Resultats de la cerca

Vista aèria del centre històric de la vila, en què s’observen el nucli inicial al nord i l’eixample medieval amb el nucli catedralici al sector de llevant ECSA – A Villaró Situació La ciutat de la Seu d’Urgell es troba situada en l’interfluvi del Segre i la Valira, damunt una petita terrassa fluvial Hi conflueixen dues vies de comunicació importants, la carretera C-1313 de Lleida a Puigcerdà i la C-145 que es dirigeix a Andorra Mapa 34–10215 Situació 31TGC735905 Les muralles que encerclaven el nucli medieval de la Seu d’Urgell conformaven un recinte de forma triangular i foren enderrocades…

Situació Vista del campanar, en el qual s’aprecien en la part inferior vestigis de la primitiva església romànica, avui desapareguda N Ontiveros Església parroquial de la vila de Tordera situada en un extrem de la població, al centre històric, a la part més propera al riu Mapa 38-14365 Situació 31TDG767171 La vila de Tordera és accessible per un brancal d’I km que surt de la fita del quilòmetre 688 de la N-II, i també hi ha una carretera, la comarcal de Tossa a Hostalric, que travessa la vila i el terme MGE Història El lloc de Tordera és documentat des del 898-917 en l’…

Situació Capçalera de l’església amb el seu absis semicircular coronat per una cornisa motllurada, un fris d’arquets i una bonica finestra amb capitells esculpits al centre ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Esteve és situada dalt del turó que domina la població de Saorra, que es troba a la riba dreta del riu homònim Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 21’ 49” E Tot partint de Vilafranca de Conflent, cal agafar la carretera D-6 que ressegueix la vall del riu Rojà Després d’haver fet un trajecte d’uns 7 km, s’arriba a la població de Saorra Des d’aquí cal prendre…

Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on és apreciable la porta d’entrada, al capdavall de la nau, i el cos d’edifici erigit posteriorment J Pons Sant Serni de Terrers o de la Torre és situada a l’extrem nord-occidental del municipi de Capolat, a l’inici de la Vall de Lord i prop de la riera de l’Aigua de la Corba Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 94,9 — y 62,8 31 TCG 949628 Per arribar a Sant Serni cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i…

L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…

Participació obrera en la collectivització de Rivière Resseguir el procés viscut a l’interior d’una empresa durant la seva trajectòria cap a la collectivització permet comprovar com es va produir un parallelisme entre els esdeveniments propis de la conjuntura política i el que va succeir en realitats productives concretes El cas de l’empresa Rivière, anomenada més tard Trefilería Barcelonesa Industria Obrera Colectivizada, és un exemple illustrador del conjunt de processos que es van viure en altres centres productius Malgrat que es circumscriu a una experiència concreta, el conjunt de la…

Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…

El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que consten de 267…

Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…