Resultats de la cerca

Nasqué l’any 1981, i el darrer volum aparegut és el de l’any 2001 Editada per la UB, té una periodicitat anual El director de la publicació ha estat, al llarg de tots els anys, Pere Molas i Ribalta El consell de redacció el formen el conjunt de professors del Departament, i el càrrec de secretari de la revista és rotatiu, i sempre l’ocupen dos membres del departament Es tracta d’una publicació especialitzada en història moderna L’àmbit geogràfic on se centren la majoria dels articles és Catalunya, si bé hi abunden articles sobre la Corona d’Aragó, i també sobre Castella i altres…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…

Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que treballà als arxius de la…

Aquesta collecció fou editada després de la seva mort esdevinguda el 1937 per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Diplomatari de l’Orient català 1301-1409 Collecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1947 Rubió i Lluch s’inicià en l’estudi de la història de l’Orient medieval i, en particular, de l’expedició catalana a partir de 1879-80, amb la lectura de les obres de K Hopf, a les quals seguí l’estudi de les fonts bizantines i neohellèniques editades i, a partir del 1884, la recerca de fonts documentals en els…

Vida i obra Com el seu pare, Guillem Roca i Seguí , fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Collegi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820 Home d’idees liberals, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i substitueix…

Edità 12 números entre el 1982 i el 1988, amb un tiratge de 1000 exemplars i una periodicitat irregular El títol del primer número fou Guaita Regida per joves investigadors universitaris, tractà amb rigor científic una gran diversi-tat d’àmbits del pensament entre els quals predominà la història per l’interès de conèixer el País Valencià i reflexionar-hi des d’una de les seves comarques capdavanteres, la Safor, en un moment d’auge de la història local Però abastà, així mateix, tots els camps de les humanitats i s’obrí a les ciències experimentals, a més d’incloure seccions de caràcter…

Com a entitats collaboradores s’hi adheriren la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Generalitat de Catalunya 1981, i el Patronat Francesc Eiximenis 1984 que, a partir del 1998, ha assumit tot sol el finançament de la revista Pretén divulgar i promoure els estudis i investigacions sobre la comarca, gràcies també a la coordinació de l’Institut Entre altres collaboradors destaquen Joan Badia, Albert Juanola, Lluís Costa i Xavier Rous

Vida i obra Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona 1774-76, on fou deixeble del clergue, polític i convilatà seu Fèlix Amat de Palou, amb el qual tingué una llarga relació Cursà el batxillerat a Cervera 1776-78 i medicina a València 1778-81 i Osca 1781-83 feu les pràctiques a l’Hospital General de Barcelona i obtingué el títol a Cervera el 1783 Exercí de metge a Bràfim –Alt Camp– 1783-87, Sabadell 1787-1804 i, de nou, a Bràfim 1804-20, fins que deixà l’exercici de la medicina per motius de salut Prengué part en els Rebomboris del Pa i en la protecció d’eclesiàstics francesos…

Vida Fill de Joaquim Nin i Castellanos  i germà de l’escriptora Anaïs Nin S’inicià en la música a Barcelona de la mà de Conxita Badia 1913-14, estudis que aprofundí a la Schola Cantorum de París amb Paul Braud Posteriorment, per indicació de Manuel de Falla , estudià composició amb Paul Dukas al Conservatori de París, i també a la capital francesa fou alumne de piano de Ricard Viñes Els anys trenta collaborà alguns estius amb Falla a Granada, juntament amb Braud El 1931 debutà com a pianista a Madrid, debut que fou l’inici d’una brillant carrera que el dugué a tocar arreu acompanyat de músics…

Té l’origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l’orde del Temple les discòrdies, sotmeses a l’arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l’anomenada sentència de Flix , que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins el 1272, que…