1948, la idea de la creació d’un espai polític europeu comú sense guerres civils comença a avançar El 1949 es crea, a Londres, el Consell d’Europa El 1957 neix el Mercat Comú Europeu, MCE, l’Europa dels Sis, amb capital a Brusselles, i, més tard, 1192, la Unió Europea El 1995, la Conferència de Barcelona reuní els quinze estats de la UE i dotze d’altres de la Mediterrània El 2008 es crea a París, Barcelona Process Union for the Mediterranean, que, al novembre, escull la ciutat de Barcelona, com a capital de la nova Unió La UPM és formada per un total…
tuneladora
Tecnologia
Màquina perforadora rotativa concebuda per a excavar, en tota la secció circular, un túnel, una galeria o un pou, sense necessitat de recórrer a explosius.
Consta bàsicament d’una estructura molt pesant, muntada sobre uns suports retractables que en permeten la progressió, i proveïda d’un capçal circular, dotat d’un moviment d’avanç i d’un altre de giratori al voltant d’un eix, i d’una cadena de catúfols per a l’extracció del material, essent tot cobert per una cuirassa metàllica cilíndrica L’element d’excavació consisteix en unes moletes muntades a la part davantera del capçal Els diàmetres de les tuneladores oscillen entre 3 i 11 metres Actualment, i per temes de seguretat durant la construcció i per a reduir els assentaments en superfície,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina