Resultats de la cerca
Es mostren 1728 resultats
Josep Maria Fradera i Barceló
Historiografia
Historiador.
Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997, volum 6è de la…
Lluís Flaquer i Vilardebò

Lluís Flaquer i Vilardebò
© Arxiu Ll. Flaquer
Sociologia
Sociòleg.
Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat emèrit des del 2016, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada 1982, premi Crítica…
Francesc de Paula Puig i Esteve
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, doctor en drets.
El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843
Joan Pongem
Música
Organista.
Format a l’escolania de Montserrat, ingressà a la comunitat el 1659 Fou organista del monestir i collaborà amb Joan Cererols en el mestratge de l’escolania
Josep Manuel Peramàs
Educació
Neohumanista.
Jesuïta des del 1747 Ensenyà humanitats a Cervera en 1753-54, i l’any següent passà a Córdoba de Tucumán Missioner dels guaranís al Paraguai 1760-63, implantà l’humanisme cerverí a Córdoba 1763-67 Escriví la crònica de l’exili a Itàlia Annus patiens , 1875-76 Residí sempre a Faenza, on publicà el poema en hexàmetres De invento novo orbe 1777, De vita et moribus sex sacerdotum paraguaycorum 1791 i De vita XIII sacerdotum paraguaycorum 1793, pòstum, amb una biografia de l’autor pel seu germà Ignasi, i un curiós Comentarius de administratione guaranitica ad republicam Platonis , que en…
Frank Marshall i King
Música
Pianista i pedagog.
D’origen anglès —sempre mantingué el passaport d’aquest país—, es formà al Conservatori del Liceu amb Sánchez Cabañach i Antonio Puyé Posteriorment es perfeccionà amb Enric Granados a l’acadèmia fundada l’any 1901 per aquest compositor i pianista Acadèmia Granados El 1916, en morir el seu mestre, li succeí com a director de l’acadèmia, que a partir del 1920 dugué el seu nom Acadèmia Marshall Fou una de les figures més destacades de l’escola pianística catalana A la dècada dels anys vint, Marshall alternà la tasca docent amb la concertística, aquesta abandonada progressivament després d’…
,
Nèstor Luján i Fernández

Nèstor Luján
Culturcat
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Trajectòria professional Fill d’un militar empresonat uns quants mesos el 1939 malgrat haver-se acollit a la llei Azaña en temps de la Segona República, començà a escriure a la revista Alerta, publicació lligada al SEU , mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, que no acabà, a la Universitat de Barcelona El 1943 s’incorporà al setmanari Destino , on la seva columna Al doblar la esquina , que publicà des del 1946, obtingué un gran ressò per les denúncies del mal estat dels serveis públics de Barcelona, i per les quals fou amonestat per les autoritats franquistes L’any 1952 obtingué…
,
Lluís Josep Comeron i Martín
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Vida Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional Obtingué el premi Ciutat de Barcelona per la direcció escènica de La noche y el día 1965 i Esta tarde un poquito de guerra , després d’haver iniciat una trajectòria com a guionista caracteritzada pels elements religiosos i morals que envolten La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Sempre en collaboració amb Jordi Illa, s’associà amb Juli Coll en els drames La cárcel…
,
Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
President del consell d’Aragó i eclesiàstic.
Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello El 1665…
Lluís Muntané i Muns
Figura , de Lluís Muntané i Muns
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja amb JMongrell Anà pensionat a Itàlia el 1927 Es presentà individualment el 1930 a Barcelona Conreà, sobretot, la figura i el retrat, dins un realisme acadèmic caracteritzat per un aire estàtic també féu muralisme El 1943 guanyà, amb Nu , la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1945-48, on exercí de professor fins a la seva jubilació La seva muller, Teresa Condeminas i Soler Barcelona 1905, també pintora, es formà a Llotja, i ha sobresortit en el nu femení, d’una gran perfecció formal i basat en el dibuix
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina