Definició
La grip, o influença, és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, extremament freqüent, que es manifesta amb febre, catarro, tos i sensació de prostració. La malaltia, que es presenta gairebé sempre en forma de brots epidèmics, sol ésser benigna, ja que normalment es resol en un curt període de temps sense que quedin seqüeles; això no obstant, en els malalts pulmonars crònics, les persones grans, les desnodrides i les immunodeprimides hi pot originar complicacions serioses.
Causes
La grip és produïda per un grup heterogeni de virus de la família Orthomyxoviridae anomenats virus de la grip, o influençavirus; es tracta de virus ARN, de forma esfèrica i una grandària que oscil·la entre 80 i 120 nm.
El virus de la grip es compon de diversos elements, entre els quals cal destacar una nucleocàpside, que conté al seu interior el material genètic viral, recobert d’un embolcall molt particular. Aquest embolcall disposa d’una capa externa de natura lipídica i una altra d’interna d’una proteïna matriu denominada proteïna M. A més, la superfície del virus està coberta per nombroses projeccions, constituïdes per dues menes de glicoproteïnes: una anomenada hemaglutinina, que confereix al virus la propietat de fixar-se en receptors específics d’hematies i cèl·lules de l’epiteli respiratori, i una altra denominada neuraminidasa, que intervé en el procés d’alliberament del virus de la cèl·lula infectada.
Segons els diferents components, que es comporten com a antígens, és a dir que provoquen la formació d’anticossos per part del sistema immunològic de l’individu afectat, podem diferenciar diversos tipus del virus. Així, segons els seus antígens profunds, hom diferencia els virus de la grip A, B i C.
Alhora, segons com siguin els seus antígens de superfície, el virus de la grip A es diferencia en subtipus, que també es divideixen en soques o variants antigèniques. La classificació és necessària, ja que el virus de la grip A té una gran tendència a les variacions antigèniques: contínuament es produeixen modificacions del seu contingut genètic capaces d’originar modificacions en els antígens de superfície. Així, amb molta freqüència es produeixen modificacions lleus que originen noves variants antigèniques, alhora que cada deu o vint anys les modificacions són tan marcades que n’apareixen nous subtipus. Fins ara han estat identificats vint-i-dos subtipus del virus A, cadascun dels quals té assignat una localització, un número de soca i l’any d’aïllament. Per exemple, el virus A/Hong-Kong/1/68 correspon a la soca aïllada en aquell lloc, el 1968, que no cal confondre amb el virus A/Hong-Kong/107/71, corresponent a una variant antigènica distinta que va aïllar-s’hi tres anys més tard. El fet més rellevant d’aquesta variabilitat antigènica és que cada canvi provoca expansions de la infecció, de més o menys importància segons la magnitud de la modificació.
L’hàbitat natural dels virus de la grip és l’organisme de les persones infectades. La font de la infecció consisteix en les secrecions respiratòries de les persones malaltes, que, en esternudar, tossir o parlar, expel·leixen petites gotetes que romanen suspeses en l’aire. La via de contagi s’estableix de persona a persona, i el contagi es produeix en aspirar les gotetes; tanmateix, poden ésser empeses per corrents d’aire i disseminar-se a distàncies relativament importants, per exemple dins d’un edifici o en sales de grans dimensions, de manera que, perquè es produeixi el contagi, no cal trobar-se a la vora de la persona infectada. El període de contagiositat de la grip inclou des d’un dia o dos abans de l’aparició de les manifestacions, fins que aquestes remeten.
Algunes soques del virus de la grip A poden infectar l’organisme d’animals diversos com ara porcs, cavalls o aus, i reproduir-s’hi; és el que es coneix com a grip animal. Així, circumstancialment, el contagi es podria produir en entrar en contacte amb els animals malalts, també aspirant les gotetes en suspensió aèria que puguin haver expel·lit en esternudar, emetre sons o, simplement, exhalar aire.
Els virus de la grip s’estableixen inicialment en les cèl·lules superficials de la mucosa respiratòria, especialment les del nas, la laringe, la faringe i la tràquea, on es reprodueixen i provoquen diverses lesions que són causants de les manifestacions respiratòries característiques de la malaltia i que, en última instància, produeixen la necrosi, o mort, de les cèl·lules afectades. També, en termes generals, un nombre relativament reduït de virus penetra en la circulació sanguínia i es distribueix per l’organisme, la qual cosa provoca manifestacions d’ordre general. El procés infecciós sol remetre al cap de set o deu dies d’iniciat, quan l’organisme aconsegueix d’eliminar els virus, i l’epiteli de la mucosa respiratòria es regenera. Tanmateix, en els casos més seriosos, els virus es reprodueixen àmpliament en el teixit pulmonar, o fins i tot en altres òrgans interns, com el sistema nerviós central, la melsa o el fetge, i fan que el procés infecciós esdevingui més persistent i que, eventualment, es presentin complicacions.
