Resultats de la cerca
Es mostren 33864 resultats
Sant Feliu de Castellciutat (la Seu d'Urgell)
Art romànic
El lloc de Ciutat, situat en un turó que domina l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira, i tota la plana de l’Urgellet, des del congost del Baridà fins al de Tresponts, és habitat des de molt antic segons les geografies de Plini i Estrabó, era la Civitas Orgellia , capital dels ceretans, emplaçada al lloc del poblat d’Arse-Durgui Cal assenyalar que, tot i aquesta relació amb el mon romà, en aquesta època la seva importància és secundària amb relació a Llívia lulia Ubica que era el principal establiment romà de la regió aquesta és la versió històrica tradicionalment admesa, però fins ara no…
Sant Martí de Biscarbó (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista des del costat sudo-est de l’església, amb el mur ponentí coronat per un petit campanar d’espadanya ECSA – JA Adell L’església de Sant Martí centra el petit nucli urbà de Biscarbó, inclòs a l’antic terme municipial de Castellàs Ha estat tradicionalment vinculat al Pallars Sobirà, però la seva situació geogràfica, a la capçalera del riu de Solans, el fa pertànyer plenament a l’Alt Urgell, a l’àrea de les Valls d’Aguilar Mapa 34–10215 Situació 31TCG543901 Per anar-hi cal prendre un camí que surt, en direcció sud, del cim mateix del port del Cantó, entre Adrall i Sort, i porta a…
Castell de Brunyola
Art romànic
Situació Conjunt del castell de Brunyola i de l’església parroquial de Sant Fruitós El campanar de l’església aprofita una vella torre del castell F Tur El castell de Brunyola fou construït al cim del turó on ara hi ha el poble, el qual s’edificà al voltant de la fortificació, per tant, en un lloc lleugerament encimbellat Allò que resta del castell de l’alta edat mitjana és inclòs en les restes del castell dels darrers segles medievals Si seguim la carretera que va de Santa Coloma de Farners a Anglès, trobarem a mà dreta una carretera que porta a Brunyola El castell és el centre de la…
Vila fortificada d'Hostalric
Art romànic
Situació Vila que s’estén allargassada entre l’antic caminal de França i l’espadat de la Tordera TAVISA Aquesta vila és situada al pendent d’un massís basàltic coronat per un turó on és emplaçat el castell vell Tot plegat formava part d’un mateix sistema defensiu que li permetia dominar pel cantó de migjorn la Tordera, i pel cantó de tramuntana, l’antiga via romana convertida durant l’edat mitjana en el camí ral o la via de comunicació més directa entre Barcelona i Perpinyà Mapa 365M781 Situació 31TDG701223 ACC Història Pel nom del lloc i la seva situació sembla evident que Hostalric era als…
Santa Maria de Segueró (Beuda)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera J M Melció L’església de Santa Maria centra l’agregat de Segueró, situat a 350 m d’altitud, al nord-est del terme, al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, a la capçalera de la riera de Segueró, afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers Mapa 257M781 Situació 31TDG794769 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Entre els km 4 i 5, surt, a mà esquerra, la carretera que va a Maià de Montcal, població des de la qual surt una pista que…
Necròpoli de Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Unes tombes de la necròpoli J Bolòs Aquest important grup d’una trentena de sepultures fou trobat els anys 1960 en l’excavació del conjunt de l’església de Santa Magdalena Possiblement, a les zones adjacents o bé sota els paviments hi ha més tombes Sepultures Aquestes sepultures s’estenen tot al voltant de l’església preromànica Algunes foren fetes a la cambra funerària que hi ha a tramuntana, on n’hi ha dues, i també a les dues cambres de migjorn, on se’n trobaren cinc més A part aquestes, també se n’excavaren dues més a la nau o l’allargament de la nau Darrere l’absis n’hi ha així…
Johann Sebastian Bach
Música
Compositor alemany.
A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit anys havia…
Santa Maria de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
La primera notícia que se’n té l’aporta un document de l’any 1067, pel qual Amaltruda, senyora de Peracamps, donava al seu fill Arnau, l’alou també de Peracamps amb l’església de Santa Maria És esmentada novament l’any 1072, al testament d’un personatge de nom Em, el qual, bo i puntualitzant que l’esmentada Amaltruda era senyora de Peracamps, feia donació d’un alou a l’església de Santa Maria Uns anys després, el 28 de març de 1084, Arnau Bonfill de Sanç, de Llobera, fill d’Amaltruda, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell la meitat del castell de Peracamps, amb la meitat de l’…
Els ateriniformes: joells o peixos sense sang
Constitueixen un ordre molt problemàtic des del punt de vista de la classificació, que acull unes 150 espècies de mida petita i mitjana, marines o d’aigua dolça, les quals tenen en comú el tipus d’aparell bucal, molt especialitzat i protràctil, i també el fet d’estar mancats de determinats ossos orbitals concretament el tercer, el quart i el cinquè infraorbitals Els ous que produeixen són demersals i tenen gotes d’oli, a més d’uns filaments adhesius Un altre tret característic és que de les dues aletes dorsals, la primera és constituïda per radis espinosos les aletes pelvianes, que són…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…