Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
Pere de Fontaines
Art gòtic
Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…
Reforma

Mapa de la Reforma
© fototeca.cat
Període de la història del cristianisme occidental que, iniciat al segle XV, perdurà fins al XVII i que és a l’origen de les Esglésies protestants (protestantisme) d’una una banda i de la Contrareforma de l’altra.
D’una manera gràfica i simplificadora, es considera que la Reforma té com a data d’inici el 31 d’octubre de 1517, en què suposadament el monjo Martí Luter va fer públiques les anomenades 95 tesis de Wittenberg clavant-les a la porta de l’església de la universitat d’aquesta ciutat, fet que segons molts estudiosos probablement no tingué lloc En aquest document, concebut com una crítica a l’Església catòlica, codificà dos postulats bàsics que es convertiren en l’eix del moviment d’una banda, que la Bíblia és l’autoritat religiosa primordial i que la salvació és només assolible però no…
Castell de Lloberola (Biosca)
Art romànic
Situació Vista de conjunt del petit nucli de Lloberola, arredossat als peus del seu castell ECSA-J Bolòs Castell situat al cim d’un turó que s’alça al costat de la riera de Lloberola, afluent per l’esquerra de la riera de Sallent S’emplaça en una posició semblant a la que té el proper castell de Vallferosa, a mig camí de les planes del Solsonès i la vall del Llobregós Tot i restar en una vall lateral, té comunicació visual, per exemple, amb el castell de Ribelles Mapa 34-13 329 Situació 31TCG643390 Hem de travessar la població de Biosca, des d’on cal agafar la pista de terra que, en direcció…
Sant Feliu de Rocabruna (Beget)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Sant Feliu és la titular de Rocabruna, poble de l’antic muncipi de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al de Camprodon El poble és a la capçalera del riu de Beget, el qual en aquest sector és anomenat riu de Rocabruna, al vessant meridional del Montfalgars L’església, situada a 972 m d’altitud, és al sector nord-occidental, vora el coll de la Boixeda, a l’interfluvi de la riera de Rocabruna i del torrent de les Arçoles, els quals, precisament, s’uneixen sota la muntanya on es troba el temple Mapa 218M781 Situació…
Casa forta de Juvinyà (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Situació Una vista de la façana de llevant de la fortificació J Bolòs Casa forta senyorial situada actualment a l’interior de la població de Sant Joan les Fonts, a la riba dreta del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG595736 Per arribar-hi, des de Sant Joan les Fonts, hom pot agafar el carrer de Santa Magdalena, que surt de la carretera que va d’Olot a Besalú i és gairebé parallel al riu Fluvià, i després el carrer de Juvinyà, que baixa fins a l’esplanada que hi ha davant la casa forta Les claus de la porta exterior són a l’ajuntament de la població JBM Història Després de l’any 1000, aparegué…
Sant Ponç d’Aulina (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est a dalt, i aspecte que ofereix l’interior, amb la nau i la capçalera al fons F Tur L’església de Sant Ponç és la de l’antic poble de Sant Ponç d’Aulina, situat als vessants meridionals de la serra del Capsacosta, a la capçalera de la riera de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la Vall de Bianya És al cantó occidental de la comarca, a la zona central, vora el seu límit amb el Ripollès Mapa 256M781 Situació 31TDG470765 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Del punt quilomètric 75,6 surt, a mà…
La vila de Puigcerdà
Art gòtic
L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat AHCP – SPons Introducció Puigcerdà, capital de la Cerdanya des del segle XII, és al cim d’un llarg promontori emplaçat al mig de la vall, a 1 200 m d’altitud El castell de Montcerdà és documentat a partir del 1094, i suposadament fou l’origen del nucli inicial de la vila Martí, 1922 Vers 1175-76, Alfons I va comprar a l’abat de Cuixà un terreny per emplaçar-hi l’eixamplament de la vila El monarca pretenia bastir una població forta que li permetés estabilitzar la zona i controlar la frontera amb l’Arieja El topònim Puigcerdà…
Control biològic de plagues
Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en qualsevol cas…
L'electroquímica de Flix. I finalment, la Sosa!
L’Electroquímica de Flix SA La sosa o carbonat de sodi és un dels components més importants de la química, segons tots els diccionaris i les enciclopèdies del segle XIX Com a blanquejant té utilització directa en la indústria tèxtil i és també indispensable per a la fabricació del sabó i del vidre La sosa natural es trobava en les cendres de la barrella, una planta herbàcia força corrent als Països Catalans, vora del mar Durant el segle XVIII el conreu de la barrella fou intensiu en zones com el Delta de l’Ebre, el Baix Cinca o la regió d’Alacant, d’on s’exportava cap a França i altres països…
L’estructura social i l’economia medieval de l’Anoia
Art romànic
L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…