Resultats de la cerca

Situació Molí medieval encara en ús a mitjan del present segle ECSA - JA Adell Els molins es troben a l’aiguabarreig del torrent que davalla de Senyús i Montellà, pel barranc de la Vall, amb el nu de la vall de Cabó El molinar és ara abandonat, però era encara en funcionament en la primera meitat d’aquest segle Mapa 34-11253 Situació 31TCG541779 S’accedeix al lloc per la pista que des de Cabó s’enfila cap a la zona alta de la vall JAA-MLIC Història El conjunt era format per dos molins, un situat més lluny del riu, del qual resta tan sols la bassa, que era utilitzat per a moldre…

Situació Antic priorat canonical, totalment abandonat se’n conserva una església del segle XII, ara mig coberta per la vegetació F Tur L’església de l’antiga canònica de Sant Vicenç de les Roquetes és situada a la riba esquerra del Ter, a uns 2 km de la carretera N-II, poc més amunt de la fita quilomètrica 730 Mapa L39-12296 Situació 31TDG874534 JAA Història Aquest petit priorat canonical fou fundat l’any 1187 per l’ardiaca de Girona, Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall D’aquest priorat depengué la capella del castell de Montagut Fou una casa amb una vida molt migrada, amb tres…

Situació Finestra situada al mur de migdia, un dels pocs elements marcadament romànics que resten d’aquesta abandonada església ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Claret és situada al centre de l’abandonat poble de Claret, a uns 6 km de Tremp per la carretera de Fígols de la Conca Mapa 33-12290 Situació 31TCG238695 L’itinerari per a arribar a Claret és el mateix assenyalat en la monografia anterior JAA Història Tot i que el lloc de Claret és esmentat entre els anys 1099 i 1100, l’església parroquial de Santa Maria de Claret no apareix en la documentació fins l’any…

Situació Torre circular bastida entre un penyal i una cinglera, una de les més ben conservades de la comarca ECSA - J Bolòs Torre situada en un vessant força abrupte d’una muntanya, sota d’un cingle, a la banda septentrional de la serra del Boumort, damunt del barranc de l’Infern Mapa 33-11252 Situació 31TCG428795 Cal seguir la pista que surt d’Hortoneda cap a l’est A uns 6 km, havent passat el coll de la Creu on cal anar cap a la dreta i havent deixat endarrere el barranc de l’Infern, cal deixar l’automòbil i seguir a peu una pista forestal que surt a mà dreta i que mena fins a la font de…

Situació Vestigis, pràcticament un claper de rocs, de la capella de Sant Aventí, al punt més alt de la serra de Peracalç, que té al seu interior un modern vèrtex geodèsic Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les ruïnes de la capella de Sant Aventí es troben situades al cim del pic homònim, que constitueix l’elevació màxima de la serra de Peracalç Aquesta serra, amb 1 487 m, s’alça just al límit dels termes de Montcortès i la Pobla de Segur Mapa 33-11252 Situació 31TCG331861 Per a arribar a aquest indret s’ha de seguir la pista que porta de Peracalç a Montsor, i…

Situació Escassos vestigis del castell, una de les defenses de la vall d’Isil, camí natural vers la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al sud del poble abandonat d’Àrreu i damunt del poble de Borén Domina el pas de la vall d’Isil Mapa 33-9181 Situació 31TCH425253 Hi podem pujar des de Borén Agafarem el camí empedrat que surt de la plaça del poble, a la riba dreta del riu Havent passat un saltant d’aigua que hi ha a uns centenars de metres del poble, cal anar cap a la dreta i arribar fins a un collet, situat poc per sota del nivell del poble d’Àrreu El castell…

Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb el seu nebot…

L’antic poble de Tragó de Noguera, abandonat i mig negat arran de la construcció de l’embassament de Santa Anna, és situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, un cop passat el congost de Canelles Una de les primeres referències documentals indirectes d’aquesta església data de l’any 1091, quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Mala-signada feren donació a l’abadia d’Àger de les esglésies que existien o poguessin existir en el futur en el castell de Tragó i en altres el document ho expressa així “ omnes ecclesiis que sunt et erunt omni tempore in castrum…

El poble abandonat de Boix és situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana, a 397 m d’altitud Una part del seu terme ha estat negada per les aigües del pantà de Santa Anna Molt probablement el lloc de Boix, com el veí poble d’Ivars, va ser colonitzat durant les primeres dècades del segle XII sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger Aquesta afirmació es fonamenta en l’acta testamentària d’aquest personatge, atorgada l’any 1158, per la qual deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva esposa Maria el lloc i castell de Boix, entre molts d’altres…

La ciutat de Sant Carles de la Ràpita s’emplaça prop de la costa, a l’entrada del port dels Alfacs, i és la successora de l’antic lloc de la Ràpita, d’origen andalusí El topònim de l’indret és un terme àrab rabita o ribat , que correspon a una fortificació o castell amb una funcionalitat a la vegada religiosa i militar Al segle XII, el geogràf àrab al-ldrïsï va descriure l’edifici que hi havia a la Ràpita com “una ràpita formosa, forta i inexpugnable vora la mar i que disposava d’una guarnició brava” Parallelament les fonts cristianes confirmen que el 1097, quan encara no s’havia conquerit…