Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
romegueró
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perennifòlia, sarmentosa, de tiges decumbents, cilíndriques i amb agullons febles, de fulles ternades, peloses pel damunt i verdes pel dessota, amb els folíols irregularment serrats i sovint lobulats, de flors blanques, grosses, en inflorescències corimboses pauciflores, i de fruits en polidrupa, amb drupèoles poc nombroses, negres i pruïnoses.
Es fa en indrets humits, a tot Europa
baladre
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les apocinàcies, d’uns 2 a 4 m d’alçària, de fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l’any, flors roses (a vegades blanques o vermelles en les formes conreades), oloroses, molt abundants a l’estiu, disposades en corimbes terminals, i fruits en fol·licle, llargs, plens de llavors peludes, amb plomall.
És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment actius, per la…
pitahaia
Botànica
Agronomia
Planta enfiladissa de la família de les cactàcies del gènere Hylocereus sp, principalment de les espècies Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que presenta tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles (pitahaia).
Les hipnobrials
És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d’un fillidi x 50 4…
Els ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres presenten característiques força diferents dels aquàtics En ells els organismes depenen majoritàriament d’uns productors primaris que, situats a la interfase entre atmosfera i litosfera, ocupen un espai ben reduït només un centenar de metres en el cas dels boscos més alts, i molt menys normalment Alguns animals terrestres cerquen l’aliment al medi aquàtic i altres poden enlairar-se considerablement durant un temps curt, però el marc de la vida terrestre és molt més restringit que el de la marina, que arriba a colonitzar permanentment les grans fondàries Les plantes…
Les prasinofícies
Cloròfits continentals de les classes de les prasinofícies 1-6 i clorofícies 7-39 1 Pedinomonas minutissima x 1200 2 Scourfieldia complanata a visió frontal b visió lateral x 1200 3 Pyramimonas octociliata x 1200 4 Nephroselmis olivacea x 600 5 Tetraselmis mediterranea x 1000 6 Prasinocladus marinus a cèllula lliure b fase de cèllula fixa c cèllula en divisió x 1200 7 Collodyction triciliatum x 1200 8 Spermatozopsis exultans x 1200 9 Dunaliella salina x 1200 10 Chlamydomonas gloeophila x 1200 11 Chlamydomonas vernalis x 1200 12 Chlamydomonas tremulans x 1200 13 Brachiomonas submarina x 1000…
L’aprofitament dels recursos vegetals i fúngics a la tundra
La recollecció que substitueix l’agricultura A la tundra no hi ha activitat agrícola tots els recursos vegetals procedeixen de les plantes espontànies A més es produeix una regularitat molt estricta qui menja carn de ren no menja verd, i qui menja animals marins consumeix molts aliments vegetals La magra collita de plantes espontànies Els ramaders i els caçadors de rens salvatges coneixen molt bé el tipus de plantes que mengen els rens, però ells mateixos fan un ús de les plantes més aviat instrumental que no pas alimentari Per exemple, amb els esfagnes Sphagnum omplen els fons dels…
palmera de Canàries
Palmera de Canàries
S. Rae (cc-by)
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i de fins a 15 m d’alt, de fulles pinnades, d’un verd fosc brillant, molt nombroses, i de pecíol molt curt, amb espines verdes, de flors disposades en règims, i de fruits en baia monosperma, el·lipsoidals, d’uns 2 cm de llarg i de color groc fosc.
És una palmera originària de les Canàries, que es troba comunament als Països Catalans, plantada en jardins, parcs i avingudes
pesolera
pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
camèlia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les teàcies, de fulles verdes tot l’any, alternes, coriàcies i de flors sèssils grans de 5 a 7 sèpals i de 5 a 9 pètals soldats, que comprèn unes 10 espècies nadiues de l’Àsia tropical i subtropical, algunes de les quals foren introduïdes a Europa a partir del s XVIII.
Són plantes que floreixen durant la tardor i l’hivern hom les conrea per l’elegància del fullatge i la vistositat de llurs flors, sense peduncle, que cal muntar sobre una tija Es reprodueixen per esqueix o capficant-les i llurs llavors fan peus aptes per a empeltar De les tres espècies més conreades, la C japonica , originària del Japó, és la més estesa té el port piramidal i una alçada de 4 a 6 m fa flors grans, inodores, vermelles, roses o blanques les fulles són ovals o ellíptiques, lluents comprèn nombroses varietats La C reticulata , oriünda de la Xina, és un arbust de 2 a 3 m d’alçària…