Resultats de la cerca
Es mostren 34899 resultats
Castell de Creu (Matamala)
Situació Vista de llevant de la torre, amb una sagetera al pis superior, l’element constructiu més ben conservat d’aquest castell que tingué al seu entorn un nucli de poblament a l’època medieval ECSA - A Bonnery De l’antic castell de Creu solament resta una torre situada vora el camí que va de Formiguera al coll de Creu, el qual comunica el Capcir amb l’Alt Conflent La torre, que assenyala l’emplaçament d’un antic poble, s’aixeca en un puig que domina la depressió on corre l’Aude, a ponent del coll de Creu El lloc, avui dia desert, era poblat encara al començament d’aquest segle Mapa IGN-…
Castell de Reiners
Situació Un aspecte del mur que delimita el recinte del castell, adaptat al cimal de la penya ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Reiners es troben dalt d’un turó des d’on es domina el conjunt de la població de Reiners, escampada per la vall de la ribera del seu nom, que desguassa al Tec pel seu marge dret Mapa 2449 Situació Lat 42° 28′44″ N - Long 2° 42′29″ E Per a arribar al poble de Reiners cal seguir la carretera D-15, que s’agafa a la D-115, a l’entrada del veïnat del Pont de Reiners, que es troba a gairebé 3 km de Ceret Situats davant l’església parroquial de Sant Vicenç de Reiners…
Castell de la Clusa (les Cluses)
Situació Vista aèria del nucli de la Clusa Alta, centrat per l’església de Santa Maria o Sant Nazari, on és perfectament visible, a la dreta, el perímetre del castell d’època romana reaprofitat segurament en part a l’edat mitjana ECSA - Jamin Les ruines del castell medieval de la Clusa es troben, ja molt desfetes, a l’esplanada que s’estén a migdia de l’església parroquial de Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 1″ N - Long 2 o 50′ 41″ E Per a arribar-hi, partint del Pertús, cal agafar la carretera N-9 en direcció a Perpinyà fets uns 3 km s’arriba al veïnat…
Santa Maria del Pui o de Tolba
Art romànic
Aquesta església és la parròquia de la vila de Tolba i presideix el nucli de poblament Depengué en un primer moment de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Falç, de la qual més tard s’independitzà Tot i els seus suposats orígens com a seu del bisbat visigòtic d’Ictosa, les primeres referències de l’església cal cercar-les al segle XI Hom suposa que fou concedida a la canònica de Sant Vicenç de Roda pel rei Sanç Ramírez El bisbe Ramon Dalmau, desitjós de fonamentar l’antiguitat i per tant la independència de la seu de Roda envers la d’Urgell, identificà Tolba amb la mítica seu d’Ictosa i…
Sant Martí de Castanesa (Montanui)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, on s’obre una porta romànica datable al segle XIII ECSA - JA Adell Aquesta església, antiga parròquia del poble de Castanesa, és emplaçada entre els dos nuclis, la Vila de Dalt i la Vila d’Avall, que formen el poble de Castanesa, situat a 1 502 m d’altitud, a la solana d’un coster per damunt de la riba esquerra de la Valira de Castanesa Mapa 32-10 213 Situació 31TCH076080 S’hi arriba per una carretera local que surt de la C-144 a l’altura de Noals km 57 Aquesta carretera segueix el curs de la Valira, fins poc abans del nucli de Ribera, on cal agafar el…
Santa Maria de la Baells (Cercs)
Art romànic
Situació Una foto de la façana de l’església, al costat nord-occidental, poc abans que l’edifici fos desmuntat, l’any 1975 R Viladés L’església de Santa Maria de la Baells es trobava enmig del poble de la Baells, actualment inundat per les aigües del pantà L’any 1975 l’edifici del temple fou desmuntat amb la intenció d’ésser muntat novament al lloc de la Rodonella Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,1 — y 65,6 31 TDG 071656 Actualment les pedres de l’església es conserven al nucli nou de Sant…
L’aïllament de Menorca
El mes de setembre de 1937, quan ja feia més d’un any que havia començat la Guerra Civil, l’actiu cònsol britànic a Mallorca, Alan Hillgarth, visità dues vegades en pocs dies l’illa de Menorca, que des del primer moment havia restat en mans de la República i des de la qual s’havia organitzat la fracassada expedició d’Alberto Bayo contra Mallorca a l’agost del 1936 El memoràndum sobre aquestes visites, que va redactar el 28 de setembre i que es guarda actualment al Public Record Office de Kew FO 371/21392, permet de tenir una visió excellent de la situació de Menorca, aïllada gairebé del tot…
Les colònies escolars
Colònies de la Lliga d’Higiene Escolar, Sabadell, F Casañas, c 1925 MHS-AC El moviment per les colònies escolars nasqué a Zuric i s’estengué per tot Europa El promotor fou Walter Bion, pastor protestant que, des del 1876, n’impulsà la difusió A l’Estat espanyol, les primeres colònies tingueren lloc, el 1887, a San Vicente de la Barquera Cantàbria, promogudes per la Institución Libre de Enseñanza La influència d’aquest corrent feu que, al final de segle, s’observés fins i tot una certa preocupació en l’àmbit legal Una Reial Ordre de 26 de juliol de 1892 feia una recomanació expressa a promoure…
La destrucció de Poblet
Monestir de Poblet profanat, “Las delicias del claustro”, Lluís Rigalt 1859 BC La destrucció de Poblet té alguna cosa d’emblemàtica d’allò que fou tot el segle XIX català un impressionant esforç per aniquilar la societat d’antic règim i alliberar la nova, i un similar esforç d’edificació d’un ordre diferent sobre altres bases Com que la societat liberal que nasqué d’aquell procés d’alliberament necessitava també fonaments estables, i val a dir que la religió n’era un dels més eficaços, el cas dels ordes religiosos mostra molt bé els contorns del procés històric mateix I el monestir de Poblet…
La recepció del nou estil
Art gòtic
A Catalunya, la incorporació del nou llenguatge artístic en el camp de l’escultura va ser relativament tardana respecte a altres territoris més francòfils –tant d’àmbit continental com peninsular–, en els quals la recepció de les influències estètiques derivades de les terres de França tingué lloc molt aviat Apòstols Joan, Felip i Jaume del brancal esquerre de la portada principal de la catedral de Tarragona, obra d’un escultor del taller del mestre Bartomeu El 1277 l’arquebisbe Bernat d’Olivella encarregà al mestre Bartomeu l’acabament d’aquesta portada Enciclopèdia Catalana – GSerra Tot i…