Resultats de la cerca

Situació Base de la torre d’aquest castell, que es troba a la part més alta de la població de Talteüll EFS Les ruïnes d’aquest antic castell, conegut popularment com la “torre dels Moros”, es drecen al punt més alt del poble de Talteüll, que s’emplaça en un airós tossal de 481 m d’altitud a la dreta del Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG613312 Per a arribar a Talteüll des de Guissona, cal agafar la carretera LV-3113 en direcció a Biosca, i entre els quilòmetres 4 i 5, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que mena directament al poble de Talteüll JRG-DRR-JIR-JMT Història Els orígens…

Situació Vista aèria de la població de la Roca d’Albera, que s’estén pels vessants del turó on són visibles encara les restes del seu castell ECSA - Jamin La població de la Roca d’Albera s’estén als vessants del turó coronat per les restes del seu castell El conjunt presenta dos recintes fortificats, un corresponent al castell i un altre, més ampli, que engloba tot el nucli antic Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Hom arriba a la Roca d’Albera per la carretera D-2, que surt de la N-114 a l’entrada d’Argelers PP Història El topònim la Roca és eminentment casteller…

Situació Una de les torres d’angle del castell de Bellpuig que formava part del vescomtat de Castellnou, amb el Canigó al fons V Buron El castell de Bellpuig es troba al cim del turó 768 m que domina el petit nucli de Bellpuig, on hi ha el santuari parròquia de la Trinitat, la rectoria, la casa del comú i el cementiri Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 45,6” N - Long 2° 37’ 15” E A la placeta del santuari, a ponent i vora l’entrada del cementiri, s’inicia el corriol rectilini i costerut que porta fins a les ruïnes del castell, des d’on es domina un ampli panorama sobre terres del Conflent amb…

Situació Les restes de les muralles que envoltaven la vila closa medieval es troben prop de l’església parroquial de Sant Esteve També hi ha vestigis d’altres fortificacions en el punt més alt del nucli urbà, al costat del dipòsit d’aigües Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E S’arriba a Pontellà, partint de Perpinyà, per la carretera D-23, després d’haver fet un recorregut d’uns 11 km JBH Història El topònim Pontellà , evidentment d’origen romà, figura per primera vegada dins una carta del 18 d’abril del 876, per la qual tres monjos, Ermemir, Teodilà i Todemar, donaren…

Situació Interior de l’església, amb la capçalera al fons, ornada amb cinc arcuacions cegues ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí presideix el centre del poble de Pollestres L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 21,6” N - Long 2° 47’ 52,2” E Història Aquesta església fou una possessió del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, senyor de Pollestres des del segle X fins al segle XIV En una butlla del papa Benet VI 974 i en un privilegi del rei Lotari 982, en què es confirmen els dominis de Sant…

Situació Església preromànica de marcada simplicitat, actualment molt malmesa ECSA - J Ponsich Aïllada enmig de camps, aquesta església és uns 600 m a l’est del poble de Forques, entre les carreteres de Vilamulaca i de Paçà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 49,2” N - Long 2° 47’ 3,6” E Al costat de la Cooperativa Vinícola de Forques surt un camí que, entremig de vinyes, mena a les ruïnes de la capella en menys de deu minuts PP Història Per bé que no s’hagi trobat cap menció anterior al 1339 S Vicentius de Furquis , l’església de Sant Vicenç és un edifici genuïnament preromànic, la qual cosa…

Situació Fragment de mur medieval molt cobert d’heura, que hom atribueix al mur sud de l’església ECSA - E Carreras Les restes d’aquesta església es troben a prop del mas Cónsul Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0” N - Long 3° 1’ 43,2” E Des de la carretera N-114, entre Argelers i Cotlliure, cal agafar a la dreta la carretera que porta al castell de Valmy Des d’aquest lloc cal seguir el camí de terra que porta al mas Cónsul JBH Història L’abadia benedictina de Sant Genís de Fontanes posseïa l’alou de la vila de Sant Pere, que era situada al veïnatge de la vila d’Argelers, segons un precepte…

Situació Sector sud-est d’aquesta capella, tipològicament atribuïble al segle X, en molt bon estat de conservació ECSA - JL Valls Aquesta església és situada molt a prop de l’ermita de Santa Maria Magdalena, avui dita santuari de la Mare de Déu de Vida segles XV i XVIII, 2 km a ponent d’Argelers Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 51” N - Long 3° 0’ 12,1” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la D-114, a mà dreta, tot venint de Perpinyà, i que passa per sota el pont del ferrocarril PP Història Cap document medieval d’arxiu no es refereix a aquesta esglesiola, citada…

Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…

El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860 El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi, en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat liberal-burgesa…