Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
La formació dels museus a Catalunya
Interior del Museu Provincial d’Antiguitats, capella de Santa Àgata, Barcelona, sd AF/AHC-JC-RF L’origen de la idea de museu caldria cercar-lo molt enrere en l’època moderna Al segle XIX es feu, però, el pas al sistema de museus modern Dit d’una altra manera, fou el moment en què el colleccionisme divers heretat del passat cedí el lloc a l’espai d’exposició i presentació de materials que avui hom coneix correntment com a museu A grans trets caldria distingir tres tipus de museus, encara que no sempre s’hagin presentat de manera separada els museus històrico-arqueològics, els museus artístics…
Els insectívors: eriçons, talps i musaranyes
Dents molariformes dels insectívors A de disposició zalambdodonta, corresponents en concret a Solenodon paradoxus , i B de disposició dilambdodonta, corresponents al talp Talpa europaea Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els insectívors són el grup més antic dels euteris actuals Probablement van derivar dels eupantoteris, mamífers mesozoics de les dimensions d’una musaranya o d’un ratolí Es coneixen fòssils des del Cretaci, fa aproximadament cent milions d’anys, i de la seva línia primitiva s’originaren altres grups de mamífers placentaris, com els quiròpters i els primats En el…
sifó
Anatomia animal
Filament constituït per teixits del mantell, que perfora tots els septes de la conquilla dels mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis i arriba fins a la primera cambra; els vasos sanguinis del sifó segreguen el gas que omple totes les cambres.
dent de mar
Malacologia
Nom donat a diversos mol·luscs de la classe dels escafòpodes, de la família dels dentàlids, que tenen la conquilla de forma cònica i allargada (d’uns 2 a 5 cm), lleugerament arquejada com una defensa d’elefant i oberta per tots dos costats.
Presenten la boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada Manquen de cor i de brànquies i tenen dos ronyons Viuen enfonsats obliquament al fang o a la sorra dels fons marins, des de les zones del litoral fins a 4 000 metres Constitueixen els representants d’un fílum arcaic amb fòssils del Devonià
planorbe
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats, ordre dels basomatòfors, de la família dels planòrbids, caracteritzats pel fet de tenir la closca prima i plana, d’una longitud inferior a 2 cm i amb l’espiral desenvolupada en un pla.
Habiten entre els vegetals, a les aigües estancades, i són relativament comuns als Països Catalans
Els sipúnculs
Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de formes de sac…
Edredó
Els habitants dels països càlids solen meravellar-se de la comoditat i l’escalfor que troben als llits dels països freds, sobretot dels nòrdics la gelor temuda o el pes d’una imaginada muntanya de flassades són substituïts per una amorosa sensació de càlida lleugeresa Aquesta mirífica comoditat estava reservada temps enrere a unes minories privilegiades, ja que la majoria, en efecte, passava fred al llit Només uns quants gaudien aleshores del que actualment és un recurs comú els cobrellits aïllants i lleugers, tous i reconfortants Alguns són fets de fibres sintètiques, però els bons són una…
tel·línids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis que inclou uns pocs gèneres d’animals de closca asimètrica, més llarga per un costat que per l’altre, minsa i prima, amb la cara interna de les valves dentada amb sifons molt llargs i separats.
Es nodreixen de petitíssimes algues que xuclen amb els sifons Destaca el gènere Tellina , amb Tnitida , molt comuna en fons de sorra dels litorals dels Països Catalans
El cicle juràssic al domini beticobalear
El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana, entre el cap…
pesca

pesca Peix espasa
© Dep. d'Agricultura / Generalitat de Catalunya
Pesca
Peix que hom ha pescat.
La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de t el 1970 primer país d’aquell any, bé…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina