Resultats de la cerca
Es mostren 605 resultats
Joaquim Sunyer i de Miró
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Nebot del pintor Joaquim de Miró Cap a quinze anys s’installà, amb la seva família, a Barcelona Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’installà poc més tard a París Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i illustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus 1897, 5 heures Rue du Croissant d’…
Les cucurbitàcies
Formen una família de grandària mitjana que té 90 gèneres i unes 700 espècies, distribuïdes pels països càlids Als Països Catalans només hi ha dues cucurbitàcies autòctones i fins una desena de cultivades Cucurbitàcies 1 Cogombre amarg Ecballium elaterium a branca amb flors sobre peduncles drets i fruits sobre peduncles corbats x 0,5 b dehiscència explosiva d’un fruit madur x 0,5 2 Carbassina Bryonia cretica subspècie dioica a individu masculí amb flors x 0,5 b detall d’una flor masculina x 2 c peu femení amb fruits x 0,5 d detall d’una flor femenina amb el fruit a mig madurar x 1 Eugeni…
Les antocerotes
Briòfits de la classe de les antocerotes 1 Phaeoceros laevis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall de l’involucre x 7 c detall d’una càpsula oberta x 10 d secció transversal de la làmina del gametòfit x 70 e detall d’uns elàters x 70 2 Anthoceros bulbiculosus a detall dels tubercles x 15 Miquel Alcaraz La classe de les antocerotes comprèn unes 100 espècies d’uns curiosos organismes que presenten un aparell vegetatiu laminar, d’hepàtica taLlosa, que conserva, però, una sèrie de caràcters molt primitius, d’alga un sol cloroplast, en forma de làmina, a cada cèllula Per…
fecundació
Biologia
Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.
En la fecundació cal tenir en compte la procedència dels gàmetes, el lloc on es produeix la unió i les particularitats pròpies del procés Quant a la procedència dels gàmetes, ambdós poden provenir d’un mateix individu autogàmia, o bé es poden originar en individus diferents, com en el cas de la fecundació encreuada , que comporta un intercanvi genètic que condueix a la variabilitat, mentre que l’autogàmia condueix a l’homozigosi Els gàmetes que s’ajunten, bé que s’originin en individus diferents, poden ésser iguals morfològicament i fisiològicament, i en aquest cas hom parla d' isogàmia…
Vulva
Anatomia humana
La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell gruixuts,…
música de Geòrgia
Música
Música desenvolupada al país asiàtic de Geòrgia.
Al llarg de la història ha estat dominada per perses, bizantins i àrabs fins que, al segle IX, la dinastia bagràtida n’inicià la reconquesta Durant el regnat de la reina Tamar 1184-1212, Geòrgia visqué una època d’esplendor cultural, però al segle XIII els mongols i després els turcs i els perses envaïren el territori El 1801 fou annexada a Rússia i els tsars aplicaren una política de russificació del país Això portà al naixement d’un moviment de resistència nacional que es manifestà en tots els àmbits de la cultura, entre els quals la música El 1936 Geòrgia passà a ser una de les quinze…
Les urticàcies
Cannabàcies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica urens ,…
vern pilós
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les betulàcies, de fins a 10 m d’alt, monoic, d’escorça llisa, de brots pubescents o tomentosos, de fulles ovades agudes, serrades, puberulentes o tomentoses en el revers, caduques, i de flors unisexuals en aments, els masculins cilíndrics i els femenins ovoides.
Propi de l’Europa central i septentrional, és plantat a vegades en jardins
Infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí
Patologia humana
Definició Les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí són trastorns inflamatoris dels òrgans genitals femenins externs i de la part de l’úter que fa protrusió en la vagina, causats per una invasió de microorganismes i llur desenvolupament posterior en els teixits d’aquests òrgans Aquests trastorns s’anomenen vulvitis , quan es localitzen solament a la vulva vaginitis , si afecten només la vagina vulvo-vaginitis , si afecten la vulva i la vagina alhora, i cervicitis , quan afecten el coll uterí Causes i tipus Les infeccions dels òrgans genitals femenins externs i el coll uterí es…
Desenvolupament de l’embaràs normal
Fisiologia humana
La fecundació , o concepció , és el punt inicial de l’embaràs i correspon a la fusió d’una cèllula germinal femenina, o òvul , amb una cèllula germinal masculina, o espermatozoide d’aquesta unió resulta la denominada cèllula ou , o zigot , que constitueix el punt de partida de la formació del nou ésser L’òvul i l’espermatozoide que s’uneixen en aquest procés provenen de les glàndules germinals dels progenitors, és a dir, de l’ovari femení i del testicle masculí, respectivament, l’estructura i la funció dels quals són descrits amb detall en el volum 6, en el capítol corresponent a l’aparell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina