Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
Dubrovnik

Aspecte de la localitat de Dubrovnik
CC0
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a la costa dàlmata.
Important centre turístic i comercial per mitjà del seu port Acadèmia naval i aeroport internacional Dubrovnik és el nom serbocroat de la ciutat que en català ha estat tradicionalment coneguda amb el nom llatí de Ragusa Fundada pels supervivents eslaus de l’antiga Epidaurus i per un grup de pròfugs romans al començament del segle VII, s’organitzà en república Tenia el llatí com a llengua administrativa i l’eslau per a la vida privada Esdevingué un port comercial de gran categoria Ja al segle XII era centre d’importació i exportació, relacionat amb les ciutats balcàniques i amb…
transició
Política
Procés polític consistent en el canvi pacífic d’un règim autoritari a un de democràtic.
Les transicions de règims polítics dictatorials generalment imposats i sostinguts per l’estament militar a sistemes de democràcia parlamentària apareixen en contextos i condicions molt diversos Des de la segona meitat del segle XX, dins del bloc occidental les transicions democràtiques foren freqüents des de la fase final de la guerra freda , quan primer el desgel i posteriorment l’afebliment i la desaparició de l’URSS afavoriren la caiguda de governs autoritaris de dreta anticomunista tolerats i sostinguts pels Estats Units A Europa, tingueren lloc transicions democràtiques a…
Esquerra Catalanista
Partit polític
Agrupació política, liderada per Antoni Rovira i Virgili, que entre 1914 i 1915 aspirà sense èxit a servir com a punt central d’una fusió entre republicanisme i nacionalisme.
L’anomenat “Pacte de Sant Gervasi” del febrer de 1914 establert per a les eleccions legislatives anunciades per al març entre el Partit Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR féu esclatar aquesta darrera formació Una de les seves escissions fou Esquerra Catalanista, presentada oficialment el 18 de juny, amb La Nació com a portaveu El seu eslògan “Endintre” era una versió pròpia del “Catalunya endins”, que subratllava la voluntat d’executar allò que Rovira teoritzà com “la nacionalització de Catalunya” títol d’un llibre seu publicat el mateix 1914, al marge dels contagis…
Kinesa
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats el 1965 per Pere Balañà i Bonvehí i l’industrial i financer Joan Palomeras.
Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P Balañà Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965 Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc, si bé les càmeres eren de lloguer Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último sábado 1966, P…
cabaret
Música
Terme referit, de manera general, a locals on se serveixen begudes i s’ofereixen espectacles variats.
També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de conèixer els…
psicoteràpia
Psicologia
Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies superficials , o…
anàlisi conductomètrica

Valoració conductomètrica d’un àcid amb una base: corba AB, àcid fort amb una base forta; corba A'B, àcid mitjanament fort amb una base forta; corba A''B àcid feble amb una base feble; P, punt d’equivalència
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos…
zona
Urbanisme
Àrea urbana en què hom limita els usos i les densitats permeses.
La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…
julià
Història
Menestral de diversos oficis aplegats en una confraria existent a Barcelona des de les acaballes del segle XIV fins al començament del XIX, posada sota l’advocació de sant Julià.
Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat guanters, corretgers i tireters 1434, capellers i naipers 1455, cinters 1472, corders de cànem i pentiners 1478, esclopers 1596, perxers i passamaners que se'n separaren al s XVI, matalassers i d’altres els…
cant gal•licà
Música
Cant litúrgic practicat als territoris francs de la Gàl·lia des del principi del segle V fins a l’època carolíngia.
Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina