Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
Font, Alexander i Companyia (1857-1860)
La societat comanditària Font, Alexander i Companyia es va constituir el mes de novembre del 1853, però el Reial Decret d’autorització porta data del 18 de març de 1857 El 16 d’abril d’aquest any es constituí definitivament la societat i es posà en marxa el seu projecte L'objecte de la Companyia era la fusió del mineral de ferro en forns alts i l’elaboració de tota classe de peces de ferro Els socis personals eren dos Eusebi Font del Sol i Ferrer i David Alexander Easton Font del Sol era un advocat en exercici, de Barcelona David Alexander era un escocès d’Edimburg que juntament amb els seus…
Els Munmany, a Vic
Adoberies a Vic postal de començament de segle La ciutat de Vic té una llarga tradició adobera Els gremis que hi treballaven la pell tenen un origen medieval Durant el segle XVIII es consolidà aquesta activitat, que integrava els diferents especialistes del procés d’adob, entre els quals sobresortien els blanquers i els aluders Els primers treballaven les pells grosses de bestiar boví o cavallí, mentre que els aluders o guanters es dedicaven a la pell petita, d’ovella o de cabra La pell que produïa la comarca era ja totalment insuficient per a atendre la demanda La primera matèria arribava…
Lleuger, aïllant, impermeable
L’any 1681, a l’abadia francesa d’Hautvillers, el bon monjo benedictí Dom Pierre Pérignon, s’acostà decididament a la glòria Havent observat la tendència dels vins de la Xampanya a escumejar espontàniament, descobrí que l’addició d’una determinada dosi de sucre al vi novell garantia aquesta efervescència acabava d’obrir les portes al mètode xampanyès méthode champenoise que, amb el temps, acabaria donant primer el champagne i després la blanquette del Llenguadoc, el spumante italià o el xampany català Però la troballa no hauria tingut cap aplicabilitat sense un tap de debò, eficaç, estanc i…
Els dinosaures de Gobi
A l’antiga Xina, les ‘dents i els ossos dels dracs’, fòssils de mamífers, s’utilitzaven per a fer preparats medicinals, i els ‘anells de pedra’, probablement fragments d’ossos tubulars petrificats de dinosaure, eren utilitzats pels pescadors com a oportunes plomades per a les xarxes Eren fòssils fets aflorar pel treball secular de l’aigua i el vent, com també pels sovintejats sollevaments geològics De tots els jaciments que fornien aquests preciosos materials, els més cèlebres són els cementiris de dinosaures del Cretaci superior a Mongòlia, al desert de Gobi No és corrent trobar a la Terra…
Tristos tròpics
La perplexitat dels missioners, més encara que l’hostilitat brutal dels terratinents, era evident envers els kadiweus per què perdien el temps pintant-se tot el cos, enganyant llur aparença real, en lloc de dedicar-se a activitats profitoses Els indígenes, a la recíproca, no entenien per què els blancs anaven sense pintar, com bèsties sense rang I és que potser de rang sí que en tenien, però de bestialitat, també Molta Kadiweus, nambikwares, bororos i altres tucanos, tupís o ges pobles del Mato Grosso, abans plens de vida i color, esvaïts en ple segle XX, el del triomf dels drets humans……
vall de la Canal
Vall
Vall situada entre les foies d’Alcoi i de Xixona, formada per les altes valls del barranc del Molinar (o de la Batalla), afluent del riu d’Alcoi, i de la rambla de la Gavarrera (que obre la vall vers el SW al N de la foia de Castalla, sector que rep també el nom de vall d’Ibi), unides al coll de la Carrasqueta.
Limiten aquesta depressió, al N, les serres del Carrascar, d’Alcoi, de la Serreta i de l’Ull de Moro alineació que talla el barranc del Molinar i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó o de la Carrasqueta, del Rentonar i dels Plans És compresa als termes d’Ibi rambla de la Gavarrera, Xixona districte rural de la Sarga i Alcoi partides dels Plans, de la Canal Alta 67 h diss el 1960 i de la Canal Baixa 56 h diss
tiralínies
Disseny i arts gràfiques
Instrument de dibuix que serveix per a traçar línies amb tinta, constituït per un mànec proveït de dues laminetes d’acer acabades en punta, que poden ésser separades o acostades mitjançant un cargol per tal que la boca formada per llurs extrems faci una línia més o menys gruixuda en deixar passar més o menys tinta, la qual és posada entre les dues lamines.
Alguns tiralínies, les làmines dels quals són susceptibles de girar entorn de l’eix del mànec, anomenats tiralínies dobles , permeten de traçar dues línies paralleles simultàniament, mentre que d’altres tiralínies boigs permeten de traçar línies corbes, com les carreteres representades als plans, i eventualment traçar-ne dues de paralleles simultàniament tiralínies boigs dobles
barrina
Barrines
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada per a perforar diversos materials, però especialment fusta, que consisteix en una tija metàl·lica, generalment d’acer i proveïda d’un mànec transversal, formada per una superfície plana o helicoidal, que permet d’extreure el material arrencat, limitada per arestes vives que tallen el material en fer girar l’eina, i acabada en una punta recta o cònica en forma de cargol, que la guia.
Segments de barrines © Fototecacat
El marc geogràfic del romànic del Priorat
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Priorat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Quan la Ponència per a la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya, creada el 1931, es va encarar amb la delimitació del Priorat, van sorgir diverses propostes, com la creació d’una demarcació que l’englobava amb l’actual Baix Camp a causa de les relacions humanes i econòmiques entre ambdues zones, o bé s’intentà donar-li un nom geogràficament adient, com el de la Conca del Siurana perquè la comarca actual és exactament això Però no va prosperar davant un nom més…
Sinaí
Vista de la península del Sinaí
© Corel Professional Photos
Península
Península que uneix l’Àsia amb l’Àfrica i que constitueix un horst triangular delimitat al N per la mar Mediterrània, al SW pel golf i el canal de Suez, al SE pel golf de ‘Aqaba i al NE per l’estat d’Israel.
Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El…