Resultats de la cerca

Vida Era fill d’una família amb una forta tradició musical El seu pare, André Danican Philidor, fou l’arxiver musical del rei i un important compositor François-André Danican fou deixeble d’André Campra i demostrà la seva gran precocitat en ésser admès a l’edat de sis anys a la capella reial de Versalles Durant les llargues estones de lleure prèvies als assajos i concerts de la capella, aprengué els rudiments dels escacs, joc molt popular en aquell temps entre els músics de la cort El 1740 es traslladà a París, on es dedicà a les seves dues passions la música i els escacs Treballà…

Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva …

Vida Mostrà un talent inusual per a la música quan encara era un infant, i la seva veu li permeté d’entrar al cor de l’església de Sant Joan de Leipzig Quan només tenia dotze anys, ja escriví alguns motets i una cantata Els seus estudis musicals, però, es veieren interromputs per la mort del seu pare, circumstància que deixà la família en una greu situació econòmica El seu tutor l’apartà dels estudis musicals i l’encaminà cap al magisteri Durant alguns anys es formà autodidàcticament, fins que el 1896, gràcies a una beca, aconseguí d’entrar al Conservatori de Leipzig Poc després inicià una…

Vida El 1785 estudià teologia a Halle, però l’any següent decidí dedicar-se a la música Durant tota la seva carrera gaudí del favor del rei Frederic Guillem II, els seus successors i la família reial El 1795 fou nomenat mestre de capella en caure en desgràcia JF Reichardt Els seus plans per a renovar l’òpera alemanya no trobaren ressò a la cort i, per problemes financers, se n’anà de viatge per les corts de Rússia, Dinamarca i Suècia 1797-99 La seva òpera Vasco da Gama s’estrenà al mateix temps 1801 que la Rosamunda de Reichardt i desencadenà una disputa Himmel defensà l’escola…

Vida Probablement fou alumne del seu pare, a qui substituí com a organista de la catedral de Brescia el 1676 Durant els anys següents Pollarolo ascendí ràpidament en la seva carrera musical i el 1680 substituí Pietro Pelli com a director musical a la mateixa catedral El 1690 fou escollit segon organista a Sant Marc de Venècia i dos anys més tard hi obtingué el càrrec de vicemestre de capella Des del 1691 fins al 1707 les seves òperes es representaren als principals teatres venecians, fet que li atorgà una sòlida reputació com a autor escènic A partir del 1696 fou director de l’…

Vida Fou instruït en l’art de la música des dels primers anys de la seva formació escolar i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on estudià direcció orquestral En aquest centre, però, decidí de reconduir la seva carrera cap a la composició i l’orgue També a Leipzig, conegué un grup de músics pertanyents al moviment de l’Orgelbewegung, que li transmeteren el seu interès per la recuperació del so de l’orgue dels segles XVI i XVII Distler es convertí així en un estudiós del contrapunt, del coral luterà i de les grans figures de la música alemanya, com ara H Schütz…

El primer número sortí l’1 de maig de 1874, un dia després que a Madrid aparegués La Raza Latina , i el mateix any en què es publicaren a París els únics sis números de la Revista Latino-Americana , revistes amb les quals reconegué compartir els seus ideals de lluita, fent seves les paraules del baró de Tourtoulon, « nosotros, hijos de la Raza Latina, debemos apretar nuestras filas para resistir las acometidas de los hombres del Norte » La Raza Latina ,3 afirmant que volia depassar els límits catalans i espanyols, per posicionar-se al costat de les revistes que defensaven la raça i la…

Vida i obra Estudià batxillerat al Collegi de la Concepció dels Pares Franciscans d’Ontinyent i cursà la carrera de dret a la Universitat de València com a becari del Collegi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, on obtingué la llicenciatura el 1929 i aconseguí el premi extraordinari L’any 1930 es doctorà a la Universitat de Madrid amb la tesi Ideario político de Balmes , per la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat 1931, tesi que fou publicada el 1934 Amplià estudis per Europa, on accedí als corrents intellectuals i filosòfics del moment A França 1931 i 1932 es posà…

Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després conservador del…

Vida i obra Seguí la carrera judicial i de molt jove fou nomenat alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Destaca per dues obres un dietari dels viatges realitzats per Catalunya i un qüestionari format per 143 preguntes sobre geografia, economia, història, vida quotidiana, etc que havia de ser contestat pels pobles, caps de corregiment, valls, territoris senyorials, etc, de Catalunya Segons alguns autors, les dues obres estarien estretament relacionades, ja sigui perquè els viatges li inspiraren la realització de les enquestes, o bé perquè volgué comprovar-ne in situ les…