Resultats de la cerca

L’esport com a activitat del lleure de les societats contemporànies va néixer en l’àmbit privat A poc a poc, però, els grups polítics i els poders públics s’hi van interessar en dos sentits diferents però complementaris D’una banda, com a activitat per a la qual calia definir un programa, és a dir, una proposta de desenvolupament d’acord amb la ideologia defensada per cadascun De l’altra, com a activitat que progressivament es feia més popular i que es podia considerar com un mitjà de propaganda Als Països Catalans, i sobretot a Catalunya, aquest procés s’havia iniciat ja abans del 1939 amb…

Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…

Vicenç Guarner va néixer l’any 1893 a Maó, on estava destinat el seu pare, també militar Traslladada la família a Barcelona, Vicenç va estudiar a l’institut de Sant Gervasi i el 1908 ingressà a l’Academia de Infanteria de Toledo, on formà part de la quarta companyia de cadets, juntament amb José Asensio, Muñoz Grandes, Alonso Vega, Yagüe i Leopoldo Menéndez Va sortir com a segon tinent el 1911 i, com a primer tinent, ingressà a l’Escola de Guerra A la tardor del 1916, a l’Ateneu de Madrid, va conèixer Manuel Azaña i, el 1919, acabats els seus estudis, va diplomar-se en Estat Major Va prestar…

Situació El poble de Terrades es troba a les anomenades Garrotxes d’Empordà, pels contraforts pre-pirinencs del sector nord-occidental de l’Empordà És a l’esquerra del Rissec i forma un nucli agrupat al centre de la vall, que en aquest indret forma una cubeta envoltada de muntanyes el massís de Santa Magdalena, la Roca de la Penya Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Hom pot arribar a Terrades des de Figueres per la carretera local de Figueres a Albanyà la població es troba després de Llers, a 13 km de Figueres També s’hi pot anar agafant, a Figueres, la carretera comarcal de Besalú i Olot i,…

Situació Vista de l’interior de l’església, avui convertida en magatzem Hom pot veure’n la capçalera, precedida per un arc ultrapassat, posteriorment reformat F Tur A mig quilòmetre escàs vers migdia del poble de Sant Mori hi ha el Mas Sala, que té actualment afegides les restes de l’església pre-romànica de Sant Julià, també anomenada Sant Julià del Mas Sala Els vestigis d’aquest temple són utlitzats actualment com a magatzem o pallissa Mapa 296M781 Situació 31TDG993665 Per anar-hi cal agafar la carretera que porta a Sant Mori des de la que va d’Orriols, a la N-II, fins a l’Escala El Mas…

Situació Una perspectiva exterior de l’església de Sant Quirze d’Olmells des de l’angle sud-est Hom hi pot veure perfectament la forma trapezial de l’absis, el mur de migjorn del qual calgué reforçar amb un contrafort per tal d’evitar-ne l’esfondrament a causa d’una grossa esquerda J Bonell Aquesta església, actualment restaurada, però sense culte, es troba a uns 3 km al sud-est de la vila de Llers, entre el mas Molar i el mas Oliveres, aquest avui deshabitat El temple, al bell mig del bosc, és a poca distància del rec de Palau, afluent del Rissec Mapa 258M781 Situació 31TDG904818 Per anar-hi…

Situació Vista exterior de l’església des del cantó de tramuntana F Tur El veïnat de la Vall és situat a l’extrem nord-occidental del terme municipal de Verges És un agrupament minúscul format de dues masies, can Massaller i cal Rei, amb les seves dependències i bordes Són dos exemples notables de mas fortificat, amb les seves torres de defensa Entre l’una i l’altra hi ha l’esglesiola de Sant Pere També pertany al poblet un antic molí fariner, edifici del segle XVIII, situat a la immediata rodalia, vers llevant Mapa 296M781 Situació 31TEG019590 Per arribar-hi hom pot agafar el camí rural de…

Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta apuntada F Tur L’esglesiola de Sant Andreu —avui convertida en sala d’actes i exposicions municipal— es troba al bell mig del nucli de la vila d’Ullà, a la placeta de Sant Andreu Mapa 296M781 Situació 31TEG090557 La vila d’Ullà és a tocar de la carretera local de Palafrugell a Viladamat per Torroella de Montgrí, a només 1,5 km d’aquesta darrera població És emplaçada en els repeus occidentals de la muntanya d’Ullà del massís del Montgrí La clau de l’antiga església es pot demanar a la casa de la vila Història La població d’Ullà in pago…

Els inicis, la suspensió amb la Dictadura i la represa amb la Segona República Al març del 1918 l’Associació d’Atracció de Forasters de Barcelona proposà a la Cambra de Comerç i Navegació de la ciutat l’organització d’una fira de mostres, a semblança de les que es feien a Leipzig, Lió o en altres ciutats europees L’Associació de Fabricants de Joguines celebrava anualment una petita exposició dels seus productes a Barcelona des del 1914, i es va adherir a la petició de la Cambra El Foment del Treball Nacional, la Cambra d’Indústria de Barcelona i la Lliga de Defensa Comercial i Industrial –una…

Aquest 2014 va ser un any de commemoracions el centenari de l’inici de la Gran Guerra, el 75è aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola, el centenari de la Mancomunitat i el Tricentenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques Tanmateix, una revisió de les novetats editorials de l’àmbit de la història i la dedicació en espais de referència, museístics, congressuals i acadèmics, demostra que el fet històric estellar va ser el darrer El Museu d’Història de Catalunya va presentar l’exposició “300 onzes de setembre” © Museu d'Història de Catalunya / Pep Parer Entre les…