Resultats de la cerca
Es mostren 1037 resultats
Sant Pere de Vilardell o de la Pineda (el Bruc)
Art romànic
Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia, a la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, al lloc de Vilardell No degué passar de ser la capella de la parròquia de la Guàrdia i atendre el culte del sector oriental del terme del castell de la Guàrdia No és clar si depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell El terme del castell de la Guàrdia és documentat a partir de l’any 931, que Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien en el terme del castell…
Castell de Rallui (Beranui)
Art romànic
El lloc de Rallui és citat per primera vegada en una adquisició de la comtessa Toda de Ribagorça vers l’any 936 Rallui fou un indret relativament important perquè defensava el flanc dret de la vall de l’Isàvena i es trobava a mig camí entre Ovarra, centre religiós, i Tor-la-ribera, centre polític de la contrada Com a conseqüència d’una incursió dels “pagans”, el vilatge de Rallui quedà destruït i els seus habitants fugiren en totes direccions, fins i tot a terres musulmanes Llavors els comtes Sunyer i Toda de Ribagorça vengueren a l’abat Galí d’Ovarra i a Ricolf Oriolf el feu i la villa de…
Pere Estasen i Cortada
Historiografia catalana
Historiador, filòsof, economista, geògraf i demògraf.
Vida i obra Llicenciat en dret, especialitzat en història de la legislació mercantil i industrial, és autor d’un estudi sectorial minuciós, de base municipal Cataluña Estudio acerca las condiciones de su engrandecimiento y riqueza 1900, on el pes de la informació històrica és considerable i els materials del qual han servit de base per a les obres d’altres historiadors econòmics com Carles Pi i Sunyer o Pierre Vilar Tant aquest llibre com d’altres, per exemple La protección y el librecambio 1880, o Los orígenes de la vida económica 1896, són metodològicament historicistes Ara bé…
Barcelona Plató Film Commission
Cinematografia
Oficina tècnica creada el 1996 per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona quan declarà Barcelona Ciutat Plató (1995.
La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La Barcelona Plató…
Unifred
Història
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, de Rosselló, de Narbona i d’altres comtats septimans (857-864).
La seva procedència és controvertida El 857 Carles II el Calb li encomanà el marquesat de Gòtia, en substitució del destituït Odalric, a més dels comtats de Beaune i Autun, a Borgonya, que havia pres el traïdor Isembard El mateix 857 negocià un tractat de pau i amistat amb el governador de Saragossa ‘Abd al-Uwar, el qual li permeté de passar l’any 858 a França, on ajudà Carles el Calb en la defensa del regne contra els normands, contra una invasió de Lluís II el Germànic i contra les dissidències de la noblesa Al juny del 859 aconseguí de Carles el Calb a Attigny tres preceptes per a uns…
Castell de la Llavinera (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Les primeres notícies sobre l’existència del terme de la Llavinera es troben en la donació que l’any 1015 feu el bisbe Borrell de Vic al levita Guillem d’Oló del lloc de la Sagarra, amb els puigs de Carat, Calafell i Farrera en les afrontacions del lloc hi figura el terme de la Llavinera Lavineria El domini eminent del castell es trobava en poder dels bisbes de Vic, sense que hom pugui saber com l’obtingueren Aquests infeudaren el castell a la família Cervera i els castlans en foren inicialment els Rocafort Les primeres notícies del castell corresponen als castlans L’any 1022 Randulf,…
Sant Martí de les Serres (Navès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, edifici construït en una època molt tardana L Prat En un dels punts més enlairats del municipi de Navès, ultrapassant els 1 200 m, es troba aquesta església, o, millor dit, les dues esglésies de Sant Martí, prop de la casa de les Serres Aquesta església de Sant Martí també és coneguda per Sant Martí d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG873594 Seguint el camí que, des de la carretera de Solsona a Berga punt quilomètric 21, passa per la casa Postils cap a la vall d’Ora al punt quilomètric 7,800, a mà esquerra, s’enceta un camí indicat cap a la Selva, on s’…
Castell de Collbató
Art romànic
Situació La torre que corona el recinte fortificat conserva encara part dels carreus de revestiment F Baltà Al peu de Montserrat, el castell és bastit dalt d’un turó cònic sobre el poble de Collbató Mapa 36-15392 Situació 31TDG024029 Per arribar-hi s’ha de prendre, a la placeta de davant l’ajuntament de Collbató, el carrer d’Amadeu Vives antic Carrer Major, que ens durà davant l’antic portal de muralla de la població S’ha de sortir fora muralla i, vorejant Can Casanova, pujar el turó del castell El que s’anomena camí del Castell, que surt de dins el poble, porta cap a unes cambres mig…
vescomtat de Barcelona

Vescomtes de Barcelona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Barcelona.
A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el…
Font-romeu
El santuari de Font-romeu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Solana, estès al vessant del bosc de la Calm, des del curs alt del riu d’Angostrina (límit nord-occidental del terme) fins prop del pla de la Perxa i la vall del riu d’Angost.
El poble 1800 m és situat al peu de l’extens bosc de Font-romeu 1000 ha, al sector més oriental del Carlit L’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, que en prats i camp de farratge ocupa més de 300 de les 350 ha de conreu El municipi comprèn també els pobles de Vià i Odelló de Cerdanya El nucli de Font-romeu té l’origen en el santuari de Font-romeu , on és venerada la Mare de Déu de Font-romeu , imatge bruna de fusta del segle XIII, que durant l’hivern hom guarda a Odelló són notables les processons de trasllat de la imatge el 8 de setembre, que té lloc un gran aplec, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina