Resultats de la cerca

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

Situació Vista de la façana de l’església després de la seva restauració J Tous La capella de Sant Joan de Can Nadal és adossada a les construccions de l’antic mas de Can Nadal, el qual es va convertir en restaurant de curta durada Es troba a una cota de 575 m sobre el nivell de la mar, al vessant de migjorn del turó de Sant Elies Mapa L37-14364 Situació 31TDG493194 Del quilòmetre 7 de la carretera de Palautordera a Seva per coll Formic surt a mà esquerra vers ponent una carretera que mena a la urbanització de “Refugis del Montseny” L’edificació de l’antic mas de Can Nadal queda a la cota més…

Situació Vista de les escasses restes encara subsistents V Buron L’antiga església de Santa Margarida es troba dins el castell de Montclús, que pertanyia a la família Sesagudes i Montseny, que prové d’un castell del mateix nom del qual avui no queden vestigis, i que devia estar situat al vessant de les Agudes Tenim notícies d’aquesta família a partir del 1018 fou entre el 1230 i el 1263, en temps de Guillem, que la família adoptà el nom de Montclús Aquest canvi de nom és signe de l’acostament cap al pla i l’abandó dels llocs més inaccessibles El 1275 Riambau II de Montclús va cedir els seus…

Àrea de nidificaciò de la baldriga pufí Puffinus puffinus als Països Catalans Maber, original dels autors L’estatus d’aquesta baldriga als Països Catalans no està encara aclarit del tot A les costes del Rosselló i el Vallespir se’n veuen durant tot l’any, amb un màxim d’exemplars el febrer i el març, i pertanyen a la subspècie P puffinus yelkouan de la Mediterrània oriental Per contra, a Catalunya, les observacions realitzades mar endins indiquen una predominança dels ocells de la subspècie P puffinus mauretanicus nidificant exclusiu a les illes Balears, que hom pot veure durant tot l’any,…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…

Situació Una vista aèria del conjunt J Todó-Tavisa L’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és actualment la parroquial del poble del mateix nom El nucli urbà, agrupat a banda i banda del carrer Major, té com a element molt destacat la gran església amb el campanar romànic, emplaçada a l’extrem de migdia, no gaire lluny de la riba esquerra del Fluvià Mapa 258M781 Situació 31TDG995691 Hom pot arribar al poble de Sant Miquel de Fluvià des de Bàscara per la N-II, d’on surt la carretera local que hi porta per Vilaür i Sant Mori, i també per la carretera que hi mena des de Sant Pere…

L’arquitectura civil i militar Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització dels castells i fortificacions documentades anteriorment a l’any 1300 A Pladevall-A Benet Com ja s’ha vist a les pàgines precedents, la reorganització carolíngia de les terres dels ausetans es féu creant el comtat d’Osona, que havia d’englobar diverses valls o districtes naturals, i establint-hi una xarxa de castells que havien d’anar adquirint districtes o termes propis, a la vegada que hom recreava el bisbat i organitzava les parròquies Aquesta tasca, amb tot, no es va fer en un dia Fou obra, almenys…

Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de la…

L’arquitectura civil i militar al Bages Mapa del Bages amb la senyalització de tots els castells d’època alt-medieval A de Fluvià Les restes del romànic, i les del pre-romànic, civil i militar a la comarca del Bages, són ben minses i donen una pobra idea del que degué ésser el poblament de la comarca que, en paraules del doctor Josep Maria Gasol, passà de 8 a 10 habitants per km 2 el segle X a tenir-ne uns 15 el segle XII vegeu Senyorius laics i eclesiàstics al Bages anteriors al 1300 Aquest augment d’un terç de la població en un termini d’unes sis generacions, havia de traduir-se en una…

Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…