Resultats de la cerca
Es mostren 843 resultats
Sant Joan de Berga
Art romànic
Situació Interior de la nau des de la capçalera R Viladés L’església es dreça a la plaça de Sant Joan, situada al casc antic de la ciutat de Berga Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04,6 — y 62,1 31 TDG 046621 Història Situada dins el recinte urbà de la ciutat de Berga, no fou mai església parroquial i cal pensar que des de la seva construcció fou una capella particular La primera notícia documentada és de l’any 1220 el cavaller Bernard de Saga cedeix al comanador de l’orde de l’Hospital de Sant…
Santa Cecília de Riutort (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació A l’extrem de ponent del terme municipal i vora el límit amb el terme de Brocà hi ha l’església de Santa Cecília de Riutort Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 13,2 —y 77,2 31 TDG 132772 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet Passada l’antiga estació del carrilet, entre els punts quilomètrics 67 i 68, cal seguir per una pista, difícilment practicable En arribar a la primera volta, a mà esquerra i a tocar de la carretera, hom podrà veure ja l’…
Santa Cecília de Bolvir
Art romànic
Situació Notable edifici construït al final del segle XII que posseeix un absis ornat per un fris sobre petites mènsules i un campanar tardà ECSA - Rambol Aquesta església és la parroquial del poble de Bolvir, que s’esglaona a banda i banda del torrent d’Agustins, abans que aquest conflueixi amb el barranc dels Estanys Mapa 36-10 217 Situació 31TDG078972 Bolvir és situat entre Puigcerdà i Bellver, a tocar de la carretera N-260 RMAE Història La parròquia de Bolvir fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà L’església de Santa Cecília de Bolvir surt per primera vegada esmentada en…
Santa Maria de Sant Feliu d’Amunt
Art romànic
Situació Absis de l’església, decorat amb els clàssics motius llombards ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig del poble de Sant Feliu d’Amunt L’itinerari per accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 19,8” N - Long 2° 43’ 24” E Història L’església de Santa Maria és esmentada per primera vegada l’any 941, en la venda d’un alou situat dins la vila de Sant Feliu Fou reconstruïda al segle XI i esdevingué la seu d’un priorat de l’orde de sant Ruf, al mateix temps probablement que l’església de Sant…
Sant Fructuós de Rocavella (la Roca d’Albera)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església vistes des de la part de ponent ECSA - A Roura Aquest església és situada al despoblat de Rocavella, a migdia de la Roca d’Albera, a l’esquerra de la ribera de la Roca Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 34,2” N - Long 2° 55’ 45,6” E 1 km al sud de la Roca d’Albera, hom hi arriba per la carretera del mas del Gascó i del mas Pacó PP Història Per bé que la primera menció coneguda no sigui anterior al 1264 “ ecclesia St Fructosi de Roca Vella ”, aquesta església és una construcció del segle XI Hom ha considerat la possibilitat que aquest temple sigui en realitat la…
Sant Cebrià de Torroella de Fluvià
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb l’absis, semicircular, al centre del qual s’obre una finestra F Tur La població de Torroella de Fluvià és dividida en dos nuclis d’origen antic, separats uns 200 m el barri de la Força, a ponent, i el de la Vila, vers llevant En aquest darrer hi ha l’església parroquial de Sant Cebrià Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 S’hi arriba per la carretera local de Sant Miquel de Fluvià a Sant Pere Pescador El barri de la Força és vora la cruïlla d’aquesta carretera amb la comarcal de la bisbal d’Empordà a Portbou A partir d’aquest punt, seguint…
Torre de Corsavell (Bassegoda)
Art romànic
Situació Una de les façanes exteriors de l’edifici amb una porta d’accés F Tur La Torre de Corsavell o Torre de Cursavell és una casa forta situada una mica per sota, a pocs metres, de l’església de Sant Martí de Corsavell, a mig vessant sud d’una petita vall lateral de la Muga, en una zona actualment força boscosa Mapa 257M781 Situació 31TDG725847 Sortint d’Albanyà cal seguir, durant uns 6 km, la carretera de terra que duu a Bassegoda Aproximadament 1,5 km abans d’arribar a aquest indret surt, en un revolt a mà esquerra, un corriol que porta en un quart fins a Corsavell, que és situat una…
Pont Trencat (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista del pont, damunt el riu Fluvià A Borbonet Són les restes d’un pont que permetia de travessar el riu Llierca, poc més avall de Castellfollit de la Roca L’única part actualment conservada és a la riba dreta del riu, al costat dels camps del mas Vaquer A la riba oposada hi ha el mas ara abandonat que també rep el nom de Pont Trencat Mapa 257M781 Situació 31TDG6653742 Venint d’Olot, per la carretera que va a Besalú, hom hi pot arribar agafant la pista que surt a mà dreta, al nivell del trencall de Montagut, i porta al veïnat dels Sangles Passat el riu per una passera, cal girar cap…
Torrefeta i Florejacs

Florejacs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació L’actual municipi de Torrefeta i Florejacs, de 88,95 km 2 , és fruit de la fusió, el 1972, entre l’antic terme municipal de Torrefeta, que tenia 28,1 km 2 i l’antic municipi de Florejacs, de 61,3 km 2 hom volgué donar-li el nom, recollit oficialment, de Torreflor, actualment no vigent Limita, al sector NW amb els municipis noguerencs d’Oliola, Cabanabona i Vilanova de l’Aguda, i al NE amb el de Sanaüja A l’E fa una mitja lluna que abraça Massoteres, Guissona i Sant Guim de la Plana i Sant Ramon de Portell, mentre que al S limita amb Cervera i Tarroja de…
Manlleu
Vista aèria de Manlleu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la Plana de Vic Limita al N amb el terme de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó i les Masies de Roda, al S amb Gurb i a l’W amb les Masies de Voltregà Té per base la gran recolzada que forma el Ter quan canvia l’orientació de N a S per fer meandres cap a l’E, a la recerca de la seva sortida pels engorjats de les Guilleries És en el sector més deprimit de la Plana i per això el més afectat per la boira baixa vigatana El seu terreny és planer, però l’engorjat del Ter i les petites elevacions del sector N i NE li lleven monotonia El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina