Resultats de la cerca
Es mostren 6064 resultats
àncora

Àncora de gran vaixell
Transports
Aparell de ferro o d’acer que, lligat a l’extrem d’una cadena, cap o cable, hom deixa caure fins a tocar el fons de la mar on es clava i impedeix que un vaixell, o qualsevol embarcació, sigui emportat pel vent o pels corrents.
Probablement, l’àncora aparegué al mateix temps que la navegació, per rudimentària que aquesta fos, i devia consistir en una pedra lligada a un cap Aquest prototipus d’àncora tenia l’inconvenient d’enfonsar-se massa en el fons de sorra i d’ésser arrossegada en el fons de pedra En augmentar les dimensions de les embarcacions i, per tant, disminuir la possibilitat d’ensorrar-les a les platjes, es féu molt més urgent la necessitat de trobar altres tipus d’àncores El primer tipus d’àncora semblant a les modernes de quatre braços consistí en dos pals encreuats amb una o diverses pedres al damunt A…
Lluís Bassede
Arqueologia
Literatura
Mestre interessat en l’arqueologia, la història i la toponímia.
Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les iniciatives…
,
Pere Labèrnia i Esteller
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Lexicògraf, gramàtic i humanista.
Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, que…
,
Sant Pere de Cornellana (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc de Corneliano és esmentat a partir de l’any 835 en el precepte atorgat per l’emperador Lluís el Piadós al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on figura entre les possessions del monestir de Sant Salvador de la Vedella Corneliana és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com a parròquia de la vall de Lavansa, i com a tal és esmentada també en sengles documents de venda del 998 i del 1023, any en què la vila i la torre de Cornellana és venuda al bisbe d’Urgell El lloc de Cornellana reapareix en documents dels anys 1016 i 1022 El lloc de Cornellana era…
Sant Ponç de Vall-llebrera (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta parròquia fou una possessió de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència sobre Vall-llebrera se situa entorn del 1010, quan fou dotada per primera vegada la canònica de Montmagastre per Ermengol I en realitat, el document on consta aquesta dotació —datat el 1010— fou redactat més tard d’aquesta data, segons P Sanahuja vers el 1019, atenint-nos als donants, els descendents d’Ermengol I i el comte de Barcelona Ramon Borrell En aquest document, tot i que no de manera explícita, s’incloïa la donació de l’…
Josep Duran
Música
Compositor català.
Entrà com a cantor a la capella de música del Palau de la Comtessa de Barcelona el 1748, i el mateix any fou nomenat coadjutor de Bernat Tria, mestre de capella del palau Auspiciat per la mateixa capella, rebé un ajut per a ampliar els estudis musicals a Nàpols, on sojornà del 1749 al 1756 En el transcurs d’aquest període, Duran estudià amb Francesco Durante, mestre de capella de gran renom, que l’influí en l’art de la composició També treballà al Conservatorio di Sant’Onofrio, on Domènec Terradelles li havia obtingut una plaça Tot i que el 1754 morí Bernat Tria, Duran no tornà a Barcelona…
Leonardo Vinci
Música
Compositor italià.
Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en dialecte…
George Benjamin
Música
Compositor, pianista i director anglès.
Vida A set anys inicià els estudis de piano, i dos anys després compongué les primeres peces Fou deixeble de Peter Gelhern 1974, d’O Messiaen i A Goehr L’estrena, el 1980, de l’obra Ringed by the Flat horizon el convertí en el compositor més jove que havia estrenat en un dels concerts Promenade de la BBC, fet que li reportà un reconeixement internacional Simon Rattle dirigí, el 1982, l’estrena d' At First Light , que li havia estat encarregada per la London Sinfonietta L’obra ha estat interpretada en moltíssimes ocasions i és una de les peces contemporànies més conegudes, amb més de cent-…
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
Ligarzas
Historiografia catalana
Revista de periodicitat anual fundada el 1968 per Antonio Ubieto Arteta per fer conèixer l’activitat investigadora del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i que desaparegué el 1976.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels estudis són…