Resultats de la cerca

Només es té una notícia respecte a aquest castell L’any 1150 Arnau de Sanaüja, hereu dels Benavent, infeudà al cavaller Roger de Montanyana el castell de Saünc amb la tercera part dels dominis senyorials, i li encomanà els cavallers en canvi del jurament de fidelitat Al principi del segle XIV el feu de Saünc i d’altres llocs figura en poder de Bernat de Benasc Després passà als comtes de Ribagorça No resta cap vestigi d’aquest castell al poble de Saünc

El castell i terme dels Omellons foren un domini del monestir de Santa Maria de Poblet, gràcies a una donació testamentària que Berenguer de Puigverd féu a Poblet el 1204 Durant els segles XIII i XIV el monestir acabà d’adquirir la totalitat dels drets sobre el castell i terme dels Omellons, en mans encara d’altres senyors i del rei El castell devia estar situat al cim de l’antiga vila closa, prop de l’església parroquial Ara no en resten vestigis

Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona És esmentat des del 905 Fou infeudat a la família Lluçà Al final del s XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès Retornà a la baronia de la Portella al final del s XIV

Segons Joaquim Botet i Sisó, aquest castell depenia de la família des Torrent, que el tenia en feu pel senyor de Torroella de Montgrí L’any 1272, en produir-se el bescanvi entre Dalmau de Rocabertí i l’infant Pere, com a representant del rei, esdevingué senyor de Torroella aquest infant i, de fet, el castell d’Albons fou incorporat a la corona En un document del mateix 1272, una mica més tardà que el precedent, hi ha esmentada una Beatriu de Llagostera i d’Albons Albornis , casada amb Arnau de Llagostera Quan el 1303 es relacionen tots els torts fets pel comte d’…

Situació Aspecte que ofereix l’interior d’una de les estances de la part inferior del castell, situada a ponent A Mazcuñan-F Junyent El castell es troba situat al mateix indret de l’església de Santa Maria, que hi ha enfront Història Aquest castell era termenat dins el comtat de Manresa i el seu àmbit territorial comprenia tot l’actual municipi d’Artés més el territori de la parròquia de Santa Maria d’Horta, avui unida al municipi d’Avinyó Gairebé segur que al puig on s’aixecà el castell hi havia hagut un castell romà o…

No es coneix amb seguretat la ubicació del castell d’Avià, sembla, però, que un clos que possiblement hi havia ha d’ésser identificat amb una edificació de dos pisos, avui masia, que s’aixeca molt a prop de l’església romànica de Santa Maria d’Avià Els documents ens parlen d’Avià i del seu castell en dues èpoques diferents i les referències que donen fan suposar l’existència de dues fortificacions diferents en el temps i en l’espai La notícia més antiga sobre Avià la tenim quan els documents parlen del Castro Avizano Les primeres notícies concretes les trobem en la…

Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta fortalesa, enfilades dalt del turó que presideix el poble de Cava ECSA - V Hurtado Sobre un petit turó damunt mateix del poble de Cava, a més de 1 300 m d’altitud, hi ha unes filades de pedra tallada conegudes amb el nom de “La cadira del Senyor”, que són les úniques restes de l’antic castell de Cava Mapa 35-11254 Situació 31TCG852870 Un cop situats al poble de Cava, per pujar al castell s’ha de voltar tot el poble per un camí de fàcil accés que va en direcció N VHC Història Tenim molt poques notícies històriques del castell de Cava, i no…

Situació Les ruïnes del castell, conjuntament amb unes restes que hom atribueix a l’església de Santa Maria, són encinglerades dalt un turó de forma cònica que es dreça en una clotada solcada pel riu Calders i oberta a la banda meridional del poble, el qual s’aixeca per sobre del castell Long 1°59’40” — Lat 41°46’52” Un aspecte de les ruïnes del castell des del costat sud-oriental Hom hi pot veure, a primer terme, la muralla i al fons la torre, mig esfondrada, que presideix el conjunt de la construcció F Junyent-A Mazcuñan Vista del turó coronat per les…

El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127 Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola,…