- Es anomenat càncer de laringe el desenvolupament d’una massa de teixit cel·lular anòmal en aquest òrgan, que en créixer comprimeix les estructures adjacents i s’infiltra entre les cèl·lules.
- Si no és diagnosticat i tractat a temps, el càncer de laringe es dissemina als ganglis limfàtics i a d’altres òrgans, n’altera les funcions i impedeix el desenvolupament normal dels teixits sans de l’organisme, la qual cosa origina complicacions mortals.
- Per bé que el càncer de la laringe constitueix un dels tipus de càncer més freqüents, actualment la mortalitat que provoca no és gaire elevada, perquè si és diagnosticat a temps és possible de guarir-lo en molts casos.
- El principal factor causant del càncer laringi és l’hàbit de fumar, pel fet que el fum del tabac conté una gran quantitat de substàncies cancerígenes que es dipositen en la mucosa, alteren la reproducció de les cèl·lules i les poden transformar en cèl·lules canceroses.
- Com que s’ha comprovat que com més cigarrets es fumen al dia i més temps es manté aquest hàbit les possibilitats de contreure un càncer a la laringe són superiors, actualment hom assegura que aquesta malaltia es pot prevenir evitant el tabac. N’és la prova el fet que és una malaltia molt poc freqüent entre persones no fumadores.
- L’abús i, sobretot, el mal ús de la veu, la inhalació habitual d’aire molt contaminat per pols o vapors irritants i les infeccions respiratòries repetides poden causar una laringitis crònica que, sense tractament, al cap d’un temps determinat es pot transformar en un càncer laringi.
- Qualsevol persona que presenti una ronquera persistent sense causes que la justifiquin que duri més de dues setmanes ha de consultar un metge de seguida, perquè es podria tractar d’un càncer de laringe que alterés el funcionament de les cordes vocals i que caldria tractar precoçment per arribar a guarir-lo del tot.
- També cal consultar el metge si hi ha alteracions de la veu de manera persistent, molèsties imprecises al coll, com ara coïssor o la sensació de tenir-hi alguna cosa, o si un gangli del coll s’engruixeix, perquè es podria tractar de les primeres manifestacions d’un càncer laringi.
- SI el càncer es diagnostica quan encara es troba ben delimitat és possible de guarir-lo completament amb una intervenció quirúrgica, seguida sovint de radioteràpia. Quan el càncer es troba menys desenvolupat es pot guarir amb radioteràpia, o bé amb una petita intervenció en què s’extirpa el teixit cancerós.
- Quan el càncer és molt estès, de vegades cal extirpar tota la laringe i efectuar una traqueotomia, és a dir, una obertura al coll que comunica directament la tràquea amb l’exterior.
- Quan a una persona se li ha practicat una traqueotomia és convenient de mantenir l’aire de la casa ben humidificat, utilitzant si cal un aparell humidificador, per a evitar la dessecació de les secrecions respiratòries. A més, cal netejar sovint la cànula que manté oberta la traqueotomia i canviar-la amb la freqüència que indiqui el metge per a evitar que s’obstrueixi o es produeixin infeccions a les vies respiratòries.
- Amb l’ajut d’un logopeda, les persones a les quals s’ha extirpat la laringe poden aprendre a parlar emprant l’aire que s’introdueix en l’esòfag o bé amb dispositius especials.
- Pot ésser molt útil per a una persona a qui s’ha extirpat la laringe d’inscriure’s en l’associació de persones laringectomitzades de la seva ciutat, on podrà conèixer d’altres persones amb els mateixos problemes i aprendrà a superar-los per tal de poder mantenir una vida de relació social activa.