Resultats de la cerca

Situació Vestigis de la torre o castell que defensava l’antic camí que conduïa a la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les escasses restes d’una torre de l’antic castell de Portaran es troben al nord-est del castell de València d’Àneu, damunt d’un petit turó, prop del lloc on travessava la Noguera Pallaresa el camí antic que anava cap a la Vall d’Aran Mapa 33-9181 Situació 31TCH454223 Hem d’agafar la carretera d’Alós d’Isil Passat el primer i el segon pont, en un revolt, abans d’una granja de galls fers, surt a mà esquerra un antic camí Cal seguir-lo uns 500 m, fins que veurem a mà dreta…

Situació Vista del conjunt del tossal on hi ha les escasses restes d’aquesta fortificació, compostes per una o dues rengleres a flor de terra ECSA-J Bolòs Les restes constructives d’aquesta fortificació s’emplacen al cim d’un tossal que s’alça a la partió d’aigües entre les conques del Segre i del Cinca, al límit dels termes de Seròs i de Massalcoreig Mapa 31-16 415 Situació 31TBF805922 Des de gairebé davant del convent de Vinganya, de la carretera que va de Seròs a la Granja d’Escarp, surt una pista en direcció nord que travessa el canal d’Aragó i Catalunya i s’apropa al tossal…

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre 1973 i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona 1985, debutà el 1973 amb la companyia Gent SCP, fundada per ell, que fins el 1993 posà en escena  L’alegria que passa , de Santiago Rusiñol 1979, Hombres i No , de Manuel de Pedrolo 1973, La festa del blat , d’Àngel Guimerà 1980, Guinyol i quimera de la ciutadana neuròtica , de Pep Albanell millor muntatge del Festival de Teatre de Sitges l’any 1977, El somiatruites , de Josep Albanell 1982, El rei i el drac , de Josep Albanell 1984, El titella pròdig , de Santiago…

Abans d’examinar els principals conreus, caldria precisar les grans línies de l’evolució de l’agricultura i assenyalar els factors que en causaren l’estancament En l’aspecte agrícola, com en tants d’altres, el segle XIX fou una llarga etapa de transició Persistien encara pràctiques rutinàries però aparegueren innovacions que encara van tardar decennis a generalitzar-se i a donar resultats d’abast general Anunci d'una empresa de de màquines agrícoles i vinícoles publicat a la “Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento”, 1 de gener de 1890, Madrid Anunci d'una empresa constructora de màquines…

Situació Aspecte de les ruïnes del molí de Dalt, que s’abastava de l’aigua de la séquia de la Servera ECSA - J Martínez Conjunt de tres molins situats al marge esquerre del barranc de la Servera, que desemboca a la riba dreta de l’Ebre, prop de Tortosa Els molins estan disposats esglaonadament aprofitant un talús de 40 m de desnivell, al costat de l’ermita de Sant Bernabé, a la Raval de Jesús Mapa 32-20 521 Situació 31TBF883230 S’hi accedeix sortint de la Raval de Jesús en direcció als Reguers per un camí enquitranat A 1 km es troba un camí que porta a l’ermita de Sant Bernabé, que és a 500 m…

La família Rosal La família Rosal estava molt ben representada a la ciutat de Berga, a la primera meitat del segle XIX I un bon nombre dels seus membres es dedicava a la filatura i al tissatge de cotó A les relacions industrials de l’època hi ha Albert, Lluís, Jaume, Josep, Agustí, Pere, Ramon, Antoni i d’altres És de suposar que tots eren parents De tots ells ens interessa aquí la branca encapçalada per Antoni Rosal i Farriols, un personatge que pertany sobretot al segle XVIII i que ensenyà l’ofici als seus tres fills, Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina Encara que l’empresa, al cap de…

L’ocupació definitiva del Camp de Tarragona, iniciada a la primera meitat del segle XII, va preparar les conquestes de les terres musulmanes de ponent Després d’una època de relatiu estancament en l’avançament de les fronteres cristianes des de mitjan segle XI, la conquesta dels emirats de Lleida i Tortosa entre el 1148 i el 1153 suposà l’extensió dels dominis dels comtes catalans fins a l’Ebre Com a resultat de les aspiracions expansionistes d’una societat aparentment més preparada per a “una mobilització eficaç de les capacitats guerreres agressives” PGuichard, naixia aleshores el que…

Tenia 300 jornals de sembradura, vinya i oliveres