Resultats de la cerca

Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El seu catàleg és…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i a catorze anys obtingué una beca per a estudiar al Conservatorio Nacional de Música de Bogotà El pare, però, preferí que es formés amb H Alarcón Pérez, concertista de piano, que havia estudiat a París L’any 1923 es traslladà a la Schola Cantorum de la capital francesa per estudiar composició i direcció d’orquestra amb V d’Indy, composició i piano amb P Braud, contrapunt amb P Le Flem, harmonia i direcció amb L Saint-Requier, música de cambra amb G Pierné i orquestració amb el compositor espanyol Manuel de Falla Tornà al seu país natal el 1930 i hi…

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Obtingué diversos premis nacionals i internacionals També composà obres instrumentals, corals, de cambra i…

Vida Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb GM Casini i F Gasparini Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711 Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G Tartini A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí Després d’un breu sojorn a Praga anà a Florència i…

Els anys de la seva formació musical són obscurs, encara que probablement estudià a Florència Membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya des del 1719, a partir del 1723 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort florentina i nou anys més tard esdevingué també mestre de la capella de la catedral de la mateixa ciutat A més a més, entre el 1734 i el 1757 fou mestre de capella a San Michele Orlandini fou un dels operistes més importants de la seva època Escriví més de cinquanta obres escèniques, representades a tot Europa, que li procuraren un notable ressò de públic Autor de gust elegant…

Inicià els estudis musicals a l’Escola de Belles Arts d’Oviedo i els continuà al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Cubiles i harmonia i composició amb Benito García de la Parra i Nemesio Otaño El 1936 es traslladà a viure a Mèxic, on prosseguí la seva tasca compositiva S’interessà per l’evolució de l’estètica musical i dels seus procediments tècnics Amb l’adopció de la tècnica modal Cuarteto modal , Seis canciones modales , sense refusar un nacionalisme musical proper al de M de Falla Sinfonía asturiana o influïda per Carlos Chávez Chichen-Itzá , arribà també al…

L’any 1540 publicà a Venècia una collecció de madrigals a quatre veus, Madrigali a quattro voci , dedicats al seu protector, el comte Federico Anguissola de Piacenza Probablement estigué vinculat a l’Accademia degli Ortolani, a la qual pertanyien alguns dels autors dels textos dels seus madrigals, entre els quals Luigi Cassola, AF Doni i B Gottifredi De les seves composicions conservades, n’hi ha per a teclat i de caràcter religiós Moltes d’elles foren trobades en un document al Castell’Arquato, circumstància que fa pensar que hi degué ocupar algun càrrec, segurament el d’organista En…

El 1597 treballava com a organista a l’Oratorio dei Filippini a Nàpols El 1601 fou nomenat organista a la cort del virrei espanyol a la ciutat i el 1614 n’ocupà el càrrec de mestre de capella Fou un compositor prolífic de música per a teclat, religiosa i vocal profana La seva producció per a teclat comprèn més de 170 ricercari , canzone , toccate , capriccii i partites En totes aquestes peces s’aprecia un ampli ús del cromatisme i una gran habilitat per a la transformació temàtica, tot avançant-se en aquests trets estilístics a G Frescobaldi L’obra religiosa de Trabaci inclou motets, misses,…

Estudià violoncel amb Domenico Gabrielli i composició amb DA Perti Durant els períodes 1689-96 i 1701-27 fou violoncellista a Sant Petroni, a Bolonya, i arribà a ser-ne un reconegut virtuós També a Bolonya, fou mestre de capella a l’església de Sant Lluís Jacchini mostrà un gran talent per a acompanyar cantants, tant a l’església com al teatre Compongué concerts de cambra i sonates per a corda i trompeta a la manera de la tradició bolonyesa de M Cazzati, G Torelli, GA Perti i P Franceschini Com a compositor, acostumà a intercalar passatges per a violoncel solista, mostrant la…

Pare d’Alfonso Ferrabosco el Vell Residí a Bolonya, on exercí els càrrecs de cantor i mestre de capella a San Petronio El 1540, el Senat de la ciutat reconegué els seus dots musicals atorgant-li una beca vitalícia com a responsable de les actuacions públiques dels músics palatins Durant la seva vida també ocupà distints càrrecs municipals de certa importància que no estaven relacionats amb la música, com el de Regulator et scriba campionis creditorum Montis portarum que rebé per part del Senat El 1546 feu una estada a Roma com a mestre de la capella Giulia i tornà a Bolonya el 1547 Entre el…