Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
Joana d’Aragó
Història
Comtessa d’Empúries.
Filla de Pere III de Catalunya-Aragó i de Maria de Navarra Passà la infantesa, amb la seva germana Constança, sota la tutoria del seu besoncle l’infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça Després de fracassar successivament els pactes matrimonials amb l’infant Enric de Castella 1348, Ferran de Portugal, Lluís de França, comte d’Anjou 1351-60, Pere I de Castella 1361-67, Joan II de França 1363, el duc Lluís II de Borbó 1369, Felip II de Tàrent, emperador titular de Constantinoble 1368, i Edmund, duc de York, fill d’Eduard III d’Anglaterra, finalment es casà amb Joan I , comte d’…
Les petjades del terratrèmol del 1373 als Pirineus
Geologia
El 3 de març de 1373, els Pirineus van tremolar amb una força devastadora El sisme, amb epicentre entre la Ribagorça i la Vall d’Aran, assolí una intensitat de fins a IX en l’escala de Mercalli, i provocà danys a tot Catalunya, Aragó i el sud de França Aquest sisme fou la causa que el poble de Montclús, a la Noguera, quedés pràcticament esborrat del mapa per una esllavissada gegantina, i possiblement també fou el detonant d’altres hecatombes similars als Pirineus a Cambrils, al terme municipal d’Odèn Solsonès i a Sant Joan de Caselles, a Andorra Descobreix les causes geològiques…
Castell de Montmagastre o de la Móra (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Aspecte de conjunt de les ruïnes de la fortalesa, amb la gran torrassa, possiblement del segle XIV, que corona el recinte superior ECSA - J Bolòs Fortalesa estratègicament situada dalt d’un tossal, que va tenir un paper molt destacat en la defensa del districte musulmà de Lleida enfront dels comtes de Ribagorça ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un elevat tossal, defensat pels cingles naturals i des d’on hi ha una panoràmica molt bona sobre gran part del sector septentrional de la comarca Mapa 31-13 326 Situació 31TBG852502 A 2 km al sud de Peralta de la Sal, per la…
Castell de Llavassui (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Escassos vestigis de les fonamentacions d’aquest castell ECSA - JI Rodríguez Les restes del castell es troben 3 km al nord de Gavasa, al capdamunt d’un turó Mapa 31-12 288 Situació 31TBG867581 De la carretera que des de Gavasa porta a Castillo del Pla, ja en la veïna comarca de la Baixa Ribagorça Oriental, cal desviar-se per un camí a mà esquerra, que cal seguir en direcció nord-oest uns 2 km fins a arribar a un collet que és molt a prop de la partió municipal i comarcal Des d’allí, el camí continua fins al mas de Nicolau Cal deixar el cotxe i continuar el camí camps a…
Santa Maria del Pla (Áger)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba encastada dins la masia de Serret, que s’aixecà al final de segle XIX sobre les ruïnes del temple Els murs de la capella actuen de fonament de la masia Mapa 32-12289 Situació 31TCG128527 La masia de Serret és a menys de 2 km de la vila d’Àger, al costat de la carretera actual que mena a Agulló, en un indret on encara és visible el vell camí que des d’Àger menava a Agulló, Corçà i la Ribagorça, per Bellmunt de Ribagorça Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada entre les donacions que l’any 1048 van fer Arnau Mir de Tost i la seva esposa…
Binèfar
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, entre Tamarit de Llitera i Montsó.
El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli el secà 180 ha produeix cereals i vinya i olivera associades Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setanta un fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça Aquest desenvolupament féu que el seu…
el Besiberri

El massís del Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de…
Santa Maria d’Aguilar (Graus)
Art romànic
El poble d’Aguilar, actualment despoblat, és situat al peu de la serra dels Avenlales, a l’esquerra de l’Éssera Una de les primeres referències de la seva església data del 1170, any en què el bisbe Guillem Pere dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda, “ pro stabilitate et melioratione domus sua ”, amb les quartes episcopals de l’església d’Aguilar Posteriorment, ja a la darreria del segle XIII, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada durant els anys 1279 i 1280, figura l"’abat” d’Aguilar dins l’ardiaconat de Ribagorça, el qual…
Castell d’Aguilaniu (Graus)
Art romànic
El poble d’Aguilaniu és encimbellat a la solana d’un esperó de la serra de la Carrodella Del castell, que presidia la població, resten en l’actualitat escassos vestigis Una de les primeres mencions documentals d’aquesta fortalesa data de l’any 987 es tracta d’una escriptura mossàrab que fa esment d’un judici que tingueren els homes del kastro Aquilanido amb els de Jusseu a causa de la propietat d’un terç d’un pou saliner Molt probablement, el castell d’Aguilaniu fou conquerit vers l’any 1080, poc abans de la conquesta de Graus de fet, ja l’any 1085 el rei Sanç Ramírez concedí en alou el…
Castell de Tormeda (Tremp)
Art romànic
Apó de Tormeda fou un dels fidels laics que van assistir a la consagració del bisbe Borrell de Ribagorça 1017, la Seu d’Urgell En la convinença feta sobre la honor del comte Guillem Sunyer 1072, Artau I reconegué que el castell de Tormeda, amb els termes i les pertinences, era propietat de Ramon V de Pallars Jussà Així mateix ho confirmà al conveni següent vers 1073-1079, però, exceptuant-ne Aulàs Per tant, aquest castell de localització avui inexplorada era emplaçat a la Sarga d’Orrit i la capçalera del barranc de Tamúrcia, potser controlant el coll d’Espluga a la serra de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina