Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
cèl·lula mare embrionària

Cèl·lula mare embrionària de ratolins modificades a través de la recombinació gènica
© Tongxiang Lin/University of California
Biologia
Cél·lula de la massa cel·lular interna present als embrions en estadi de blastocist.
Les cèllules embrionàries tenen una gran capacitat de replicació, es poden dividir indefinidament i són totipotents, per la qual cosa poden originar qualsevol tipus de llinatge cellular diferenciat La seva producció a gran escala i la transformació en diferents teixits de l’organisme permetria tractar, almenys en teoria, malalties degeneratives com ara l’Alzheimer i el Parkinson, lesions medullars i, en definitiva, qualsevol malaltia causada pel funcionament anòmal d’un teixit o d’un òrgan, com la diabetis o els infarts de miocardi Les cèllules mare embrionàries humanes s’obtenen d’embrions…
Jacques Chirac

Jacques Chirac
© European Council/Justus Lipsius
Política
Polític francès.
Membre de l’oficina privada de Georges Pompidou 1962-65, fou secretari d’estat d’Economia i Finances 1968-71, ministre de Relacions amb el Parlament 1971-72, ministre d’Agricultura 1972-74, ministre de l’Interior 1974 i secretari general de la UDR 1974-75 El 1974 esdevingué primer ministre, però, en desacord amb el president Valéry Giscard d’Estaing , dimití 1976 i refundà el gaullisme amb el Rassemblement pour la République , que presidí 1976-94 Alcalde de París 1977-86 i 1989-95 i membre del Parlament Europeu 1979, fou vençut en les eleccions presidencials del 1981 Després de la victòria…
Normes ortogràfiques
Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d'Estudis Catalans pel gener del 1913, amb les quals hom posà fi a l’anarquia ortogràfica, dominant en els Països Catalans des de feia molts decennis.
Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou —al costat de l’estudi…
Dona i poder
L’accés de les dones a les esferes del poder polític, tant als nivells més alts del poder executiu com a les cambres legislatives, és encara limitat en la majoria dels països, ja que només ocupen el 14% dels escons parlamentaris, tot i que aquesta xifra representa un progrés amb relació a dècades anteriors Aquesta desigualtat s’ha volgut esmenar, en alguns països i per determinats partits polítics, amb discutibles propostes de llistes electorals paritàries o de discriminació positiva La presència de les dones en les cambres legislatives va des del 40% al 0% Entre els països amb més…
Temps de transformacions i canvis als Països Catalans
Xabier Arzalluz, Jordi Pujol i Xosé Manuel Beiras abans de la reunió que dugué a la signatura de la Declaració de Barcelona, 17-7-1998 A Olivé-EFE Durant aquesta dècada, el panorama polític del conjunt dels Països Catalans també s’ha vist notablement modificat A Catalunya s’ha viscut la fi de la llarga etapa de govern de Jordi Pujol i Soley, i Convergència i Unió ha perdut el poder en benefici de les esquerres En efecte, pel desembre del 2003 es va constituir un nou govern de coalició integrat per representants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya…
Llucià Gallissà i Costa
Historiografia catalana
Historiador de la literatura i biògraf.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i installat a Vic 1798, fou el primer…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979
Dret català
Llei orgànica promulgada el 18 de setembre de 1979 i vigent fins el 2006 que atorgava a Catalunya un règim d’autonomia.
La Constitució del 1978 fou el marc legal en què s’inscriví l’Estatut, el qual recollia l’àmplia reivindicació a l’autogovern Al juliol del 1978, els parlamentaris catalans aprovaren una comissió —comissió dels vint— encarregada de redactar l’Estatut i, constituïda en ponència el 2 d’agost, començà el mes següent a redactar l’Estatut, anomenat popularment Estatut de Sau pel lloc on es reuniren El projecte d’estatut fou aprovat en sessió solemne per tots els diputats i senadors elegits a les circumscripcions electorals de Catalunya a la seu del Parlament de Catalunya el dia 29 de…
Observacions finals
El període que s’analitza aquí s’allargassa des de la darreria dels anys cinquanta i els primers dels seixanta fins als anys 1901-2 La data inicial és marcada per la inflexió definitiva del règim de la Unió Liberal en el territori espanyol la guerra d’Àfrica, iniciada el 1859 marca el darrer moment de simpatia compartida per Isabel II Per a la Catalunya del Nord el referent polític equiparable és el cop d’estat de Lluís Napoleó del 1851 En el camp cultural, el 1859 fou l’any de la reinstauració dels Jocs Florals el 1858 es va publicar la segona edició del Gaiter , el 1862 les dues de L’…
El sistema financer
El sistema financer internacional és format pels bancs –públics i privats– i per la resta d’entitats de crèdit, entre les quals figuren les caixes d’estalvi a Catalunya, segons un model quasi únic Al marge de les connotacions polítiques i socials que pot tenir la paraula capitalisme, és evident que el desenvolupament econòmic està vinculat a la creació i aplicació d’uns recursos –capital– procedents de l’estalvi i dels beneficis de les empreses Sense aquests recursos financers, el món estaria condicionat a la capacitat financera individual, que és molt limitada Els grans centres financers…
Autogovern i administracions autonòmiques
No sembla un mal moment, ara que ens acostem a les dues dècades d’existència de les autonomies a Espanya, per preguntar-se fins a on s’han complert els objectius que van provocar la seva creació El que sembla evident és que les coses han canviat, i molt, en aquests més de disset anys Un primer balanç de govern autonòmic Previsió pressupostària de les administracions catalanes 1983-1995 L’any 1980, el 88% de la despesa pública era gestionat per l’administració de l’Estat i el 1 2% restant per les administracions locals Dels més d’un milió i mig d’empleats públics, només 350 000 ho eren dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina