Resultats de la cerca
Es mostren 2427 resultats
síntesi acetilacètica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió de l’acetilacetonat d’etil o d’un derivat monoalquilat seu, d’acord amb l’esquema El trencament del cetoèster així format pot tenir lloc per dos procediments diferents A més de la hidròlisi i posterior descarboxilació, que condueix a l’obtenció de cetones alquilmetíliques, on el procés global representa l’acetonilació de la resta R´, hom pot, mitjançant un tractament bàsic, fer la transformació inversa a la condensació de Claisen, la qual cosa permet d’obtenir àcids carboxílics síntesi malònica i representa formalment la…
la Manxa
Regió de la península Ibèrica que constitueix el sector oriental de la Meseta meridional, compartida entre les províncies de Conca, Ciudad Real, Toledo i Albacete.
És una gran plana d’una horitzontalitat quasi perfecta, trencada solament per alguns turons, que correspon a una gran conca de sedimentació miocènica, on abunden els sòls calcaris Correspon a la capçalera del Guadiana, la xarxa del qual Záncara, Cigüela i el mateix Guadiana, amb llits poc profunds, origina zones pantanoses i llacunes És una regió agrícola i terra de cereals, oliveres i vinya, la qual constitueix l’únic conreu, molt important, de la part occidental Pel seu volum de producció ocupa el primer lloc dins les regions vinícoles de la península Ibèrica els centres principals són…
acantaris
Protistologia
Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’un esquelet format per 10 o 20 espícules radials de sulfat d’estronci, sempre unides al centre del cos.
Tenen ectoplasma, d’on surten els pseudopodis, i endoplasma, que conté el nucli i les vacuoles alimentàries Posseeixen una formació especial que rep el nom de càpsula central i que té una sèrie d’orificis que corresponen a cada una de les espícules radials La reproducció asexual no té gaire importància La divisió binària solament ha estat observada en algunes espècies La reproducció sexual sembla la més corrent, però és poc coneguda els gàmetes lliures copulen entre ells La transformació del zigot en un acantari jove no ha estat observada, ja que aquesta part del cicle té lloc a…
environament
Art
Muntatge, decoració o ambientació artístiques d’un espai determinat amb objectes, materials tàctils, visuals, sonors i olfactius, els quals tenen com a fi produir un determinat «clima» per a l’espectador.
Els primers environaments com a tals foren duts a terme, en 1958-59, a la Reubern Gallery de Nova York per K Oldenburg, J Dine i A Kaprow, els quals empraren, com a materials, filats, cartons, palla, draps, cautxú, diaris, alumini i deixalles L’environament, però, pot consistir també en l’acumulació d’objectes diversos, l’associació entre objectes reals i artificials, la transformació d’aquests objectes, una concepció geomètrica, el treball en l’arquitectura o urbanisme, l’ús de la llum, fotografia o cinètica, etc Als Països Catalans, la primera mostra d’environament fou feta a…
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia mesura el…
Instituto Geológico y Minero de España
Geologia
Organisme públic de l’Estat espanyol creat el 1849 amb el nom de Comisión para la Carta Geológica de Madrid y General del Reino.
Entre les seves funcions hi ha l’estudi i l’exploració del sòl i del subsol per al coneixement de la geologia, la mineria, la hidrogeologia i aspectes ambientals Aquests estudis es recullen en la publicació de cartografies geològiques i temàtiques a diverses escales del territori de l’estat, i en la catalogació dels materials geològics susceptibles d’aprofitament o transformació industrial Al llarg de la seva història ha tingut diverses denominacions Comisión del Mapa Geológico de España 1870-1910, Instituto Geológico de España 1910-27, Instituto Geológico y Minero de España…
Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries

Màquines exposades a l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries
© Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries / Pep Botey
Museu
Museologia
Conjunt museístic de Castelló d’Empúries constituït per l’antiga farinera, amb maquinària de fusta de finals del segle XIX i de la primera meitat del segle XX en perfecte estat de conservació, la bassa i el rec del Molí.
És de titularitat municipal i està vinculat al Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNACTEC El visitant hi pot seguir el procés de transformació del blat en farina i conèixer també els diferents sistemes que l’home ha utilitzat per a moldre el blat L’any 2003 reobrí les seves portes, després de dos anys d’obres de rehabilitació El 2004 es completà la museïtzació de l’espai productiu de la fàbrica de farina L’any 2008 obrí al públic una nova fase, centrada en l’edifici annex del Casal, que ofereix nous espais i serveis al públic nous accés, espai d’acollida…
Arcelor

Seu central d’Arcelor, a Luxemburg
© Luxembourg/July 2005/Claudine Bosseler
Economia
Companyia productora d’acer.
Sorgida a partir de la fusió, efectiva des del 18 de febrer de 2002, de l’espanyola Aceralia , la luxemburguesa Aciéries Réunies de Burbach-Eich-Dudelange ARBED i la francesa Usinor Primer productor mundial de productes plans utilitzats pel sector de l’automòbil i en aplicacions industrials com ara els electrodomèstics, l’envasatge, l’enginyeria civil o les construccions mecàniques i de productes llargs al carbó bigues, perfils o barres per a formigó i un dels líders en acers inoxidables i un dels primers grups europeus en el segment de la distribució i la transformació, l’any…
teorema de Bonnet
Matemàtiques
Teorema segons el qual els coeficients de les formes fonamentals d’una superfície determinen localment la parametrització de la superfície, llevat de composició amb transformacions ortogonals pròpies i translacions.
Concretament, si E , F , G , e , f , g són funcions diferenciables definides en un obert V ⊂ ℝ 2 , amb E > 0, G > 0 i EG – F 2 > 0 tals que satisfan les equacions de compatibilitat de Gauss i de Mainardi-Codazzi, aleshores per a cada q ∈ V existeix un entorn U ⊂ V de q i un difeomorfisme x U → x U ⊂ ℝ 3 tal que la superfície regular x U ⊂ ℝ 3 té E , F , G , e , f , g per coeficients en les seves formes fonamentals Amés, si U és connex i x’ U → x’ U ⊂ ℝ 3 és un altre difeomorfisme que satisfà les mateixes condicions, aleshores existeix una translació T i una transformació…
Zellig Sabbettai Harris
Lingüística i sociolingüística
Lingüista ucraïnès naturalitzat nord-americà.
Llicenciat 1930 i doctorat 1934 a la Universitat de Pennsilvània, en fou catedràtic de lingüística des del 1947 S'especialitzà primerament en lingüística semítica A Grammar of the Phoenician Language , 1936 Development of the Canaaite Dialects , 1939, i després en lingüística estructural Vers el 1953 introduí en la teoria lingüística el concepte de “transformació”, la qual segons ell, consisteix enuna relació sistemàtica entre oracions de significat semblant però estructura sintàctica distinta Tanmateix, no s’alià amb la gramàtica transformacional-generativa Les seves obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina