Resultats de la cerca

Aparegué el 1959 en el periòdic infantil Pilote El primer àlbum d’una aventura completa fou Astèrix el gal , publicat el 1961, al qual en seguiren d’altres, fins a un total de 23 a la mort de Goscinny 1977 Posteriorment, Uderzo n'ha continuat la publicació 10 més fins el 2011 Obtingué un gran èxit, no tan sols a França, sinó també internacionalment, i ha estat traduït a nombroses llengües prop d’un centenar l’any 2011, entre les quals el català Les aventures tenen sempre com a punt de partida un poblet de la Gàllia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d’una poció màgica que els fa…

Fill de Romà II i de Teòfan, inicià el seu regnat a la mort de Joan I Zimisces 976, conjuntament amb el seu germà menor Constantí VIII, el qual abandonà el govern a les seves mans El 986 inicià, sense èxit immediat, la lluita contra la Bulgària oriental, revoltada i sostinguda per Samuel, tsar de la Bulgària occidental Féu fracassar la insurrecció dels malcontents, grans propietaris rurals a l’Àsia Menor, dirigida per Bardas Focas i per Bardas Escleros El primer fou derrotat a Crisòpoli 988 i mort a Abidos 989, i el segon se sotmeté Promulgà llavors diverses mesures contra els grans…

Vida i obra Pare de Josep Maria Lasarte Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, El Diluvio Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Un Tros de Paper , L’Embustero , 1866, La Rambla , que fundà, La Pubilla , La Campana de Gràcia i Lo Xiulet del Carril…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt Inicialment fou una sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt, per passar més tard a exercir les funcions parroquials del terme de la quadra de la Torre de Claramunt Les primeres notícies sobre el terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en què el papa Benet VII confirmà al bisbe Fruià el bisbat de Vic i les seves possessions, entre les quals figurava el castell de Montbui, les afrontacions del qual passaven pel terme de Claramunt Clarmonte La construcció de la torre que havia d’aglutinar el terme no…

Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Claramunt Inicialment fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt Després, sense deixar de ser sufragània, passà a dependre de la nova parròquia de Sant Martí de Carme Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, data en què el papa Benet VII dirigí una butlla al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat i les possessions, entre les quals hi havia el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt L’església es documenta a partir de l’any 1205, que en el seu testament, Ramon de…

Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg sovint dirigida per H von…

El 1917 començà a estudiar música amb E Soro Barriga a Santiago, i després ho feu amb Conrado del Campo a Madrid, mentre exercia com a diplomàtic s’havia llicenciat en dret l’any 1921 El 1927 decidí dedicar-se exclusivament a la música Gràcies a la Sociedad Bach, grup coral que havia format el 1917, a Xile es pogueren escoltar les polifonies del Renaixement i la música de JS Bach Del 1928 al 1953 exercí la docència al Conservatorio Nacional de Santiago Fou degà de la facultat de belles arts de la Universitat de Xile en dues ocasions 1933-51 i 1962-68, i fundador de l’Asociación Nacional de…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i a catorze anys obtingué una beca per a estudiar al Conservatorio Nacional de Música de Bogotà El pare, però, preferí que es formés amb H Alarcón Pérez, concertista de piano, que havia estudiat a París L’any 1923 es traslladà a la Schola Cantorum de la capital francesa per estudiar composició i direcció d’orquestra amb V d’Indy, composició i piano amb P Braud, contrapunt amb P Le Flem, harmonia i direcció amb L Saint-Requier, música de cambra amb G Pierné i orquestració amb el compositor espanyol Manuel de Falla Tornà al seu país natal el 1930 i hi…

Estudià al Conservatorio Carlos López Buchardo, on més tard ensenyà composició En aquesta institució tingué com a professor el compositor Alberto Ginastera Compaginà aquests estudis amb un curs de direcció orquestral a la Universitat de La Plata impartit pel mestre Mariano Drago Amb una beca del Fondo Nacional de las Artes viatjà a Itàlia per estudiar a les acadèmies de Santa Cecília de Roma i la Musical Chigiana de Siena Fou director d’orquestres simfòniques de diferents indrets de l’Argentina, com ara les de Cuyo, Córdoba i Tucumán També dirigí l’Orquestra Filharmònica de Bogotà durant dues…

Educat en el si d’una família de músics, començà a compondre de molt jove Estudià al Conservatori d’Estocolm amb R Andersson piano i W Heintze orgue i el 1890 obtingué un premi d’orgue Si bé rebé alguns consells d’E Sjögren, J Dente i A Hallén, la seva formació com a compositor fou de caràcter autodidàctic Perfeccionà la seva formació pianística a Berlín amb H Barthen 1892-93 Director de la Filharmònica d’Estocolm a partir del 1897, també estigué al capdavant d’altres institucions musicals sueques, com l’Orkesterföreningen de Göteborg o l’orquestra del Teatre Reial d’Estocolm Al llarg de la…