Freqüència i edat
La grip és una de les malalties infectivocontagioses més freqüents i la seva incidència és molt elevada en totes les edats i en la pràctica totalitat de les regions del planeta, especialment en els mesos d’hivern.
La grip provocada pel virus A es presenta gairebé sempre en forma de brot epidèmic, és a dir que afecta una elevada proporció de la població d’una zona —que no està immunitzada davant una nova variant antigènica—, o bé en forma de pandèmia, o sigui que s’estén ràpidament per diversos països o àmplies zones geogràfiques, a causa de l’aparició d’un nou subtipus de virus. Els brots epidèmics solen produir-se d’any en any, o com a màxim cada quatre, i les pandèmies cada sis o deu anys; en ambdós casos, la durada mitjana és d’unes sis a nou setmanes. Segons dades estadístiques, s’estima que durant cada brot epidèmic més del 20% dels infants i entre el 10% i el 20% dels adults de la regió afectada pateix la malaltia. La grip provocada pel virus B es presenta en forma de brots epidèmics circumscrits, per exemple en escoles o barraques militars, cada quatre o sis anys. La grip provocada pel virus C es presenta esporàdicament i no sol produir brots epidèmics.
Manifestacions i evolució
El període d’incubació comprèn generalment de 18 a 36 hores, per bé que pot estendre’s fins a tres dies.
El període d’estat s’inicia sobtadament, en qüestió d’una o dues hores. Les principals manifestacions són: mal de cap; dolor situat darrere els globus oculars, que s’accentua en bellugar els ulls o intentar enfocar la visió; elevació de la temperatura corporal, que sovint sobrepassa els 40°C; sensació de prostració, de vegades molt intensa; dolor muscular, que afecta especialment la zona lumbar i la base de les extremitats; inflamació de les mucoses respiratòries amb sensació d’obstrucció nasal, accessos d’esternuts, secreció moderada pel nas de mucositats transparents i poc denses, lleugera dificultat per a empassar aliments sòlids, disfonia i ronquera, i accessos de tos, generalment seca i acompanyada de dolor toràcic; i inflamació conjuntival, amb envermelliment de les conjuntives oculars, coïssor, llagrimeig i intolerància a la llum intensa. Altres símptomes relativament freqüents són pèrdua de la gana, nàusees i vòmits i estrenyiment, o bé, al contrari i més rarament, diarrea.
La intensitat de les manifestacions pot ésser molt variable. En els infants, per exemple, l’elevació de la temperatura corporal sol ésser marcada —fins i tot poden superar els 40°C— i les nàusees i els vòmits són habituals. En les persones grans és comú que es presentin manifestacions de tipus psiquiàtric, de caràcter lleu i passatger, com ara desorientació espàcio-temporal, oblit de dades o obnubilació mental.
La durada de les manifestacions també és variable, i pot oscil·lar entre un i deu dies; normalment comprèn entre tres i set dies.
Si no s’hi presenten complicacions, com s’esdevé en la majoria dels casos, un cop acabat el període d’estat s’inicia el període de convalescència, d’una o dues setmanes, durant les quals la persona que n’ha estat afectada encara es troba dèbil.
Una vegada superat el trastorn, l’organisme queda immunitzat contra la grip produïda pel mateix virus durant un període d’un any o dos. Tanmateix, la immunitat no és eficaç contra altres virus o soques de virus i, per tant, al llarg d’un mateix any es pot patir més d’un procés gripal.
Complicacions
Les complicacions se solen presentar durant les epidèmies de grip per virus A, el més virulent dels virus gripals, i afecten sobretot les persones grans, els infants menors de dotze mesos, les dones embarassades, les persones immunodeprimides i les que pateixen d’altres malalties cròniques com ara insuficiència cardíaca, insuficiència renal, emfisema pulmonar, asma o bronquitis crònica.
La complicació més freqüent és la pneumònia postgripal, és a dir, la inflamació infecciosa del teixit pulmonar, que pot ésser provocada pels mateixos virus de la grip, quan s’estableixen al teixit pulmonar i s’hi reprodueixen acceleradament, o bé per sobreinfecció d’aquest teixit per diversos bacteris, com ara pneumococs, estafilococs o Haemophilus influenzae. El trastorn es manifesta generalment amb sensació de manca d’aire, nova pujada de la temperatura corporal, esgarrifances, dolor toràcic, normalment en forma de punxada als costats, coloració blavosa de la pell i les mucoses, per causa de la mala oxigenació, i tos intensa amb producció d’esputs groc-verdosos, o fins i tot sanguinolents. En la majoria dels casos, la pneumònia postgripal remet espontàniament, o amb l’ajut del tractament adequat; això no obstant, de vegades cal l’hospitalització del malalt, i en alguns casos segueix un curs desfavorable, donades les característiques de les persones sobre les quals incideix clàssicament la complicació. De fet, la major part de la mortalitat que causen les epidèmies de grip per virus A és deguda a la pneumònia postgripal.
