Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
Tumor bronco-pulmonar benigne
Patologia humana
Definició Els tumors broncopulmonars benignes són creixements anòmals d’unes determinades cèllules dels bronquis, que formen masses ben delimitades i comprimeixen, en desenvolupar-se, les estructures pulmonars properes En general, però, no envaeixen els teixits veïns ni es disseminen a d’altres òrgans Tipus, causes i freqüència Els tumors broncopulmonars benignes són, en conjunt, poc freqüents, ja que només representen d’un 5 a un 8% del total dels tumors broncopulmonars No hi ha diferències importants pel que fa a la incidència segons el sexe la proporció correspon en un 60% als homes i un…
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
El que cal saber del càncer de laringe
Patologia humana
Es anomenat càncer de laringe el desenvolupament d’una massa de teixit cellular anòmal en aquest òrgan, que en créixer comprimeix les estructures adjacents i s’infiltra entre les cèllules Si no és diagnosticat i tractat a temps, el càncer de laringe es dissemina als ganglis limfàtics i a d’altres òrgans, n’altera les funcions i impedeix el desenvolupament normal dels teixits sans de l’organisme, la qual cosa origina complicacions mortals Per bé que el càncer de la laringe constitueix un dels tipus de càncer més freqüents, actualment la mortalitat que provoca no és gaire elevada, perquè si és…
El que cal saber de la faringitis i l’amigdalitis
Patologia humana
Són anomenats faringitis una sèrie de trastorns caracteritzats per una inflamació de la mucosa faríngia que sol originar mal de coll Les faringitis solen ésser degudes a una infecció, causada per algun dels nombrosos gèrmens continguts en l’aire inspirat i els aliments deglutits, que necessàriament han de passar per la faringe La inflamació faríngia és afavorida per alguns factors com l’aspiració del fum del tabac o vapors irritants, l’abús de begudes alcohòliques i els climes freds, especialment l’exposició a canvis de temperatura sobtats És habitual que en el curs d’un refredat comú es…
Grip
Patologia humana
Definició La grip , o influença , és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, extremament freqüent, que es manifesta amb febre, catarro, tos i sensació de prostració La malaltia, que es presenta gairebé sempre en forma de brots epidèmics, sol ésser benigna, ja que normalment es resol en un curt període de temps sense que quedin seqüeles això no obstant, en els malalts pulmonars crònics, les persones grans, les desnodrides i les immunodeprimides hi pot originar complicacions serioses Causes La grip és produïda per un grup heterogeni de virus de la família Orthomyxoviridae anomenats…
pepsinogen
Bioquímica
Precursor inactiu de l’enzim pepsina, secretat per la mucosa gàstrica, i activat per l’àcid clorhídric de les cèl·lules parietals de les glàndules gàstriques (dites oxíntiques), dóna lloc a la pepsina.
El seu pes molecular és de 42 500 daltons
Hèrnia de hiat
Patologia humana
Definició És anomenat hèrnia de hiat o hèrnia hiatal el desplaçament d’un segment de l’estómac, i en general també de la porció abdominal de l’esòfag, des de la cavitat abdominal fins a l’interior de la cavitat toràcica a través del hiat esofàgic del diafragma , és a dir, l’orifici del diafragma —múscul que separa les cavitats toràcica i abdominal—, pel qual normalment l’esòfag s’introdueix a l’abdomen abans de desembocar a l’estómac Es tracta d’una de les hèrnies diafragmàtiques més freqüents Aquest trastorn sol ésser degut a una alteració constitucional de les estructures anatòmiques que…
Hipovitaminosi i hipervitaminosi
Definició Són anomenats hipovitaminosi i hipervitaminosi els trastorns orgànics causats, respectivament, per una carència o per un excés de vitamines Causes S’anomenen vitamines diferents substàncies, d’estructura química diversa, que són indispensables per a mantenir una activitat orgànica adequada, ja que participen en nombroses funcions metabòliques Atès que l’organisme no és capaç de sintetitzar la gran majoria d’elles i que d’altres només en pot elaborar una quantitat reduïda, hom considera que les vitamines cal que siguin incorporades periòdicament amb els aliments, com ja ha estat…
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament definits…
expectorant
Farmàcia
Dit de cadascuna de les substàncies medicamentoses que provoquen un augment de l’expectoració per liqüefacció de la secreció bronquial (secretolítics) o per estimulació dels fenòmens de transport de la mucosa bronquial (secretomotòrics).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina