Resultats de la cerca

Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado CSIC i era membre 1979 de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales CECEL, organisme que contribuí a crear Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local» Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i…

Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos casos, però, darrere de l’interès…

Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Daniel Finestres Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet Fou autor de la Historia del Real Monasterio de Poblet , un encàrrec de l’abat Francesc de Fornaguera del qual l’any 1746 aparegué el primer volum L’obra completa i definitiva es compon de cinc volums, apareguts entre el 1753 i el 1765, i es reedità entre els anys 1947 i 1949 L’objectiu principal del treball fou aportar documentació que demostrés que el cenobi de Poblet era anterior al 1153, ja que en aquell moment tingué lloc un plet entre Poblet i Santes Creus sobre l’…

Vida i obra De professió fou pèrit industrial en les seccions de mecànica i electricitat a l’empresa Electricista Alcoyana i, posteriorment, a la Hidroeléctrica Española d’Alcoi A partir del 1914 fou professor d’electricitat a l’Escola Industrial d’Alcoi La comarca de l’Alcoià generà una colla d’afeccionats a l’arqueologia i de colleccionistes, alguns dels quals s’acabaren professionalitzant Figures com la de C Visedo Moltó 1876 - 1958, R Vicedo Sanfelipe, E Pérez Segura 1894 - 1922, L Gisbert Botella 1894 - 1974, S Reig Candela 1892 - 1963, F Ponsell Cortés 1898 - 1975 i el mateix Botella,…

Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València i fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Sociedad de Americanistas de París, de la Sociedad Económica Matritense, de la Sociedad Colombiana Onubense, de la Mejicana de Geografia i Estadística, i de la de Numismàtica de Filadèlfia Fou funcionari de l’administració pública i, el 1864, fou destinat a Cuba, on ocupà alts càrrecs com ara el de secretari polític de l’Havana i oficial de voluntaris de la capital de Cuba i inspector general de duanes A més, fou director de la revista Archivo de los Americanistas i secretari del…

Vida i obra Fill de Josep Xaupí, doctor en medicina, pertanyia a una família de catalans afrancesats Xaupí, igual que Francesc de Fossà, pertanyé a la primera generació d’erudits rossellonesos que escriviren tota la seva obra en francès El 20 de desembre de 1715 pronuncià a la catedral de Sant Joan de Perpinyà l’elogi fúnebre de Lluís XIV Canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir 1724, estudià teologia a la Universitat de París Establert en aquesta capital des del 1762, fou degà de la Facultat de Teologia 1764 La seva obra més important és Recherches historiques sur la noblese des…

Vida i obra Es formà als seminaris de Solsona i especialment al de Vic, on estudià en el si de la càtedra d’arqueologia cristiana Al llarg de la seva vida, s’interessà pel conreu de la prehistòria i la història antiga i medieval catalanes Destinat a les parròquies de Cardona, Bagà i Solsona, n’ordenà els arxius, i es dedicà a estudiar-ne la documentació i les restes arqueològiques properes al territori Esdevingué conservador del Museu Diocesà de Solsona 1906, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1907, de la Real Academia de la Historia 1914, soci de mèrit de la Societat…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou cronista de la ciutat i de l’antic Regne de Mallorca 1949-69 Collaborà amb articles en diferents publicacions, com ara Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, Montesion, Documenta, La Nostra Terra i Estudios Lulianos En aquest sentit, destaquen la collecció de documents sobre la història de les belles arts en el BSAL Entre el 1936 i el 1968 fou secretai de la Societat Arqueològica Lulliana i, entre el 1968 i el 1969, bibliotecari d’aquesta institució El 1956 rebé el premi Ciutat de Palma d’investigació Collaborà en el Corpus de Toponimia de…

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1887 i es doctorà a la de Madrid 1892 També es llicencià i es doctorà en teologia i dret canònic al Seminari Central de València Fou professor del Seminari de Mallorca 1886-96, fiscal eclesiàstic de la diòcesi 1894-1903 i canonge de la seu mallorquina com a arxiver capitular 1896-1914 Nomenat bisbe de Lleida el 1914, el 1926 passà a la diòcesi de Barcelona i el 1930 fou traslladat a la de Mallorca, on romangué fins a la seva mort Dirigí les publicacions Semanario Católico 1888-90,…

Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i…