Altres complicacions freqüents o importants inclouen otitis, o inflamació de l’oïda; sinusitis, o inflamació de les mucoses dels sins paranasals, i encefalitis, poc freqüent, però greu. Una altra complicació, poc freqüent, però seriosa, és l’anomenada síndrome de Reye, que afecta sobretot infants i que apareix en casos infantils de grip per virus B tractats amb àcid acetilsalicílic; el trastorn es manifesta amb vòmits, lesions hepàtiques, lesions renals i afecció progressiva del sistema nerviós central amb obnubilació, convulsions i, en els casos greus, estat de coma.
D’altra part, el desenvolupament d’un procés gripal durant els tres primers mesos de l’embaràs pot abocar, per bé que estranyament s’esdevé així, a la mort de l’embrió i causar un avortament espontani.
Diagnosi i tractament
La diagnosi s’estableix a partir de les característiques dels símptomes, l’exploració física i els antecedents d’exposició al contagi, particularment durant els brots epidèmics. Això no obstant, en alguns casos menys característics, es pren una mostra de les secrecions de la mucosa faríngia per identificar-hi la presència del virus. A més, amb freqüència se sol·liciten d’altres proves complementàries, com anàlisis de sang o radiografies de tòrax, per a determinar la gravetat i l’extensió de la malaltia o detectar una pneumònia postgripal.
El tractament és simptomàtic i comprèn, bàsicament, repòs al llit mentre es mantenen les manifestacions; dieta equilibrada; ingestió d’aigua o líquids superior a l’habitual per a contrarestar la pèrdua per sudació de líquid corporal, i l’administració de medicaments antipirètics, en dosis adequades per a cada cas en particular, segons prescripció mèdica, tenint en compte que en el cas dels infants convé no emprar àcid acetilsalicílic. També, de vegades hom indica fàrmacs antivírics, com és ara amantadina i ribavirina, que pel que sembla impedeixen als virus de penetrar les cèl·lules, tot i que poden provocar efectes indesitjables, per la qual cosa cal estudiar-ne en cada cas l’eventual administració i la dosificació. Els medicaments antibiòtics només són emprats quan es presenta una sobreinfecció bacteriana, o per a prevenir-hi l’eventualitat en persones predisposades.
Profilaxi
Actualment no hi ha un únic vaccí antigripal que permeti d’assolir una immunitat perllongada i eficaç contra tots els virus causants de la grip. I això perquè la variabilitat antigènica dels virus impedeix que es prepari un vaccí polivalent eficaç, de manera que l’obtingut a partir d’un determinat subtipus, i fins i tot d’una soca determinada, no genera en l’organisme protecció contra d’altres subtipus o soques, que sorgeixen periòdicament.
Per tal de contrarestar l’enorme activitat mutant que caracteritza els virus de la grip, l’Organització Mundial de la Salut disposa d’una sèrie de laboratoris d’observació en què periòdicament es detecten i aïllen les noves soques de virus de la grip, generalment causants de les epidèmies, i a partir de les quals s’elaboren vaccins amb virus morts. Els vaccins tenen l’avantatge d’ésser específics i actuals, amb relació a les epidèmies de grip, i de no causar, pràcticament, efectes secundaris, perquè contenen virus morts. Per això, davant l’adveniment d’una epidèmia, se’n sol recomanar l’aplicació massiva a la població, o coma mínim a aquelles persones que per les seves circumstàncies es troben predisposades a desenvolupar processos gripals seriosos.
| agent causal: | diversos tipus de virus; virus de la grip A, B i C |
| font d’infecció: | secrecions respiratòries que exhalen els malalts en tossir, esternudar o parlar i que queden suspeses en l’aire en forma de petites gotes |
| vies de contagi: | de persona a persona, per l’aspiració d’aquestes gotetes |
| període de contagiositat: | des d’un o dos dies abans de les manifestacions i fins que remeten |
| període d’incubació: | de 18 a 72 hores |
| manifestacions: | síndrome febril; catarro nasal; conjuntivitis; tos |
| complicacions: | pneumònia postgripal; otitis; sinusitis; encefalitis |
| profilaxi: | vaccí antigripal periòdic, generalment anual |