Resultats de la cerca
Es mostren 9557 resultats
John Warner Backus
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà.
Començà la carrera de Química a la Universitat de Virgínia, però al cap de poc temps l’abandonà i s’allistà a l’exèrcit 1942 Més tard inicià els estudis de Medicina i s’inscrigué en una escola de tècnics de ràdio, on descobrí la seva habilitat per les matemàtiques Incorporat a IBM International Business Machines, treballà per millorar una de les calculadores electròniques de l’empresa 1949, i el 1954 publicà un projecte, que pretenia crear un llenguatge de programació proper a la notació matemàtica normal El resultat fou el FORTRAN Formula Translator, que tingué un èxit notable…
Rinus Michels
Futbol
Nom amb el qual fou conegut l’entrenador de futbol holandès Marinus Hendrikus Jacobus Michels.
Jugà a l’Ajax d’Amsterdam del 1945 al 1958, i després de dues temporades al Zandvoortmeuwen, entrenà en dues etapes l’Ajax 1965-71 i 1975-76 i el FC Barcelona 1971-75 i 1976-78, i més tard els equips Los Angeles Aztecas, Bayern Leverkusen i Colònia, a més de la selecció dels Països Baixos 1974, 1986-88 i 1990-92 A l’Ajax coincidí amb una generació de futbolistes joves i de gran talent, liderats per Johan Cruyff, amb els quals posà en pràctica un estil de joc revolucionari, l’anomenat “futbol total” que feu guanyar a l’equip quatre títols de Lliga i una Copa d’Europa, estil que…
cant dels Nibelungs
Literatura alemanya
Música
Epopeia germànica escrita cap al 1200 per un joglar anònim que hi recollí cants anteriors.
Escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l’obra es divideix en dues parts la mort de Sigfrid i la venjança de Crimilda Sigfrid, heroi invulnerable, es casa amb Crimilda, en canvi d’ajudar Günther a conquerir Brunilde, valquíria i reina verge d’Islàndia Sigfrid és assassinat per Hagen, súbdit de Brunilde, que coneix l’únic punt vulnerable de l’heroi Per tal de venjar la mort de Sigfrid, Crimilda accepta de casar-se amb Àtila, rei dels huns Atrau els burgundis al país d’Àtila, on són atacats pels huns i derrotats L’únic supervivent burgundi és Hagen, que es nega a revelar…
Gabriel Codina i Mir
Cristianisme
Jesuïta.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1950 El 1954 se n’anà a Bolívia L’any següent es traslladà a l’Equador, on visqué del 1955 al 1958 Hi obtingué, aquest any, a Quito, la llicenciatura en filosofia, més tard es graduà en teologia a Lovaina Bèlgica, 1962 i, el 1967, es doctorà en lletres i ciències humanes a la Sorbona de París Tornà a Bolívia on fou director del Collegi de Sant Calixt 1968-73 i 1981-82 i, del 1989 al 1995, director nacional del moviment d’educació popular i d’acció rural Fe y Alegría, organisme que depèn de l’agrupació Vachay Wasi moviment educatiu promogut per…
Màrius Zaragoza i Aguado
Periodisme
Professor i diplomàtic.
Fill de mare navarresa, professora de català a les escoles de la Generalitat, estudià a I’Institut-Escola i començà la carrera de dret sense acabar-la Laboralment, treballà en empreses de restauració a Barcelona El 1960 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica, a San José Hi feu de periodista i assolí el grau de batxiller en història a la universitat Més tard fou professor, des del 1968, en aquesta entitat El 1961 ingressà a l’ambaixada d’Espanya, on treballà com a canceller i, posteriorment, com a agregat diplomàtic fins que s’hi jubilà, el 1988 Dedicat també a la docència,…
Castell de Pampe (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Si bé és cert que ja l’any 839 l’acta de consagració de la Seu d’Urgell esmenta el lloc de “ Pampano ” i que l’any 959, amb vista a la seva repoblació i al seu conreu, el comte Borrell vengué a Sentelles, Manila, Berà i Roter unes cases i unes vinyes situades a la “ villa de Pampano ” i, més tard, el 1097, el comte d’Urgell Ermengol donà a Santa Maria de Solsona tots els drets i masos que tenia al lloc de “ Pampano ”, i que hi ha un Arnau de Pampa l’any 1186 i un Bernat de Pampe l’any 1222, hem d’esperar fins a l’any 1227 per tenir referència directa del castell És en aquesta…
Sant Romà de Civís (Anserall)
Art romànic
El lloc de Civici apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, juntament amb l’església, l’any 1084, en la venda d’unes terres “in apendicio de Sancto Romano de Zevic” Possessió dels Caboet en feu de l’església d’Urgell, passà posteriorment als seus hereus, els vescomtes de Castellbò Al Spill … d’aquest vescomtat, del 1519, la vila de Civís era vila closa i era integrada a la batllia i quarter de Ciutat L’església de Sant Romà de Seviç fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà d’aquesta església figura en la relació de la dècima de l’any…
Santa Susanna del Mercadal (Girona)
Art romànic
El barri del Mercadal és documentat a la segona meitat del segle X, com a zona d’expansió de la ciutat, a l’altra banda de l’Onyar Però no és fins a la segona meitat del segle XI que és esmentada l’església dedicada a Santa Susanna, en el testament del jutge Bernat Guifred En un primer moment sembla que l’església del Mercadal fou sufragània de la collegiata de Sant Feliu Una mica més tard, apareix una segona invocació associada a la primera al començament del segle XII, el 1135, Guillem Ramon fa donacions en favor de l’església de Santa Eulàlia i Santa Susanna del Mercadal Un…
Castell de Palau-surroca (Terrades)
Art romànic
Segons Lluís Constans, l’any 1143 Guillem Adalbert era senyor del castell de Palau —que en època moderna ha rebut el nom de Palau-surroca— Més tard, segons Lluís d’Alós, un testament de l’any 1225 parla d’un Bernat de Palau “de Palacio” , fill de Berenguer S’ha conservat també la tomba del cavaller Bernat de Palau, casat amb Gueralda, el qual morí l’any 1287 i que fou sebollit a l’església parroquial de Santa Cecília de Terrades Així mateix, BerenguerIII, segons Armand de Fluvià de Palau, que fou conseller del rei, l’any 1359 obtingué del vescomte Dalmau de Rocabertí la…
Sant Vicenç de Calders (el Vendrell)
Art romànic
El lloc de Calders és documentat des del segle X, en què són esmentats els estanys de Calders en dos preceptes dels reis Lluís d’Ultramar 983 i Lotari 986 L’any 1047 ja es té notícia del castell de Sant Vicenç de Calders Això demostra que l’església de Sant Vicenç ja existia i que havia donat el nom al terme La parròquia de Sant Vicenç segurament es trobava molt a prop del castell homònim L’església de Sant Vicenç, com tot el terme, era una possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, tal com reflecteix la butlla atorgada pel papa Urbà II el 1098 a aquest cenobi El 1304 consta que Sant…