Santa Maria de Sant Feliu d’Amunt

Situació

Absis de l’església, decorat amb els clàssics motius llombards.

ECSA - A. Roura

L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig del poble de Sant Feliu d’Amunt. L’itinerari per accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior. (PP)

Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 41’ 19,8” N. - Long. 2° 43’ 24” E.

Història

L’església de Santa Maria és esmentada per primera vegada l’any 941, en la venda d’un alou situat dins la vila de Sant Feliu. Fou reconstruïda al segle XI i esdevingué la seu d’un priorat de l’orde de sant Ruf, al mateix temps probablement que l’església de Sant Pere del castell de Castellnou. La canònica de Sant Feliu és esmentada en una carta del 1106 (“communia fratrum de Soncto Felice de Ribera”). Fortificada al segle XIV, prengué el nom de “Santa Maria de la Salvetat” (“ecclesia B. Marie de la Salvetat de Sancto Felice superiore”, 1406). Fou secularitzada el 1592 pel papa Climent VIII. Després d’aquesta data es continuaren proveint de priors, amb caràcter secular. Les rendes de l’antic priorat foren unides al seminari de Perpinyà el 1699.

El temple conserva una imatge de la Mare de Déu, d’alabastre policromat, ja gòtica, anomenada Mare de Déu de la Salvetat o de les Lletres. (PP)

Vegeu a continuació la llista de priors de Santa Maria de Sant Feliu d’Amunt, segons la informació de Monsalvatje, 1915 (vol. 24, pàgs. 175-180).

Priors de Santa Maria de Sant Feliu d’Amunt

Pere Planter 1222-1237
Joan de Lleó 1241-1258
Ramon Audbert 1261
Andreu Passerat 1317-1326
Pere Girard 1330-1332
Duran de Falcó 1355
Joan Feliu 1357
Amaine Mefred 1380-1389
Bernat Boixeria 1395-1399
Pere Calmells 1400-1406
Berenguer de Puig 1410-1422
Jordi Ferrer 1424-1439
Pere Fuster 1440
Bernat Fuster 1442-1475
Guillem Guiu 1506-1513
Jordi Joan de Sitjar 1515
Narcís Boscà 1561-1563
Joan Francesc Descamps 1572-1590
Josep Colí 1660
Josep Trobat 1665
Climent de Montesquiu 1697-1726

Església

Planta, alçat i secció de la portalada de l’església.

M. Anglada

És una església romànica de nau única amb un absis semicircular, decorat exteriorment d’arcuacions llombardes (segle XI). La nau era coberta de fustam sobre dos arcs diafragmes i té una tribuna o cor occidental (cor alt). Les impostes dels pilars són esculpides. Una nau lateral, a la manera de porxo, li fou agregada a la segona meitat del segle XII, i en aquesta s’obre un portal aparellat de marbre blanc. Presenta una arcada de mig punt coronada per una arquivolta de dents d’engranatge, una llinda sostinguda per uns permòdols de quart de cercle, esculpits, i un timpà també esculpit.

Al costat del portal, una finestra amb arc de mig punt, aparellada de marbre blanc, és adornada també mitjançant una arquivolta de dents d’engranatge.

El campanar és de base quadrada, edificat a la mateixa època, i és situat a la unió de la nau lateral i la capçalera.

Arrebossats posteriors impedeixen, de moment, verificar si la construcció és homogènia, però la part baixa, amb aparell de còdols i juntes “prismàtiques”, és típicament del segle XII. L’església fou emmerletada probablement al segle XIV, quan el portal fou proveït també amb un matacà i la nau d’un pas de ronda. (PP)

Portada

Portada i finestra de marbre blanc que s’obren a la nau lateral de l’església.

ECSA - A. Roura

Timpà que corona la porta d’entrada a l’església, amb relleus esculpits que representen les figures de dos àngels sostenint l’Agnus Dei dins un clipi i emmarcats per una sanefa amb motius vegetals.

ECSA - A. Roura

El portal de l’església, obert a migdia i fet en marbre blanc, és format per dues arcades de mig punt en degradació, de les quals l’exterior és envoltada d’un arc de puntes de diamant, una llinda sostinguda per dos permòdols, ornats amb una estrella incisa, i un timpà. Aquest és l’element escultòric més considerable. Al centre hi ha la figura mig escapçada de l’anyell pasqual, portador de la creu i dins un clipi sostingut per dos àngels en actitud de volar. El tema és envoltat per una sanefa que ressegueix el contorn del timpà, formada per una tija ondulant de la qual neixen fulles de tres o de cinc pètals. Cal datar aquesta escultura a la darreria del segle XII. (MDu)

Escultura

Una de les impostes amb relleus esculpits que ornen l’interior de l’església.

ECSA - A. Roura

A l’interior de l’església, algunes de les impostes que aguanten els arcs que suporten la volta són esculpides. Presenten una decoració força senzilla, a base de sanefes d’escacat i línies ondulants, i en ocasions maldestra. Una altra imposta, corresponent ja a una de les reformes de l’edifici, presenta igualment una combinació d’escacat al centre i una altra de motius vegetals (grups de volutes sorgint d’un mateix punt) a banda i banda. Aquest tipus d’ornaments és força corrent en els repertoris decoratius d’època romànica i els trobem generalment en conjunts datables des del segle XI fins al XIII. Cal pensar, però, que les impostes de Santa Maria descrites en primer lloc corresponen al segle XI, potser a la darreria, mentre que l’altra cal situar-la ja dins el segle XIII. (PP)

Altar

Ara d’altar possiblement d’època preromànica que té algunes inscripcions gravades en el pla.

ECSA - A. Roura

A l’interior de l’església es conserva una ara d’altar, segurament preromànica, que té com a suports dues columnes de marbre antic i, al centre, una estela reutilitzada capgirada. Presenta uns grafits, alguns molt esborrats, entre els quals hom llegeix els noms de

IULIA, SALAMON, ALBARICUS, BERTO,

tots ells antropònims que es remunten a l’època carolíngia. (PP)

Forja

Els batents de la porta de l’església de Santa Maria conserven una ferramenta força interessant, datable com la portada al segle XII.

Ferramenta que decora els batents de la porta d’entrada a l’església.

ECSA - A. Roura i ECSA-J.L Valls

Presenta la composició habitual en aquest tipus de conjunts: bandes o tiges de ferro, disposades horitzontalment, de les quals sorgeixen verticalment parelles de volutes. Tots els elements que la configuren són estriats. La seva disposició ha estat força respectada. Només es poden veure alguns elements estranys respecte del que degué ser la composició original: es tracta de petits elements que dibuixen una “S” o petites volutes contraposades tot definint una flor. Tots són col·locats al batent dret, a la banda on hi ha el forrellat. Aquest, consistent en una barra o passador acabat en un cap de serp, juntament amb l’anella que fa de tirador, no sembla correspondre a la mateixa època. (PP)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

  • Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 172-180
  • Cazes, 1990, pàg. 25.

Bibliografia sobre la portada

  • Brutails, 1892, pàgs. 509 i 608, i 1893, pàgs. 346 i 351
  • Gierat, 1914
  • Durliat, 1948-54, III, pàg. 36, i 1958, pàg. 25
  • Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 143.