Resultats de la cerca
Es mostren 119434 resultats
elogi
Literatura
Discurs en lloança d’una persona viva o difunta (panegíric) o bé d’objectes o conceptes abstractes.
A Grècia i a Roma, era una inscripció fúnebre redactada en metres diversos hexàmetres, dístics elegíacs Es destaquen els dels Escipions, de Plaute i d’Enni Més tard fou un pretext per a fer exercicis retòrics brillants i també certs escrits importants elogi de l’amor al Banquet de Plató A causa del seu càracter solemne i ampullós se'n produïren de seguida paròdies burlesques, molt imitades posteriorment La variant més estesa de l’elogi fou la fúnebre Elogi fúnebre dels atenesos, de Tucídides Conreat a Roma, amb el cristianisme adoptà, juntament amb el to de lloança, unes formes…
protonotari
Història
Oficial de diverses cancelleries reials medievals, encarregat del registre dels documents oficials i sovint de la custòdia dels segells (guarda-segells).
A la cancelleria catalanoaragonesa venia, en dignitat, després del vicecanceller Tenia cura de guardar els segells del rei excepte el segell secret, del qual era dipositari el camarlenc, de percebre el ius sigilli , amb el qual pagava el personal de la cancelleria, i d’assumir la direcció dels empleats d’aquella, de revisar i corregir les lletres i els privilegis i de procurar que es redactessin “en bella retòrica i bon llatí” El càrrec fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó a favor de Francesc de Prohome 1349-54, el qual substituí Mateu Adrià 1354-64 Altres protonotaris foren…
descarrilament
Transports
Acció i efecte de descarrilar.
El descarrilament es pot produir a conseqüència d’un xoc amb un altre tren o amb un obstacle interposat a la via, per una falsa maniobra d’una agulla, pel mal estat de la via o dels encreuaments i canvis de via, per la ruptura d’un eix o per altres avaries del material mòbil i per excés de velocitat als viratges Els defectes de la via i del material mòbil produeixen trepidacions i moviments oscillatoris que arriben a provocar el descarrilament Per tal de reduir el risc de descarrilament hom colloca contracarrils als canvis, als encreuaments i en altres indrets perillosos De vegades, però, hom…
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un…
fotocomposició
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de tècniques basades en procediments fotogràfics que hom utilitza per a compondre texts que han d’ésser reproduïts per impressió.
A diferència de la composició tipogràfica tradicional, en què hom ajunta els tipus d’impremta d’un a un fins a confegir una línia de text, o de la composició en calent, com la linotípia, en què hom emmotlla amb metall fos una ratlla completa de text, en la fotocomposició, o composició en fred, hom impressiona un material fotosensible amb la imatge d’un dels signes del text —com succeïa en el procediment signe a signe propi de les primitives fotocomponedores— o de tot un fragment de text —tal com succeeix en les fotocomponedores modernes— a partir del qual hom realitza la corresponent forma d’…
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A les terres…
evolucionisme
Biologia
Filosofia
Doctrina que, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu.
Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de molècules complexes,…
filigrana
Arts decoratives
Obra feta de fils d’or, d’argent, etc, entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.
Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions Al s XVIII fou aplicada als…
tribu
Història
A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori.
La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada amb els 300 membres del…
laboratori
laboratori químic modern
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Local disposat per a efectuar investigacions científiques o tècniques, anàlisis químiques, preparats farmacèutics, proves i assaigs industrials, etc.
Bé que sovint amb aquest mot hom entén el laboratori químic i el farmacèutic , cal esmentar també els de fisiologia, d' histologia, de toxicologia, d' electrònica , etc El treball desenvolupat en els laboratoris es caracteritza, d’una banda, per la precisió de les mesures efectuades, i de l’altra, per l’aplicació del mètode científic a la metodologia del treball Hom els pot classificar en laboratoris d’assaig , tant de primeres matèries com de producte elaborat, i laboratoris d’investigació , la qual pot ésser pura o aplicada El progrés extraordinari de l’electrònica ha permès d’…