Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
La pintura catalana dins l’Europa moderna
Pintura, dibuix i gravat són, sense cap mena de dubte, les tipologies més deutores d’influències forànies Al llarg dels tres segles que conformen l’època moderna, Catalunya feu seus els models italians, flamencs i francesos Després d’un segle XVI capitalitzat per artistes no catalans, la pintura, en part eclipsada per la retaulística escultòrica, inicià una praxi globalment intensa, però poc personal El tantes vegades citat poema de Fontanella no s’ha acabat de relacionar amb obres i autors, i ha esdevingut una proposta d’una situació artística avui no visible El segle XVIII és, sens dubte,…
Sant Martí de Maçanet de Cabrenys
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, de mur llis, bé que amb la seva part superior ressaltada per una seqüència d’arcuacions cegues, damunt les quals hi ha un fris de dents de serra F Tur L’església de Sant Martí és el temple parroquial del municipi de Maçanet de Cabrenys, situat a 370 m d’altitud, a la confluència de dues valls afluents al riu d’Arnera, que baixen del puig de les Salines i del roc de Frausa, les valls de les rieres d’Ardenya i de Frausa La vila era fortificada, i a la part més alta del nucli antic, a la rodalia de l’església, hi ha…
peixos

Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…
Arbeca

Casa de la vila, a Arbeca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, dins la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal d’Arbeca, de 58,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sector regat pel canal d’Urgell Limita amb els termes urgellesos de Maldà E i Belianes NE, amb els del Pla d’Urgell de Vilanova de Bellpuig NE i Miralcamp N i amb els garriguencs de Puiggròs W, les Borges Blanques W, la Floresta SW i els Omellons SE El canal d’Urgell travessa el territori en diagonal N-SW i la plana que queda al NW forma part del paisatge típicament urgellès, amb les terres de regadiu cobertes d’arbres fruiters i…
Pere de Valldebriga o el pintor dels àngels
Art gòtic
Algunes dades sobre l’artista Pere de Valldebriga consta com a pintor de la ciutat de Barcelona des dels volts de 1360-68 fins el 1406, en què devia morir, el mateix any de la desaparició de Pere Serra La zona d’origen de Valldebriga se situa a Montsó, on residia la seva família El seu habitatge a Barcelona i plausiblement el seu taller eren prop del carrer dels Banys Nous, al quarter del Pi, en la zona pròxima a la sinagoga major Casat amb Joana i pare de tres filles, Isabel, Violant i Eulàlia, va desenvolupar la seva vida i treball en aquest barri Madurell recull tot un seguit de…
Els pintors de Tarragona
Art gòtic
Encara queden moltes incògnites per a resoldre a propòsit de l’anomenada escola de Tarragona de la segona meitat del segle XV, sobretot en el terreny de les atribucions, perquè els pintors locals, eclipsats pels importants obradors barcelonins, són menys coneguts I encara més quan l’atractiu de la Ciutat Comtal va induir Jaume Huguet a establir-s’hi, com havia fet abans el seu oncle Pere Un altre conegut artista, Valentí Montoliu, havia partit el 1447 cap a Sant Mateu, al Maestrat, on s’establí amb notable fortuna vegeu el volum Pintura II de la present collecció Dormició de la Mare de Déu…
Sant Pere de Ripoll
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior d’un dels murs de l’església F Tur L’església de Sant Pere de Ripoll es troba al centre de la vila del mateix nom, a tocar del monestir de Santa Maria, a la plaça del monestir, i ocupa els baixos de l’edifici de l’actual Museu-Arxiu Folklòric Mapa 256M781 Situació 31TDG332726 Història El primer document que dóna coneixença de l’existència del monestir de Ripoll és la deixa que el 2 de desembre de 880 feu el pròcer Ariolf de diferents possessions de la vall de Brocà, a les viles de Cerdanyola, Cosp, Riutort i Brocà " a la casa de Santa Maria del monestir de…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit civil
Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…
Pere Garcia de Benavarri
Art gòtic
Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina